Monestir de Sant Pol del Maresme
Sant Pau del Maresme / Sant Pol de Mar / S. Paulus de Maritima
(Sant Pol de Mar, Maresme)
Tot i que els orígens del monestir de Sant Pol són foscos, hom sap que la seva comunitat era ja establerta cap al 950, la primera notícia certa es troba en una donació datada el 955. D'altra banda, aquest indret ha estat ocupat des d'època romana i conserva restes de construccions anteriors a l'època monàstica.
Un privilegi del rei Lotari, de l’any 968, esmenta que l'abat Sunyer encapçalava conjuntament aquest monestir i el de Sant Feliu de Guíxols, en aquesta època tenia certa importància i rebia la protecció comtal. Durant el segle XI passava per una època de decadència i el 1048 la comtessa Ermessenda el va cedir a Sant Víctor de Marsella. El 1053 s’esmenta documentalment la seva precària situació: de ruïna i de fam, potser aquesta decadència fou causada per les incursions dels pirates. La seva situació era tan precària que el 1068 fou cedit a Sant Honorat de Lerins amb la intenció que hi continués la vida comunitària en qualitat de priorat depenent d'aquella abadia. En la pràctica, amb aquesta operació es va refundar el monestir, potser l'edifici que es conserva actualment sigui d'aquella època.
El segle XII va veure passar una època de recuperació, mentre que al següent va patir una nova davallada, la vida monàstica pràcticament va desaparèixer, fins al punt que el 1264 els monjos de Lerins van vendre el monestir i els seus béns a Guillem de Montgrí, el qual el va cedir als cartoixans d'Escaladei el 1269, amb la condició de mantenir-hi una comunitat, l'any següent arribaven els primers cartoixans des de la casa del Priorat. Després d'una primera època de concòrdia, a finals de segle les relacions entre el cenobi i els senyors de Cabrera van empitjorar, el que va fer que els antics propietaris de Lerins en reclamessin la possessió.
D'altra banda, el 1344 hom va cedir als cartoixans d'Escaladei i de Sant Pol el castell de Vallparadís per tal que hi fundessin una nova comunitat d'aquest orde, cosa que es va fer efectiva l'any següent, amb monjos vinguts d'Escaladei. Mentrestant, la vida del cenobi de Sant Pol es desenvolupava de manera reeixida. El 1415 s'havia fundat la nova cartoixa de Montalegre, que es trobava en un indret més idoni per a la seva activitat que el que podien oferir els de Sant Pol i Vallparadís. El mateix any, una butlla de Benet XIII va autoritzar el trasllat de Sant Pol, que en aquell moment passava per hores baixes, a aquell lloc. El trasllat efectiu no va tenir lloc fins al 1433 i l'any següent es va efectuar la venda de Sant Pol al vescomte de Cabrera. Ja sense comunitat monàstica, al segle XV es fortificà l'indret, però la seva situació va fer que s'urbanitzés el seu entorn. Quan es va aixecar la nova església parroquial, Sant Pol es va convertir en una capella.
- ABADAL, Ramon d’ (2007). Catalunya Carolíngia. Vol. II. Els diplomes carolingis a Catalunya. 1. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
- ÀLVAREZ MASALIAS, Robert (2020). Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (916-1450), vol. I. Barcelona: Fundació Noguera
- CARTOIXA DE PARKMINSTER (1916). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. III. Chartreuse de Saint-Hughes (Sussex)
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1991). Inventari d'esglésies. Vol. 24. Maresme. Barcelona: Arxiu Gavín
- GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2016). El monestir de Sant Pol de Mar, un edifici enigmàtic. El Sot de l'Aubó, núm.58
- MAS I GIBERT, Xavier (2005). El monestir de Sant Pau de Sant Pol de Mar. El Sot de l’Aubó, núm. 11
- PONS GURI, Josep M. (1931). El monestir de Sant Pol del Maresme. Paraula Cristiana. Vol. XIII
- PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. II. Barcelona: I. E. Catalans
- RODRÍGUEZ, Jesús (2011). Els monestirs medievals de l'Alt Maresme: Sant Pol i Santa Maria de Roca Rossa. IV Jornades d’Història. Els monestirs medievals. Mataró: Grup d’Història del Casal
- SOLA, Diego; ed. (2021). La presència cartoixana a Catalunya. Segles XII-XX. Quaderns de Montalegre, 1. Universitat de Barcelona
- VELLVEHÍ, Jaume; LLOVET, Eva M. (1992). Sant Pol de Mar. Catalunya romànica. Vol. XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992