Abadia de Saint-Pierre-et-Saint-Paul de Saramon
Cella Modulphi / Medulphi / Abbaye de Saramon
(Saramon, Gèrs)
Aquest antic monestir estava dedicat a sant Pere i sant Pau i l’església als sants Víctor i Corona, màrtirs a Síria. L’any 817, Lluís el Pietós va donar aquest indret a l’abadia de Sorese (Tarn), que hi va establir un priorat en una data indeterminada del segle IX. L’any 864, Sorese va quedar destruïda a causa d’una invasió normanda, i per a finançar les obres de reconstrucció, el 904 va vendre el lloc de Saramon a Garsia Sanç, comte d’Astarac.
La torre de Saint-Victor, ara perduda
En el moment de la venda, el priorat s'esmenta amb el nom de Cella Modulphi, que segurament seria el nom del seu prior. El pas de priorat a abadia s'hauria efectuat al voltant de 1025, a l'època del bisbe Odó, de la família comtal d'Astarac, antic monjo de Simorre que havia passat a ocupar el càrrec d'arquebisbe d'Aush. Malgrat tot, l'abadia de Sorese va continuar exercint la seva influència sobre aquesta casa. Entre els segles XII-XIV es va anar desenvolupant la nova població de Saramon al costat seu. Hi ha constància que l'any 1315 es va reconstruir el claustre, que després de la Revolució es va desmuntar i dispersar. En els darrers anys de la seva existència, la comunitat monàstica i la mateixa abadia es trobaven en plena decadència, el 1777 es va decretar la seva dissolució, tot i que, quan va arribar la Revolució, encara mantenia algun monjo.
L’església actual és el resultat de les intervencions efectuades sobre un edifici del segle XI que van modificar la seva aparença. De l’església actual cal destacar l’anomenada torre de Saint-Victor, adossada a l’absis central, on en els darrers anys es van descobrir capitells i altres elements arquitectònics antics, malgrat la seva aparença defensiva, originalment seria una capella dedicada al sant titular. Malauradament, el 2023 aquesta construcció es va desplomar, quedant completament en ruïnes i afectant també l’absis de l’església.
Finestral de la torre de Saint-Victor
Portal al costat de l'absis
Vitrall amb el martiri dels sants Víctor i Corona (s XIX)
Segons l'Armorial général de France (s.XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- BALAGNA, Christophe (2015). Découvertes exceptionnelles dans l’église de Saramon (Gers). Actes de la 4e journée de l’Archéologie et de l’Histoire de l’Art de Simorre
- BALAGNA, Christophe (2019). La sculpture romane aux XIe et XIIe siècles en Gascogne centrale, un état de la question. Actes de la 7e journée de l’Archéologie et de l’Histoire de l’Art
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BRUGELES, Louis-Clement de (1746). Chroniques ecclésiastiques du diocèse d’Auch. Tolosa de Ll.: Robert
- COMET, Anaïs (2017). Villages et bourgs de la Gascogne gersoise à la fin du Moyen Âge (1250-1550). Tesi doctoral. Université Toulouse
- COUTURE, Léonce (1863). Saramon, d'après l'Histoire de M. F. Cassassolles. Bulletin du Comité d'histoire et d'archéologie de la province ecclésiastique d'Auch, vol. IV. Aush: Falières
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Privat
- GUINAUDEAU, Nicolas (2012). Fortifications seigneuriales et résidences aristocratiques gasconnes dans l’ancien comté d’Astarac entre le Xème et le XVIème siècle. Tesi doctoral. Université Michel de Montaigne
- MESPLÉ, Paul (1968). L'ancienne église abbatiale de Saramon. Bulletin de la Société archéologique du Gers. Aush
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
Saramon és al sud-est d'Aush