Prémol és una de les poques cases femenines de l’orde de la Cartoixa. Fou fundada durant la primera meitat del segle XIII, no lluny de la Grande Chartreuse. A banda d’alguns abandonaments temporals per causes alienes, va mantenir les seves funcions fins a la Revolució. En un paratge especialment isolat, se’n conserven alguns vestigis, avui de difícil identificació.
La cartoixa de Prémol fou fundada per Beatriu de Montferrat (1210-1274), esposa de Guigó Andreu, delfí del Vienès entre 1228 i 1237. L’any 1234, Beatriu va obtenir dels canonges d’Oulx (Piemont unes possessions que tenien a Prémol per al nou establiment, a les quals s’afegiren posteriorment altres donacions de béns i rendes destinades a assegurar el manteniment de la comunitat. S’ha considerat que el monestir femení podria haver-se afiliat a l’orde cartoixà en un moment posterior a la fundació i que anteriorment estaria vinculat a Oulx; en qualsevol cas, l’any 1239 ja s’esmenta explícitament la seva pertinença a l’orde de la Cartoixa.
Prémol fou la tercera casa femenina de l’orde, després de les de Prébayon (Valclusa) i Bertaud (Alts Alps). En aquell moment, els costums de la branca femenina encara no estaven definits: les monges no disposaven de les cel·les independents pròpies de les cases masculines i les cartoixes femenines s’assemblaven més als monestirs benedictins pel que fa a l’organització. Tanmateix, havien de disposar d’espais destinats als clergues —cartoixans o no— encarregats del servei religiós. Durant els decennis següents sovintejaren les donacions i adquisicions a favor de la comunitat, amb la voluntat d’assolir l’aïllament propi de l’orde cartoixà. El 1252, les monges de Prémol participaren en la fundació de la propera cartoixa de Parménie (Isère).
Il·lustració de Mémoires et documents publiés par l'Académie salésienne (1879)
Bibliothèque nationale de France
Al llarg de la seva història, Prémol patí diversos episodis adversos. El 1467 va sofrir un incendi i el 1563 fou afectada per les guerres de Religió, fet que provocà un primer abandonament temporal. Entre els segles XVII i XVIII nous incendis i períodes d’inseguretat obligaren a abandonar la casa en diverses ocasions, fins que la cartoixa es pogué reprendre definitivament després de la reconstrucció iniciada el 1715. El monestir es mantingué actiu fins al 1791, quan fou suprimit arran de la Revolució; el lloc fou espoliat i posteriorment venut. L’any 1819, algunes antigues monges de Prémol fundaren la nova cartoixa de Beauregard, també al departament d’Isère.
El 1830, Prémol passà a mans públiques i s’hi establí una casa forestal, mentre la vegetació anava ocupant progressivament l’espai de les ruïnes. El 1989, la porteria, que encara es conservava en un estat relativament bo, es va incendiar. Es desconeix com devien ser les primeres dependències de la cartoixa, tot i que se sap que es van aprofitar algunes construccions precedents. Malgrat que l’estat actual del lloc no permet apreciar gairebé res de l’antic monestir, es conserven plànols de les construccions anteriors a la Revolució (segle XVIII) i algunes vistes antigues de les ruïnes.
Armorial Général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- CARTOIXA DE NOTRE-DAME DES PRÉS (1913). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. I. Chartreuse de Notre-Dame des Prés (Tournai)
- CASSIEN, Victor; i altres (1839). Album du Dauphiné, Recueil de dessins. Vol. 1. Grenoble: Prudhomme
- HÉLYOT, Pierre (1718). Histoire des ordres monastiques religieux et militaires. Vol. 7. París: Coignard
- LE COUTEULX, Carolo (1888). Annales Ordinis Cartusiensis ab anno 1084 ad annum 1429, Vol. IV. S. Mariae de Pratis
- PILOT DE THOREY, Jean-Joseph-Antoine (1882). Chartreuse de Prémol près Uriage-les-Bains. Grenoble: Drevet
- POUYET, Thomas (2010). La chartreuse de Prémol. Physionomie et représentation du bâti. XVIIe-XVIIIe siècles. Grenoble
- SERPOLLET, Roger (2008). Il était une fois... le monastère de Prémol. Bulletin Municipal Vaulnaveys-le-Haut. Núm. 60
- TAYLOR, J.; i altres (1854). Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France. Dauphiné. París: Firmin Didot
- THOMAS, Jérôme (2014). Entre apogée et déclin. Vivre sa foi au Grand Siècle dans les chartreuses féminines, 1570-1715. Université d’Artois









