|
|
|
|
|
Al segle XV havia entrat en decadència i fins i tot alguns edificis monàstics es trobaven en estat ruïnós, cosa que es va agreujar amb els terratrèmols dels anys 1425 a 1428. En el mateix segle, i malgrat les penúries econòmiques, es va procedir a la seva restauració. El 1592 li fou annexat el monestir de Santa Maria de Roses que estava en decadència però la situació no va millorar i al segle XVIII el que quedava d’aquella comunitat es va traslladar a Amer. Santa Maria del Coll era priorat d’Amer. |
![]() Capçalera de Santa Maria d'Amer |
![]() Capçalera de Santa Maria d'Amer abans de la restauració (1990) |
||
|
||||
Durant el segle XVII va patir diversos episodis de caire militar pels quals resultà afectada la població d’Amer i el monestir particularment. Ja al segle XIX, va patir poc els efectes de la Guerra del Francès gràcies a la previsió dels monjos, que van amagar els objectes de valor. Fou exclaustrat temporalment durant el Trienni Liberal i definitivament el 1835, quan es van perdre bona part dels béns mobles mentre que els immobles passaven a mans particulars i l’església prenia les funcions de parròquia, que el 1936 va tornar a patir destrosses a causa de la guerra civil. |
![]() Façana de l'església abans de la restauració (1990) |
![]() Santa Maria d'Amer (1990) |
||
![]() Façana de Santa Maria d'Amer |
||||
|
||||
![]() Finestral del monestir d'Amer D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1915) Biblioteca de Catalunya |
![]() Interior de l'església D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1912) Biblioteca de Catalunya |
![]() Santa Maria d'Amer Església del monestir (1897) Fotografia de Gaietà Barraquer, publicada a Las Casas de Religiosos... |
||
|
Baldiri B. - Juny de 2006 / Actualitzat febrer de 2012 |