|
Fundació
L’abadia fou fundada el 1136 per Pons de Léras, personatge originari
d’aquestes terres, que s’hi va retirar per dedicar-se a l’oració. La
construcció del monestir es va iniciar el 1151. La vida del centre
es va desenvolupar amb normalitat fins que el 1477 va començar a
tenir abats comendataris, que no residien amb la comunitat, i que,
com a altres monestirs va significar l’inici de la decadència.
Més endavant va començar la destrucció dels edificis, cosa que es va
agreujar amb la Revolució, quan les dependències conventuals van
passar a mans particulars i l’església a parroquial (1791). El 1854
el lloc va obtenir la classificació de Monument Historique. El 1970
la comuna va poder recuperar la propietat de la part del monestir
que encara era a mans particulars. |
|
|
Els edificis
Es conserva la magnífica església de nau única, amb capelles
laterals entre els contraforts. Té un absis central rectangular, de
grans dimensions, amb dos absis laterals a cada costat, tots ells
oberts al transsepte. Per una porta hom accedia al claustre, del que
queda una mínima part, amb arcs apuntats. D’aquí es pot accedir a la
sala capitular, una sala de grans dimensions ara una mica
emmascarada pels estucs de l’època en que es va destinar a sala de
recepcions (segles XVII i XVIII). |
Claustre |
