Detall de Veüe de l'Abbaye Royalle de Saincte Croix de Poictiers
Louis Boudan, 1699
Bibliothèque nationale de France
El monestir de Sainte-Croix de Poitiers fou fundat per la reina Radegunda (c. 520-587), esposa de Clotari I (497-561), de qui es va separar per dedicar-se a la vida religiosa. S’instal·là a Poitiers entre els anys 552 i 557, on fundà un monestir femení dedicat a Notre-Dame. El mateix Clotari hi col·laborà en la construcció i el dotà econòmicament.
Radegunda es retira al monestir
Manuscrit il·luminat de la Vida de santa Radegunda (1101)
Poitiers / Médiathèque François-Mitterrand
La primera abadessa fou Agnès, mentre que Radegunda visqué com a monja fins a la seva mort. El monestir seguia la Regla de Sant Cesari, almenys des del 561. Cap al 579 hi arribà una relíquia de la Veracreu portada d’Orient per la fundadora, motiu pel qual es començà a conèixer com a Sainte-Croix. En aquell moment es bastí l’església abacial on es venerava la relíquia, així com una església funerària dedicada a Sainte-Marie, origen de l’actual església de Sainte-Radegonde. També es coneix una construcció considerada la cel·la de la santa, reconstruïda modernament. No es tenen notícies del monestir durant el segle VII, possiblement a causa de la inestabilitat regional.
Cap al 817, fou reformat segons les directrius de Lluís el Pietós, que impulsà Benet d’Aniana en la benedictinització dels monestirs imperials. Sainte-Croix adoptà llavors la regla benedictina. Al voltant de l’església de Sainte-Radegonde s’hi reuní una comunitat de clergues per atendre les monges. El 865, Poitiers patí una invasió normanda que afectà greument el monestir i Sainte-Radegonde. L’any 878, Lluís II el Tartamut el posà sota la seva protecció i en confirmà els béns. Al segle XIV, la guerra dels Cent Anys comportà greus desperfectes i una davallada d’ingressos. A finals del segle XV la situació empitjorà amb conflictes interns que culminaren en l’ocupació violenta del monestir.
Miracle de santa Radegunda
Manuscrit il·luminat de la Vida de santa Radegunda (1101)
Poitiers / Médiathèque François-Mitterrand
Sepulcre de Radegunda, fundadora de Sainte-Croix
Tot i no dependre mai de l’abadia de Fontevraud (Maine i Loira), algunes de les abadesses de Sainte-Croix hi estaven vinculades. Al segle XVI, monges procedents de Fontevraud en reformaren la vida comunitària i en restabliren la clausura, llavors gairebé desapareguda, a més de posar ordre en els afers econòmics. Durant les guerres de Religió (segle XVI), el monestir fou ocupat com a punt defensiu i patí greus destruccions (1569). A començament del segle XVII s’emprengueren obres de restauració i es reprengué la pràctica regular de la vida monàstica.
Arran de la Revolució, el monestir fou clausurat. El 1789 es mantingué provisionalment gràcies al nombre de religioses, però el 1792 fou venut i les monges dispersades. Posteriorment, es restablí la comunitat i es recuperaren alguns espais. El 1932 recuperà la condició d’abadia, i el 1965 es traslladà a Saint-Benoît, al sud de la ciutat, a La Cossonière, on encara és activa. A Poitiers, al lloc de l’antic monestir, es conserven restes de l’església merovíngia, modificada al llarg del temps fins a la seva destrucció. També es manté la capella reconstruïda sobre l’antiga cel·la de santa Radegunda (Pas-de-Dieu), on s’ha instal·lat el museu de Sainte-Croix. A poca distància hi ha l’església de Sainte-Radegonde, amb el sepulcre de la santa.
Reliquiari de la Veracreu portada per Radegunda,
que es conserva al monestir
Imatge de Wikimedia Commons
Mosaic del monestir primitiu
Imatge de Les fouilles de l'église Sainte-Croix a Poitiers (1963)
Excavacions a l'antic monestir
Imatge de Les fouilles de l'église Sainte-Croix a Poitiers (1963)
Restes del monestir (Google maps)
Plànol de l'antic monestir
Imatge de Les fouilles de l'église Sainte-Croix a Poitiers (1963)
L'actual monestir a La Cossonière
- BARBIER DE MONTAULT, X. (1882). Le trésor de l’abbaye Sainte-Croix de Poitiers avant la Révolution. Mémoires de la Société des antiquaires de l'Ouest. Piotiers: Druinaud
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- CROISET, Jean (1723). Les vies des saints pour tous les jours de l’année. Vol. 2. Lyon: Boudet
- EYGUN, François (1963). Les fouilles de l'église Sainte-Croix a Poitiers. Actes du 87e Congrès National des Sociétés Savantes. París: Imp. Nationale
- GOTTIS, Augustine (1823). L'abbaye de Sainte-Croix, ou Radegonde, reine de France, vol. 1-5. París: Lecointe et Durey
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 9. París: Bloud et Barral
- LABANDE-MAILFERT, Yvonne; i altres (1986). Histoire de l’abbaye Sainte-Croix de Poitiers. Poitiers: Société des Antiquaires de l’Ouest
- PICTAVE, Jehan (1909). Poitiers. Ses monuments, son histoire. Poitiers: Courrier
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
El monestir de Sainte-Croix de Poitiers, actualment desaparegut, era situat al centre de la ciutat, prop de la catedral. La comunitat actual resideix a La Cossonière (Saint-Benoît), al sud de Poitiers