|
L’abadia
cistercenca de La Grâce-Dieu fou fundada i dotada el
1139 per Richard II, senyor de Montfaucon i després
també de Montbéliard amb la intervenció de la casa de
Rougemont. La nova abadia era filla del
monestir de La Charité (Alt Saona)
que es va encarregar d’aportar la seva primera comunitat
sota la direcció de Gauthier, el primer abat. El 1147,
Humbert, arquebisbe de Besançon, li confirmava els béns,
el 1156 Frederic I Barba-roja va atorgar un diploma en
el mateix sentit i el 1196 feia el mateix el seu fill i
successor, Enric VI. El 1339 i una altra vegada el 1367
La Grâce-Dieu va patir atacs en el marc de la guerra
dels Cent Anys, a conseqüència dels quals va resultar
molt afectat, amb la destrucció de bona part del complex
monàstic i la pèrdua de béns mobles i arxius que va
obligar a la comunitat abandonar el lloc. Tot plegat va
fer que la restauració fos costosa i llarga en
temps, la comunitat va tornar al monestir el 1383 però
la restauració encara no havia acabat i mai s’arribaria
a refer del tot. |
|
|
El 1475
patiria un nou episodi de saqueig i encara després en diverses
ocasions durant els segles XVII i XVIII el que va comportar la seva
decadència i el relaxament dels costums. El 1710 va tenir el seu
primer abat comendatari, durant aquest segle es van portar a terme
obres de reconstrucció del complex monàstic. També va patir un atac
i saqueig on van morir alguns religiosos. La Revolució va acabar amb
la vida monàstica en aquest lloc i el 1790 els monjos van abandonar
el monestir i poc després ja s’havia subhastat. S’ha va instal·lar
una foneria però el 1844 els trapencs van poder adquirir el lloc i
van procedir a la seva restauració, pas imprescindible a causa del
mal estat de conservació després de les darreres afectacions. La
nova comunitat va prendre possessió del lloc el 1849. Ja al segle XX
hi va arribar una comunitat cistercenca femenina i ara el lloc
l’ocupa una comunitat de Donum Dei, del tercer orde carmelità. |
|
