Monestir de Santa Maria d'Amer

Hi ha constància de l’existència d’aquesta cel·la de Santa Maria d’Amer a partir de l’any 844. Entre els 935 i 940 la comunitat de Sant Medir es va traslladar a Amer, segurament cercant un indret més segur. L’any 949 es va consagrar l’església del nou monestir d’Amer amb la participació del comte Borrell II de Barcelona (947–992) i en aquell acte fou dotat amb diversos béns i rendes, entre els quals els procedents de Sant Medir. Aquesta dotació inicial es va incrementar amb altres donacions efectuades tan des del poder comtal com de particulars, a més d’altres béns adquirits per compra. El monestir va tenir jurisdicció sobre llocs i parròquies del el seu entorn. Pel que fa al seu funcionament intern, cal destacar el fet d’ésser una abadia independent, només subjecta a Roma. Tot això va afavorir que acumulés un important patrimoni i gaudís de prosperitat.

Ja al segle XIX, va patir poc els efectes de la guerra del Francès gràcies a la previsió dels monjos, que van amagar els objectes de valor. Fou exclaustrat temporalment durant el Trienni Liberal i definitivament el 1835, quan es van perdre bona part dels béns mobles mentre que els immobles passaven a mans particulars i l’església prenia les funcions de parròquia, que el 1936 va tornar a patir destrosses a causa de la guerra Civil. Del monestir només es conserva l’església i encara molt modificada.