Monestir de Santa Maria d'Amer

Amara / Sancte Marie Amerensis

(Amer, Selva)

Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer

L’origen del monestir de Santa Maria d’Amer cal cercar-lo al Gironès, al lloc de Sant Medir on cap el 820 s’hi havia fundat un establiment monàstic. Aquella casa tenia diverses esglésies o cel·les que hi depenien (a més d'aquesta de Santa Maria d'Amer, Sant Andreu de Terri, Colomers i Santa Maria de Càrcer). Aquell antic i important monestir del Gironès gaudia del privilegi d’immunitat que li fou atorgat per Lluís el Pietós i confirmat el 844 per Carles el Calb.

Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer

Hi ha constància de l’existència d’aquesta cel·la de Santa Maria d’Amer a partir de l’any 844. Entre els 935 i 940 la comunitat de Sant Medir es va traslladar a Amer, segurament cercant un indret més segur. L’any 949 es va consagrar l’església del nou monestir d’Amer amb la participació del comte Borrell II de Barcelona (947–992) i en aquell acte fou dotat amb diversos béns i rendes, entre els quals els procedents de Sant Medir. Aquesta dotació inicial es va incrementar amb altres donacions efectuades tan des del poder comtal com de particulars, a més d’altres béns adquirits per compra. El monestir va tenir jurisdicció sobre llocs i parròquies del el seu entorn. Pel que fa al seu funcionament intern, cal destacar el fet d’ésser una abadia independent, només subjecta a Roma. Tot això va afavorir que acumulés un important patrimoni i gaudís de prosperitat.

Al segle XV havia entrat en decadència i fins i tot alguns edificis monàstics es trobaven en estat ruïnós, cosa que es va agreujar amb els terratrèmols dels anys 1425 a 1428. En el mateix segle, i malgrat les penúries econòmiques, es va procedir a la seva restauració. El 1592 li fou annexat el monestir de Santa Maria de Roses que estava en decadència però la situació no va millorar i al segle XVIII el que quedava d’aquella comunitat es va traslladar a Amer. Santa Maria del Coll era un priorat d’Amer. Durant el segle XVII va patir els efectes de diversos esdeveniments de caire militar pels quals resultà afectada la població d’Amer i el monestir particularment.

Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer

Ja al segle XIX, va patir poc els efectes de la guerra del Francès gràcies a la previsió dels monjos, que van amagar els objectes de valor. Fou exclaustrat temporalment durant el Trienni Liberal i definitivament el 1835, quan es van perdre bona part dels béns mobles mentre que els immobles passaven a mans particulars i l’església prenia les funcions de parròquia, que el 1936 va tornar a patir destrosses a causa de la guerra Civil. Del monestir només es conserva l’església i encara molt modificada.

Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer
Capçalera de l'església
Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer
Capçalera de l'església, el 1990
Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer
Façana de l'església, el 1990
Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer
Interior de l'església, el 1990
Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer
Església del monestir (1897)
Fotografia de Gaietà Barraquer
publicada a Las Casas de Religiosos...
Santa Maria d'Amer
Interior de l'església d'Amer
Fotografia de Josep Salvany (1912)
Biblioteca de Catalunya
Santa Maria d'Amer
Finestra del monestir d'Amer
Fotografia de Josep Salvany (1915)
Biblioteca de Catalunya

Bibliografia:
  • ABADAL, Ramon (2007). Catalunya carolíngia. Vol. II. Primera part. Barcelona: I. E. Catalans
  • BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. J. Altés y Alabart
  • CALMETTE, Joseph (1906). Un jugement original de Wifred le Velu pour l'abbaye d'Amer (17 avril 898). Bibliothèque de l'école des chartes. Vol. 67
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 11. Gironès, Selva. Artestudi Ed.
  • MARQUÉS I CASANOVES, Jaume (1970). Amer. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. 20
  • MARQUÉS I PLANAGUMÀ, Josep M. (2005). El monestir d'Amer: persones i institucions. Quaderns de la Selva, 17. Centre d’Estudis Selvatans
  • MERINO, Antolín (1819). España Sagrada. Vol. XLIII. De la santa Iglesia de Gerona. Madrid: Collado
  • MONSALVATJE, Francisco (1904). Los monasterios de la diócesis gerundense. Noticias históricas XIV. Olot: Bonet
  • PRADES I BUIXONS, Isidre (1991). Catalunya romànica. Vol. V. El Gironès, la Selva... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • PUJADES, Jeroni (1829). Crónica universal del Principado de Cataluña. Vol. 5. Barcelona: Torner
  • SAGRERA, Jordi (1989). Memòria de l'excavació d'urgència a la plaça del monestir (Amer, La Selva). Generalitat de Catalunya
  • SAGRERA, Jordi; AGUSTÍ, Bibiana (2002). El monestir de Santa Maria d'Amer. Evidències arqueològiques al claustre. Quaderns de la Selva, 14. Centre d’Estudis Selvatans
  • SOLÀ I COLOMER, Xavier. El monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna: Religió, cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les desamortitzacions (1592-1835). Barcelona: Fundació Noguera, 2010
  • VILLANUEVA, Jaime (1850). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XIV. Madrid: Real Academia de la Historia
  • YEPES, Antonio de (1610). Coronica general de la orden de San Benito. Vol. 4

Situació:
Vista aèria

El monestir de Santa Maria és al centre d'Amer