Monasterio de Sant Climent de Peralta

Sancti Clementis Petra Alta / Cel·la de Sant Climent

(Forallac, Baix Empordà)

Sant Climent de Peralta
Sant Climent de Peralta

Se trata de un antiguo monasterio documentado desde el año 844, fecha en la que se menciona en un precepto de Carlos el Calvo y en el que curiosamente se especifica que la celda tiene un patio donde los monjes hacen sus labores. Pertenecían al monasterio los lugares de Fonteta y Abellars, que el obispado de Girona entregó a Santa Maria de Fontanet en el 904, lo que hace pensar que la casa había sufrido un fuerte declive y se encontraba en decadencia o el monasterio ya se había extinguido. Del lugar se conserva la cabecera de una iglesia del siglo IX con ábside rectangular, además hay restos de otras dependencias de la misma época, pero muy deterioradas.

Sant Climent de Peralta
Sant Climent de Peralta
Sant Climent de Peralta
Sant Climent de Peralta
Sant Climent de Peralta
Sant Climent de Peralta
Sant Climent de Peralta
Sant Climent de Peralta

Bibliografía:
  • ABADAL, Ramon d’ (2007). Catalunya Carolíngia. Vol. II. Els diplomes carolingis a Catalunya. 1. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
  • BADIA I HOMS, Joan; ADELL, Joan-Albert (1989). Sant Climent de Peralta. Catalunya romànica. Vol. VIII. L’Empordà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • BOTO VARELA, Gerardo (2006). Topografía de los monasterios de la marca de Hispania (ca. 800 – ca. 1030). A Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Aguilar de Campoo: Fund. Santa María la Real
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • MONSALVATJE, Francesc (1908). Nomenclator histórico de las iglesias... Noticias históricas, XVI. Olot: J. Bonet
  • PELLA I FORGAS, José (1883). Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del Nordeste de Cataluña. Barcelona: Ll. Tasso

Situación:
Vista aèria

A un lado del Mas Vidal