Priorat benedictí
El 1019 va morir
l'abat Llobató i el bisbe Ermengol d’Urgell, d’acord amb la casa comtal,
intervingué en el nomenament del nou abat, procedent de
Sant Serni de Tavèrnoles, lloc del
que va passar a dependre com a priorat, passant els membres de la
comunitat a seguir la regla benedictina (1025).
El 1078 el monestir
fou unit al de Sant Andreu de Tresponts,
i l'any següent els dos van passar a dependre de
Santa Maria de Ripoll, tot i que
l'oposició de Tavèrnoles va fer que Sant Llorenç seguís sota la tutela
d’aquest darrer. |

La nau central |

Capella dels Apòstols
Retaule de l'Esperit Sant |
|
Canònica secular
Els anys que seguiren
foren de força prosperitat. A finals del segle XIII es van començar a
ocupar els voltants del monestir, el que va donar origen a la fundació
de la vila del mateix nom. El 1592 es va secularitzar i els membres de
la comunitat van anar a Gerri. El 1593 fou creat el
bisbat de Solsona passant a ser una
col·legiata lligada a la nova mitra. L’església, exerceix encara les
funcions parroquials, des de la fundació de la vila de Sant Llorenç. |

Volta de la nau lateral |

Claustre |
|
Arquitectura
De l’antic monestir es
conserva la seva església, un edifici del segle XI amb tres naus
separades per pilars i tres absis. Està coberta amb volta de canó a la
nau central i amb voltes d’aresta les laterals. L’absis del sud es va
enderrocar amb la finalitat d’aixecar la capella de la Mare de Déu dels
Colls.
El campanar és del
segle XII, molt modificat. Al sud del temple es troba el claustre, obra
del segle XVI, aixecat sobre un possible claustre anterior, potser més
simple. Tot el conjunt ha estat modificat i restaurat en el decurs dels
segles. |

Claustre |

Claustre |
|

Retaule de Sant Miquel i Sant Joan Baptista |
Retaules
Entre altre mobiliari,
cal destacar a l’interior de l’església un conjunt de tres retaules:
Retaule de
l’Esperit Sant (s. XIV), de Pere Serra. Consta de tres carrers i
una predel·la. Al carrer central hi ha la representació de la
Pentecosta, com a tema central. A sobre, Sant Joan Evangelista a Patmos.
Al carrer de l’esquerra: Casament de la Mare de Déu; Anunciació; Bateig
de Jesús. Al carrer de la dreta: Prova de la beguda emmetzinada; Martiri
a Porta Latina; Resurrecció de Drusiana. |

Retaule de l'Esperit Sant |
|
Retaule de
l’Esperit Sant |

Pentecosta |

Casament de la Mare de Déu
Anunciació |

Sant Joan a Patmos |

Resurrecció de Drusiana |

Prova de la beguda emmetzinada
Martiri de Sant Joan |
|
|
Retaule de Sant
Miquel i Sant Joan Baptista (s. XV), obra de Bernat Despug i
Jaume Cirera. Retaule des tres carrers amb predel·la. Al carrer central
hi ha la taula amb els sants titulars. A sobre, un Calvari. El carrer de
l’esquerra és dedicat a Sant Miquel i té els següents compartiments:
Caiguda dels àngels rebels; Miracle del Mont Gargano; Sant Miquel pesant
les ànimes. Al carrer de la dreta i de dalt a baix: Naixement del
Baptista; Baptisme de Jesús; Banquet d’Herodes, amb la degollació de
sant Joan. A la predel·la, i d'esquerra a dreta: Sant Pere, Santa
Eulàlia, la Dolorosa, Crist mort, Sant Joan Baptista, Santa Caterina
d’Alexandria i Sant Pau. |

Retaule de Sant Miquel i Sant Joan Baptista |

Sant Miquel i Sant Joan Baptista |

Calvari |

Sant Miquel pesant les ànimes |

Miracle del Mont Gargano |

Dolorosa, Crist mort, Joan Evangelista |

Sant Pere, Santa Eulàlia |
|
|
Retaule de la
Mare de Déu dels Colls (1773), obra barroca que omple
completament l’interior d’una capella. És obra de Josep Pujol
(1734-1809). |

Retaule de la Mare de Déu dels Colls |

Retaule de la Mare de Déu
dels Colls |

Retaule de la Mare de Déu
dels Colls |

Retaule de la Mare de Déu
dels Colls |

Retaule de la Mare de Déu
dels Colls |

Retaule de la Mare de Déu
dels Colls |
|

El claustre
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1919
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |

Retaule de l'Esperit Sant
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1923
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |

Interior de l'església
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1923
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |