Bibliothèque Rosalis (Tolosa de Llenguadoc)
Prieuré de Saint-Pierre-des-Cuisines / Coquinis
(Tolosa de Llenguadoc / Toulouse)
L'església de Saint-Pierre-des-Cuisines té el seu origen en una capella funerària que hom ha situat entre els segles IV i V, funció que mantindria posteriorment. A mitjan segle XI el lloc era propietat del comte Ponç II de Tolosa, el qual el va donar a l'abadia de Moissac, que en aquella època havia passat a estar sota l'òrbita de Cluny.
Monument funerari
El 1067, Guillem IV confirmava la possessió als benedictins, que hi establirien un priorat en aquest lloc, el que obligaria a efectuar obres d'adaptació dels espais que estarien a càrrec dels monjos de Santa Maria de la Daurada, de la mateixa ciutat de Tolosa. Aquest priorat i el col·legi annex, van mantenir l'activitat fins que la guerra dels Cents Anys va deixar el lloc en decadència. A causa d'això, el 1569, l'abadia de Moissac el va vendre als cartoixans, que volien traslladar-se de Castres a Tolosa a causa de les guerres Religió. L'assentament dels cartoixans a Tolosa es va endarrerir, i no es faria efectiu fins al 1600. Ara és un auditori, que encara conserva restes de l'antiga necròpolis.
- CARTOIXA DE PARKMINSTER (1915). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. II. Chartreuse de Saint-Hughes (Sussex)
- CAZES, Quitterie (2002). L’ancienne église Saint-Pierre-des-Cuisines. Congrès Archéologique de France. 154. Toulousain et Comminges. París: Société française d'archéologie
- CAZES, Quitterie; i altres (1988). L'ancienne église Saint-Pierre-des-Cuisines à Toulouse. Mémoires de la Société archéologique du Midi de la France. Tolosa de Llenguadoc
- DELORT, M. J. (1883). Notice sur l'église de Saint-Pierre-des-Cuisines. Mémoires de la Société archéologique du Midi de la France. Vol. XII. Tolosa de Ll.: Privat
- DURLIAT, Marcel (1978). Haut-Languedoc roman. Zodiaque
- DURLIAT, Marcel (1989). Une église médiévale toulousaine peu connue. Bulletin Monumental, núm. 147
- LIZOP, Raymond (1966). L'énigme du tombeau roman de Saint-Pierre-des-Cuisines. L’Auta, núm. 343. Tolosa de Llenguadoc
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia
- TAYLOR, J.; i altres (1833). Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France. Languedoc. París: Firmin Didot
Clarisses du Salin / Saint-Damien de Toulouse / Clarisses de Tolosa
(Tolosa de Llenguadoc / Toulouse)
Les clarisses van arribar a Tolosa el 1246, després d’obtenir el vistiplau del papa Innocenci IV, es van establir extramurs, prop de la porta de Vilanova. A causa de la inseguretat del lloc a causa de la guerra dels Cent Anys, el 1352 van demanar autorització pel seu trasllat, van adquirir uns terrenys a l’interior del recinte emmurallat, i es va aixecar el nou monestir. El 1518 es va inaugurar una nova església i el conjunt conventual es va refer durant el segle XVII. La casa fou suprimida amb la Revolució, el 1794 s’hi va instal·lar una foneria de canons.
- AURIOL, A. (1899). Les Clarisses du Salin. Bulletin de littérature ecclésiastique, núm. 1. París: Lecoffre
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- CHALANDE, Jules (1914). Histoire des rues de Toulouse. Mémoires de l'Académie des sciences de Toulouse, sèr. 11. Tolosa de Ll.: Douladoure
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Privat
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia