Convent de Sant Josep de Lleida

Convent dels Carmelites Descalços de Lleida

(Lleida, Segrià)

Sant Josep de Lleida
El convent de Sant Josep de Lleida el 2001,
abans de l'adaptació com a museu

L'any 1589 el Consell de la ciutat va autoritzar l'establiment dels carmelites descalços a Lleida d'acord amb la proposta efectuada anys abans per fra Joan de Jesús Roca, provincial d'aquest orde. El mateix any ja van adquirir la casa del Sant Drap al carrer Cavallers, on ara hi ha l'església de la confraria de la Mare de Déu dels Dolors, amb la finalitat d'establir-se provisionalment. La primera comunitat estava formada per frares procedents de les cases de Mataró i Tàrrega.

Sant Josep de Lleida
Sant Josep de Lleida
Escut carmelità

Aquell primer convent no reunia les condicions adequades per la seva activitat, era petit i patia greus deficiències, per aquest motiu van intentar ampliar-lo, però més endavant cercaren un altre indret on aixecar un nou edifici. El lloc el van trobar prop de l'església de Sant Llorenç i malgrat les dificultats econòmiques que patien, van adquirir els terrenys i començar la construcció del nou convent. El 1595 ja haurien aixecat les dependències indispensables i van poder efectuar el trasllat a la nova casa, tot i que les obres encara no havien acabat. L'any 1600 es va formalitzar la venda de l'antiga casa del carrer Cavallers, acte pel qual havien obtingut anteriorment les llicències oportunes.

La guerra dels Segadors va afectar de ple la construcció del convent i la mateixa comunitat, tot i que amb menys virulència que altres establiments monàstics situats fora dels murs de la ciutat, que ho van patir amb més intensitat. El 1641, al convent de Sant Josep només hi van quedar tres religiosos mentre que les seves dependències eren ocupades militarment. Tot i l'estat en què va quedar aquesta casa un cop van marxar els soldats, encara va poder donar refugi de manera provisional a les monges del convent de Santa Clara, que havia resultat afectat de ple pels episodis bèl·lics. Un cop refets de la sotragada, el 1664 es va impulsar la reconstrucció del convent i ampliació de l'església amb l'afegit de les capelles laterals, a ponent d'aquesta.

Sant Josep de Lleida
Sant Josep de Lleida
Detall del Plan de la Place de Lerida (c1812)
Biblioteca Virtual de Defensa
Sant Josep de Lleida
Sant Josep de Lleida
El convent abans de la remodelació (2001)

Amb prou feines refet, el convent va resultar novament malmès, ara arran de la guerra de Successió, el lloc fou saquejat i els frares exclaustrats. Un cop passat aquest episodi, els carmelites van restaurar una altra vegada el seu convent, malgrat les penúries econòmiques que passaven. El segle XIX va comportar encara més infortunis: el 1810, amb la Guerra del Francès el lloc fou ocupat militarment, però el cop final el va rebre amb la desamortització de 1835, quan fou exclaustrat de manera definitiva i la propietat va passar a mans públiques. El convent fou més endavant seu de la Casa de la Misericòrdia. Ja al segle XX, va patir els efectes de la guerra civil, amb noves destruccions i la seva transformació en hospital militar, després d'aquest parèntesi el lloc fou de nou restaurat i va continuar amb la seva activitat assistencial, fins que el 2003 van començar les obres d'enderroc de bona part de la casa per aixecar el nou Museu de Lleida, inaugurat el 2007.

Sant Josep de Lleida
Sant Josep de Lleida, ara museu
Sant Josep de Lleida
Sant Josep de Lleida, ara museu
Sant Josep de Lleida
Sant Josep de Lleida
Cúpula de l'església (sXVII-XX)
Sant Josep de Lleida
Sant Josep de Lleida, ara museu
Sant Josep de Lleida
Sant Josep de Lleida
Capella lateral (segle XVII)
Sant Josep de Lleida
Sant Josep de Lleida
Capella lateral (segle XVII)

Bibliografia:
  • BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
  • BELTRAN, Gabriel (1986). Fuentes históricas de la provincia O.C.D. de San José (Cataluña y Baleares). Roma: Teresianum
  • BELTRAN, Gabriel (1989). Los Carmelitas Descalzos en Lérida (1589-1928). Lluvia de Rosas, núm. 507
  • NARVÁEZ CASES, Carme (2000). El tracista fra Josep de la Concepció i l'arquitectura carmelitana a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona
  • PLEYÁN DE PORTA, José (1873). Apuntes de historia de Lérida. Lleida: Carruez
  • PUIG, Isidre. COMPANY, Ximo (2009). Els carmelites descalços a Lleida. El convent de Sant Josep. Lleida: Museu de Lleida
  • RECODER, Josep (1888). Glorias Teresianas de Cataluña publicadas con motivo del tercer centenario de la… Barcelona: La Hormiga de Oro

Situació:
Vista aèria

El primer establiment era al carrer Cavallers
El segon establiment ara està ocupat pel Museu de Lleida