|
De fet, en aquesta
època, les funcions de Santa Cecília es limitaven a les parroquials per
als habitants de les rodalies i també com una mena d’hostatgeria al
servei dels pelegrins de Montserrat. Per altra banda aquesta casa
continuava tenint dos priorats que hi depenien:
Santa Maria del Camí i
Sant Pere de Paganell.
El 1410, en una visita
a Montserrat, el papa Benet XIII passà també per Santa Cecília i va
declarar els dos monestirs dependents directes de la Santa Seu. Quan en
el 1493 Santa Maria de Montserrat va passar a dependre de San Benito de
Valladolid, hom intentà que Santa Cecília seguís el mateix camí.
Finalment restà depenent de Montserrat. |
Degut al seu estat de decadència,
en el 1539, a la mort del seu abat fou unit definitivament a
Montserrat i quedà sense comunitat. Els abats de Santa Maria
restauraren els edificis i ho mantingueren amb funcions parroquials
a més de les d’hostatgeria al servei del monestir de Santa Maria.
El 1811 patí els efectes de la
guerra del Francès (com Montserrat) i fou incendiat. El lloc es va
tancar (fins i tot l’església) i va passar a dependre del bisbat de
Barcelona. Es restaurà a partir del 1866 des de Montserrat. El 1928
hi intervingué Puig i Cadafalch.
Entre el 1952 i 1954 acollí la
comunitat de benedictines originalment al monestir de
Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona
i que ara es troba a Sant Benet de Montserrat.
És interessant l’església de
planta basilical amb tres naus i tres absis. Es va bastir en el
segle X, segons uns autors o en el següent segons altres, és
possiblement la que es va consagrar en 957. Les finestres geminades
exteriors són obra de la restauració. |
Santa Cecília de Montserrat
D'una fotografia estereoscòpica de la Editorial Rellev (1931?)
Institut Cartogràfic de Catalunya |
