|
Els
orígens del monestir de Joncels són força desconeguts, figura
esmentat per primer cop en un document de Lluís el Pietós, de l’any
819 i hom pensa que la seva fundació s’hauria portat a terme poc
abans, en el marc de l’expansió benedictina impulsada pel mateix
monarca i amb la contribució de
Benet d’Aniana.
També s’ha documentat la seva reconstrucció, l’any 851, en un
privilegi de Pipí II d’Aquitània, que la va posar sota la seva
protecció, el que fa suposar que fins aquell moment era una fundació
particular. L’any 909 l’abadia de Joncels havia passat a dependre
del monestir de Psalmodi (Gard) i durant una llarga època figura el
mateix abat al front de les dues cases. |
|
|
Hom
coneix també que sant Fulcrà, bisbe de Lodeva entre el 949 i 1006,
va restaurar el monestir que es trobava en mans d’estranys, que
havien aconseguit expulsar la comunitat monàstica. La casa va anar
creixent en importància i va voler deslligar-se de Psalmodi i
després de diverses temptatives, ho va aconseguir el 1139. Al segle
XIV patia una certa decadència i relaxament en l’observança de la
Regla, a més fou víctima dels efectes de la guerra dels Cent Anys i
més endavant de les guerres de Religió, ja al segle XVI. També la va
afectar el fet de passar a estar dirigida per abats comendataris,
que van afeblir encara més la seva situació, de fet des de les
guerres de Religió els monjos de Joncels s’havien vist obligats a
deixar l’antiga abadia i passar a residir en cases particulars,
deixant de banda la vida comunitària. Aquesta fou la raó que va
portar a la seva secularització el 1745, esdevenint una canònica que
al seu torn, el 1767, fou unida a Besiers. La Revolució va acabar de
dispersar i destruir el que quedava dels béns i arxius de l’antic
monestir. |
Claustre |
