Sant Dionís de París, bisbe i màrtir
< índex castellano >

Sant Dionís és considerat per sant Gregori de Tours un dels set personatges enviats pel papa Fabià a la Gàl·lia per evangelitzar-la, més endavant es va anar teixint la seva llegenda des de l’abadia de Saint-Denís, al nord de la ciutat de París (Sena Saint-Denis). Després el relat de la seva vida fou popularitzat per Iacopo da Varazze a la Llegenda àuria. A banda de la confusió amb sant Dionís Areopagita, considerat deixeble de sant Pau i bisbe d’Atenes, Dionís de París hauria viscut en el segle III. El sant va arribar a la Lutècia romana (ara París) acompanyat d’Eleuteri i Rústic, a causa del seu èxit en la propagació del cristianisme fou perseguit pel prefecte i tots tres foren sotmesos a diversos turments. Després que el sant va sobreviure a suplicis diversos, finalment fou decapitat a Montmartre (any 250). La tradició explica aquest topònim com una derivació del Mons Martyrum, en lloc de la més probable de Mons Martis. Va enviar a sant Llucià a Beauvais.
 

Sant Dionís. Notre-Dame de París
Imatge de sant Dionís amb un àngel
Portal de la Mare de Déu de Notre Dame, París (s.XIX)
 

Sant Dionís (Bourges)
Sant Dionís
Vitrall de la catedral de Bourges (s. XVI)
 

Cripta de Montmartre
La cripta martirial de sant Dionís
Al recinte de Saint-Pierre de Montmartre
Fotografia de Remi Mathis, Wikimedia
 

9 d'octubre. Té relació amb:
- Abadia de Saint-Denis (Sena Saint-Denis)
- Abadia de Saint-Pierre de Montmartre (París)
- Priorat de Saint-Denis de la Chartre (París)
   
Sant Dionís
Sant Dionís (s. XV)
Bode Museum, Berlín
 

Tradicionalment s’ha situat el martiri al lloc on més endavant s’aixecaria la capella de Saint-Martyre que després evolucionaria fins acollir en les seves immediacions l’abadia benedictina femenina de Saint-Pierre de Montmartre. En el moment de la seva decapitació el màrtir sant Dionís va aixecar-se, agafar el seu cap i es va dirigir fins el lloc on ara es troba la basílica de Saint-Denis, on fou enterrat. Posteriorment en aquell lloc d’enterrament es fundaria l’abadia de Saint-Denis, ara basílica i panteó reial. A causa de l’episodi sobrenatural del transport del seu propi cap a un altre indret, sovint es representa a sant Dionís, com a bisbe i amb el cap entre les mans. El seu culte es va popularitzar a l’actual França, especialment a la ciutat de París d’on és patró, es van aixecar moltes esglésies amb la seva advocació, entre les que cal fer esment de Saint-Denis de la Chartre, a l’illa de la Cité, on hom considera que va estar empresonat abans del seu martiri.
 

Sant Dionís
Martiri de sant Dionís
Vie de saint Denys (s.XIII)
Bibliothèque nationale de France

 

Saint-Denis de la Chartre
L'església de Saint-Denis de la Chartre
Gravat d'Israël Silvestre (1621-1691)
Bibliothèque municipale de Lyon


Bibliografia:
-
GREGORI DE TOURS (1859). Histoire ecclésiastique des Francs. París: Firmin-Didot
- RÉAU, Louis (1997). Iconografía del arte cristiano. Tomo 2 Volumen 3. Barcelona: Ed. del Serbal
 
Baldiri B. - Juliol de 2015
Tornar