|
Aquesta
casa femenina hauria estat fundada a mitjan del segle XII, és des
d'aquella època que hom comença a trobar documents que en fan
referència, en aquell moment era probablement un priorat benedictí
amb dependència de la diòcesi de Magalona.
El 1178 el monestir fou posat sota la protecció de la Santa Seu, i
possiblement en aquell moment es va afiliar a l’orde
del Cister. Després de passar algunes penúries de tipus
econòmic, el 1245 el papa Innocenci IV la va sotmetre a la propera
abadia de Valmagna i va quedar vinculada al
Cister, si no ho havia fet abans. El 1247 una butlla papal li
atorgava el privilegi d'exempció i esdevingué una abadia. Segurament
a causa de les inestabilitats de l’època, durant els segles següents
la casa va patir una forta decadència i no és fins la segona meitat
del segle XV que es va poder refer la seva església. |
|
|
A
Montpeller existia el monestir de Saint-Guilhem de monges
dominiques, que ocupava un antic hospital amb aquest nom i que en
aquella època es trobava en plena decadència, igual que Vignogoul;
el 1437 el papa Eugeni IV va unir aquesta casa cistercenca a
Saint-Guilhem però aquesta unió de dues cases d’ordes diferents fou
anul·lada el 1446, restaurant la casa cistercenca tant pel que fa a
la comunitat com pels edificis que ocupava. El 1683 la comunitat
cistercenca es va traslladar a Montpeller, tot i que van mantenir
Vignogoul com a propietat fins la Revolució, que va comportar la
seva venda, el 1791. El 1898 hi va arribar una
comunitat dominica des de Prulla (Aude), però la seva estada fou
curta, després encara hi van passar altres comunitats i finalment va
esdevenir un centre assistencial. |
Vignogoul |
