|
La
catedral de Tolosa de Llenguadoc té un origen força antic; la
tradició situa la seva fundació en època apostòlica. Molt
possiblement existia en el mateix indret de l’edifici actual un
complex episcopal, ja al segle IV o Vè. El primer document explícit
de la catedral tolosana és del 844.
En
època romànica es va aixecar una nova església. Hom té constància
que el 1073 es va reformar la institució del capítol de canonges,
imposant a la comunitat unes normes més estrictes degut al
relaxament de costums que s’havia generalitzat en la majoria de
canòniques. Aquesta comunitat mantenia un cert enfrontament per la
seva rivalitat amb els canonges de Sant Serni. A la mateixa època es
va iniciar la construcció d’un nou edifici adaptat a les necessitats
de la comunitat. Les noves construccions comprenien la pròpia
església catedralícia, l’església de Sant Jaume, un claustre
grandiós i altres dependències canonicals i episcopals. Aquelles
construccions incorporaven una important obra escultòrica, el
claustre i la sala capitular, de la que es conserven vestigis
importants al Museu dels Agustins. |
|
|
A
partir del segle XIII aquella església va començar a reedificar-se
de nou amb el resultat d’un estrany edifici, tal com el podem veure
ara. Per una banda l’àmplia nau gòtica i la capçalera, iniciada cap
el 1275, la construcció de la qual va significar la destrucció de
l’església anterior. Sembla que la intenció dels constructors era de
la continuar aquesta darrera obra, tot enderrocant, a mida que la
construcció anés avançant, la primitiva construcció. Per motius
econòmics la construcció no es va poder acabar i el resultat és
l’església actual, amb dues parts ben diferenciades.
La
construcció es va rematar ja al segle XX, amb el portal lateral. |
Capçalera |
