|
|
|
|
|
|
|
El monestir de Sant
Feliu està dedicat al màrtir d’origen africà que va predicar en aquestes
terres i que va morir a ran de les persecucions de Dioclecià, a
començament del segle IV; s’ha considerat que aquest episodi va tenir
lloc a la mateixa ciutat de Sant Feliu de Guíxols. Hom desconeix la data
concreta de la seva fundació, s’ha dit que podria tractar-se d’una
iniciativa de Carlemany, a finals del segle VIII, però el més possible
és que això s’hagués produït a començament del segle X, quan es
repoblava el territori. El primer document que esmenta directament
aquest establiment està datat en l’any 968, quan el rei carolingi Lotari
va autoritzar l’abat Sunyer dirigir alhora els monestirs de Sant Feliu i
Sant Pol del Maresme, però de forma indirecta hom sap que ja existia el
947. |
El monestir de Sant Feliu de Guíxols |
|
|
Entrada a l'església i torre
semicircular del Fum |
Sant Feliu de Guíxols
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1917
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |
|
|
|
La primera església
monàstica, que possiblement s’hauria aixecat en el lloc d’un antic
edifici anterior, va quedar destruïda per una invasió sarraïna, el 965.
L’abat Sunyer, el primer conegut, es va encarregar de reconstruir el
monestir, un edifici romànic entre torres de defensa, que possiblement
ja existien anteriorment. En aquesta construcció hi van participar
importants personalitats de l’època, com l’abat Oliba i la comtessa
Ermessenda de Barcelona. El 1117 hi hagué un intent, fins i tot emprant
la força, d’unir-lo a La Grassa que no va tenir èxit. A ran de la
intervenció del monestir en la conquesta de Mallorca, aquest va rebre
algunes possessions a l’illa. |
Façana de ponent |
|
|
|
La Porta Ferrada |
Torre del Fum |
|
|
|
El 1285 un episodi bèl·lic
protagonitzat per l’exèrcit francès va malmetre un altre cop el
monestir, que es va haver de restaurar. Poc després, i com a
conseqüència del gran desenvolupament que tenia la vila, el monestir va
emprendre la tasca de renovar i ampliar l’església. El 1317 van començar
aquelles obres i a mitjan del mateix segle l’antiga capçalera romànica
havia quedat substituïda pels nous absis gòtics. A finals de segle, la
nau va resultar també modificada, refent una part de la mateixa amb una
construcció gòtica i restant encara els peus de la nau antiga, més baixa
i ocupada pel cor monàstic. |
Convent del segle XVIII |
|
|
|
|
Una butlla del papa
Adrià VI va unir aquest monestir a la Congregació de San Benito de
Valladolid (1515). Al segle XVIII es van portar a terme obres importants
al conjunt monàstic, que va renovar totalment les seves dependències
auxiliars. També hi havia el projecte de refer l’església, però no es va
portar endavant i només es van fer petites reformes que no la van
afectar en profunditat. En el segle XIX es va produir una exclaustració
temporal de la comunitat (1820-1823) i la definitiva el 1835. |
L'Arc de Sant Benet, antiga entrada
al recinte monàstic |
Arc de Sant Benet |
|
|
|
L’església va
continuar amb les seves funcions parroquials però va patir destruccions
en diverses ocasions, sobretot en el seu mobiliari. El 1931 es van
portar a terme obres de restauració i consolidació de l’església,
particularment la Porta Ferrada. El 1936 va significar un nou episodi de
pèrdua de patrimoni mobiliari i després de la Guerra Civil es va tornar
a restaurar l’edifici. |
Portal de l'edifici del segle XVIII |
Portal de l'església |
|
|
|
La part visible més
antiga del monestir de Sant Feliu de Guíxols és el sector de ponent de
l’església on se situa la Porta Ferrada i les torres de defensa (la del
Corn, amb una base romana, i la del Fum). La capçalera, a llevant, és
gòtica del segle XIV. |
Interior de l'església |
Interior de Sant Feliu de Guíxols
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1917
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |
|
|
|
Les voltes gòtiques |
Nau de l'església, al fons la nau
romànica |
La capçalera gòtica |
|
|
|
Sepulcre a l'interior de l'església |
Sepulcre a l'interior de l'església |
Escala del monestir |
|
|
|
Galeria, ara museu |
Llinda del monestir |
Fragment ceràmic amb el nom del
monestir |
|
|
|
Compartiment d'un retaule del
monestir (segle XVII)
Museu d'Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols |
Compartiment d'un retaule del
monestir (segle XVII)
Museu d'Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols |
Cantoral (segle XVI)
Museu d'Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols |
|
|
|
Fugida a Egipte (segle XVII)
Museu d'Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols |
Presentació al Temple (segle XVII)
Museu d'Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols |
Cantoral (segle XVII)
Museu d'Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols |
|
|
|
|
Detall de Vista de Sant Feliu de
Guíxols (Jaume Pons, 1894),
amb el monestir en primer terme
Fundació Carmen Thyssen-Bornemisza
Museu d'Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols |
|
