Monestirs de
Catalunya

Benedictins

Monestir de Santa Maria d'Amer
< anterior Inici Catalunya Selva Amer següent >
castellano
cercador contacte facebook

Selva

L’origen del monestir de Santa Maria d’Amer cal cercar-lo al Gironès, al lloc de Sant Medir on cap el 820 es va fundar un establiment monàstic que tenia altres esglésies o cel·les que hi depenien (Santa Maria d'Amer, Sant Andreu de Terri, Colomers i Santa Maria de Càrcer). Aquell important monestir del Gironès gaudia del privilegi d’immunitat que li fou atorgat per Lluís el Pietós i confirmat el 844 per Carles el Calb. La cel·la de Santa Maria d’Amer sembla establerta en aquest lloc des del l’any 844. Entre els 935 i 940 els monjos de Sant Medir es van traslladar a Amer.

Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer

Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer

L’any 949 es va consagrar el nou monestir d’Amer amb la complicitat del comte Borrell II de Barcelona (947–992) i en aquell acte fou dotat amb diversos béns i rendes, entre els quals, els procedents de Sant Medir. Aquesta dotació inicial es va incrementar amb altres donacions ja sigui del poder (els comtes) com de particulars, a més d’altres béns adquirits per compra. El monestir va tenir jurisdicció sobre llocs i parròquies del el seu entorn. Pel que fa al seu funcionament intern, cal destacar el fet d’ésser una abadia independent, només subjecta de Roma. Tot això va afavorir que el monestir acumulés un important patrimoni i gaudís de prosperitat.

Borrell II
El comte Borrell II de Barcelona (947-992)
Almanaque Bailly Bailliere, Madrid 1899

Al segle XV havia entrat en decadència i fins i tot alguns edificis monàstics es trobaven en estat ruïnós, cosa que es va agreujar amb els terratrèmols dels anys 1425 a 1428. En el mateix segle, i malgrat les penúries econòmiques, es va procedir a la seva restauració. El 1592 li fou annexat el monestir de Santa Maria de Roses que estava en decadència però la situació no va millorar i al segle XVIII el que quedava d’aquella comunitat es va traslladar a Amer. Santa Maria del Coll era priorat d’Amer.

Santa Maria d'Amer
Capçalera de Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer
Capçalera de Santa Maria d'Amer abans de la restauració (1990)

Durant el segle XVII va patir diversos episodis de caire militar pels quals resultà afectada la població d’Amer i el monestir particularment. Ja al segle XIX, va patir poc els efectes de la Guerra del Francès gràcies a la previsió dels monjos, que van amagar els objectes de valor. Fou exclaustrat temporalment durant el Trienni Liberal i definitivament el 1835, quan es van perdre bona part dels béns mobles mentre que els immobles passaven a mans particulars i l’església prenia les funcions de parròquia, que el 1936 va tornar a patir destrosses a causa de la guerra civil.

Santa Maria d'Amer
Façana de l'església abans de la restauració (1990)
Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer (1990)
Santa Maria d'Amer
Façana de Santa Maria d'Amer

Santa Maria d'Amer
Finestral del monestir d'Amer
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1915)
Biblioteca de Catalunya
Santa Maria d'Amer
Interior de l'església
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1912)
Biblioteca de Catalunya
Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer
Església del monestir (1897)
Fotografia de Gaietà Barraquer, publicada a Las Casas de Religiosos...

Bibliografia:
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. J. Altés y Alabart, 1906
- PRADES I BUIXONS, Isidre. Catalunya romànica. Vol. V. El Gironès, la Selva... Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991
- SOLÀ I COLOMER, Xavier. El monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna: Religió, cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les desamortitzacions (1592-1835). Barcelona: Fundació Noguera, 2010
 

Situació:

El monestir de Santa Maria és al centre d'Amer

Baldiri B. - Juny de 2006 / Actualitzat febrer de 2012