L'any 1155, Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona entre 1131 i 1162) va donar el lloc d'Ancosa als monjos cistercencs que s'havien establert a Valldaura el 1150 amb l'objectiu que hi traslladessin el monestir.
L'indret no era idoni per un assentament monàstic, entre altres carències patia de manca d'aigua i pobresa del terreny, per aquest motiu la comunitat cistercenca va optar més endavant per traslladar-se al nou emplaçament que es va trobar a la riba del Gaià on entre el 1158 i 1168 va enllestir el monestir de Santes Creus. Tot i que segurament el trasllat del monestir de Valldaura a Ancosa no s'arribés a concretar mai, el lloc va ser ocupat per alguns monjos que van treballar preparant els terrenys per acollir la comunitat, cosa que no s'arribaria a fer. Ancosa fou una important possessió de Santes Creus fins al segle XIX en qualitat de granja, unitat característica de les cases cistercenques i que facilitava l'explotació agrària de les seves possessions.
- BOLÓS, Jordi (1992). La granja d’Ancosa. Catalunya romànica. Vol. XIX. El Penedès, l’Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BOLÓS, Jordi; MALLART, Lurdes (1986). La granja cistercenca d'Ancosa (La Llacuna, Anoia). Barcelona: Generalitat de Catalunya
- FORT I COGUL, Eufemià (1967). El pretès monestir d’Ancosa. I Col·loqui d’història del monaquisme català. Santes Creus 1966. Vol. 1. Santes Creus
- FORT I COGUL, Eufemià (1972). El senyoriu de Santes Creus. Barcelona: Fund. Salvador Vives Casajuana
Des de la Llacuna, agafar la carretera de Torrebusqueta, abans d'arribar-hi prendre un desviament a la dreta, indicat "Molí del Nin", que passa per la riera i arriba a Ancosa, en cosa de 4,1 Km. Darrera el gran casal abandonat d'Ancosa s'aixequen les ruïnes dels antics murs