Entre els segles X i XI existia a Montverdun una capella situada damunt un turó rocós, dedicada a sant Pere. Aquella església, juntament amb altres propietats properes, fou donada a l’abadia de Saint-Martin de Savigny (Roine), que hi fundà un priorat cap al 1010. D’altra banda, la documentació —molt tardana i amb diversos punts dubtosos— també esmenta la possibilitat que l’església estigués dedicada a Saint-Porchaire.
A l’església del priorat es veneraven les relíquies de sant Porcari de Lerins (s. VII), i una tradició tardana afirmava que ell mateix n’hauria estat el fundador. Del priorat depenia el de Saint-Médard (Loira), situat a llevant de Montverdun. Fins al 1233 fou un priorat de canonges agustinians vinculat a Savigny, però aquell any, arran d’un acord entre el comte Guigó IV de Forez († 1241) i l’arquebisbe de Lió, Robert d'Alvèrnia († 1234), el lloc fou traspassat a l’abadia de La Chaise-Dieu (Alt Loira), esmentant-se aleshores l’estat de decadència en què es trobava. La comunitat de canonges fou expulsada i el priorat passà a ser ocupat per monjos de La Chaise-Dieu.
Segons aquell pacte, el comte obtingué certs drets sobre Montverdun, que era un punt militarment estratègic per la seva situació dominant. El lloc es fortificà i adquirí l’aspecte d’un castell, protegit amb un recinte murallat. Durant el segle XIV entrà en decadència, segurament a causa de les inestabilitats de la guerra dels Cent Anys. El 1564 la davallada persistia, tant pel que fa a l’observança dels monjos com per l’estat ruïnós de les construccions. La dependència respecte de La Chaise-Dieu es mantingué fins al 1701, quan passà al seminari de Saint-Charles de Lió, institució que inicià treballs de restauració.
Arran de la Revolució, el lloc tingué diversos usos i es perderen algunes dependències. Durant les darreres dècades del segle XX s’hi van dur a terme treballs de recerca arqueològica i restauració. L’església primitiva era d’una sola nau, amb transsepte i tres absis semicirculars; aquesta capçalera és la part més antiga (s. XII). La nau es va refer al segle XIII i, posteriorment, s’hi afegí una nau adossada al sud. A més de les muralles del segle XIII, es conserven altres construccions modernes al sector sud de l’església, al costat del lloc on es situava el claustre.
Pica beneitera (s. XV)
Llar de foc (s. XV)
Detall de l'Armorial Revel (1450-1460)
Bibliothèque nationale de France
- AMIS DU PIC DE MONTVERDUN (1993). Prieuré de Montverdun (Loire). Cerisier
- BOISSIEU, Maurice de (1901). Saint-Médard. Le prieuré. Bulletin de la Diana. Montbrison
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- LE BARRIER, Christian (2011). Montverdun. L’Armorial de Guillaume Revel. Alpara
- LE BARRIER, Christian (2018). Prieuré de Montverdun. Service Pays d’art et d’histoire du Forez. Montbrison
- SONYER DU LAC, Jean-Baptiste (1858). Les fiefs du Forez. Lió: Perrin
El priorat de Montverdun és situat a la comuna homònima, damunt un puig que domina la població