Canònica de la catedral de Tarragona
Catedral de Santa Tecla / Santa Maria de Tarragona
(Tarragona, Tarragonès)
Portal central, obra de Jaume Cascalls i del mestre Bartomeu
L'arquebisbat de Tarragona té un origen molt antic, hi ha notícies del segle III amb l'arquebisbe Fructuós. S'hauria bastit una primera catedral dedicada a Santa Tecla situada en algun indret desconegut, però cap al segle VI s'hauria adaptat un espai situat en l’antic recinte cultual d'època romana que havia quedat en desús, per establir-hi la catedral visigoda i les seves dependències.
Després de la invasió musulmana, el 1118 Tarragona fou lliurada pel comte Ramon Berenguer III al bisbe Oleguer de Barcelona. L’arquebisbat fou ocupat després per l’abat de Cuixà i a partir del 1139 per un arquebisbe ja amb seu a la ciutat, Gregori (1139-1146). Una comunitat de canonges ja es trobava a la catedral seguint la regla aquisgranenca, almenys des del segle XI, però potser la seva presència no fou contínua. El 1154, sota l'arquebisbe Bernat Tort, es va reformar la comunitat i hom va adoptar la regla de sant Agustí. El 1170 Alfons I va portar a terme la donació del castell d'Escornalbou a Joan de Santboi, canonge de Tarragona, triat per l’arquebisbe Hug de Cervelló. Hom va establir relació entre la mitra i la canònica del Baix Camp.
El 1171 la catedral, dedicada a Santa Tecla, era en construcció, així com les dependències canonicals, com ara el refetor (ara capella del Santíssim Sagrament). La comunitat canonical fou secularitzada el 1530, abandonant llavors la vida comunitària. Es conserva l’església catedralícia ara dedicada Santa Maria, un edifici de tres naus, amb transsepte, bastida a partir del segle XII i amb una important decoració escultòrica. Encara conserva un ampli i valuós mobiliari. Es conserva també un grandiós claustre d’època romànica amb una extensa col·lecció de capitells.
Apòstols de la portada
Mare de Déu del mainell
Timpà del portal central
Timpà d'un portal lateral
Capitells d'un portal lateral
Sarcòfag paleocristià encastat a la façana
Il·lustració de Historia de S. Oleguer
arçobispo de Tarragona y obispo de Barcelona
Oleguer, bisbe de Barcelona entre els anys 1116 i 1137, hauria nascut cap al 1060 i era fill d'un alt funcionari de Ramon Berenguer I. Va rebre una acurada educació i, el 1076, va entrar a formar part del capítol de canonges de la catedral. El 1089 fou ordenat diaca. El bisbe Bertran l'ordenà sacerdot i, el 1093, ja era membre de la comunitat de canonges de Sant Ruf, que el mateix bisbe havia fundat a Sant Adrià. L'any següent, Oleguer es convertí en prior de Sant Adrià, càrrec que deixà per esdevenir membre de la canònica de Sant Ruf d'Avinyó, on ocupà el càrrec d'abat.
El 1115 va acompanyar Dolça de Provença a Barcelona amb motiu del seu casament amb Ramon Berenguer III. En aquest moment, Oleguer fou aclamat bisbe de Barcelona, cosa que inicialment refusà. Després de la intervenció del papa, va acceptar el càrrec i també assumí el de restaurador de l'arquebisbat de Tarragona (1119), funció que ocupà sense abandonar la de bisbe de Barcelona. Va mantenir una intensa activitat, participant en concilis, afers polítics de l'època i viatjant a Terra Santa. Va morir el 1137 i és venerat com a sant per l'Església. La seva tomba es troba a la catedral de Barcelona.
Nau central
Retaule major, obra de Pere Joan (1426)
Predel·la del retaule major amb escenes de la vida de santa Tecla
Pere Joan (1426)
Capella dels Sastres (Reinard Fonoll, segle XIV)
Retaule de la Mare de Déu, del Mestre Aloi,
a la capella dels Sastres (c1368)
Fragments del retaule de Santes Creus
En una capella lateral de la catedral
Museu Diocesà de Tarragona
Sepulcre de l'arquebisbe Joan d'Aragó (c1334)
Sepulcre de l'arquebisbe Joan d'Aragó (c1334)
Capella del Santíssim, antic refetor de la canònica
Interior de la catedral amb el sepulcre de Jaume I
Fotografia d'Ediciones Arribas, sense data
Col·lecció particular
Claustre
Claustre. Abraham i els tres àngels, a Mambré
Claustre. Episodi de la Història de Josep
- BESERAN I RAMON, Pere (2007). Aloi de Montbrai. L'art gòtic a Catalunya. Escultura I. La configuració de l’estil. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BOTO, Gerardo (2015). Metaphora, mirar la materia para ver lo etéreo. La puerta claustral de la catedral de Tarragona. Románico, núm. 20
- BRACONS CLAPÉS, Josep (2002). La façana de la catedral de Tarragona. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- CAMPS, Jordi (1988). El claustre de la catedral de Tarragona: Escultura de l'ala meridional. Barcelona: I. E. Catalans
- FUENTES, Manuel Maria; RAMOS, Maria-Lluïsa;MENCHÓN; GORT, Ezequiel; PLADEVALL, Antoni (1995). Santa Maria de Tarragona. Catalunya romànica. Vol. XXI. El Tarragonès... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GARCíA DE CARALPS, Antonio Juan (1617). Historia de S. Oleguer arçobispo de Tarragona y obispo de Barcelona. Barcelona: S. Matevad
- LIAÑO MARTÍNEZ, Emma (2002). La catedral de Tarragona. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- LIAÑO MARTÍNEZ, Emma (2009). La época del Císter y de las nuevas catedrales en la Corona de Aragón. Arte de épocas inciertas. De la Edad Media a la Edad Contemporánea
- LOZANO LÓPEZ, Esther; SERRANO COLL, Marta (2010). Els capitells historiats del claustre de la catedral de Tarragona. Tarragona: Arola Editors
- MACIAS, Josep M.; i altres (2012). Praesidium, templum et ecclesia. Les intervencions arqueològiques a la catedral de Tarragona. Associació Cultural Sant Fructuós
- MACIAS, Josep M.; MENCHON, Joan J.; i altres (2007). L'Arqueologia de la Catedral de Tarragona. La memòria de les pedres. La catedral de Tarragona. In Sede, l0 anys del pla director de restauració. Tarragona: Arola Editors
- MANOTE, Maria Rosa (2007). Pere Joan. L'art gòtic a Catalunya. Escultura II. De la plenitud a les darreres influències foranes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- MENCHÓN, Joan Josep (2015). La ciutat de Tarragona entre l'antiguitat tardana i els segles XII-XIII. La recuperació d'un espai urbà. V Congrés d'arqueologia medieval i moderna de Catalunya. Ajuntament de Tarragona
- MORERA, Emili (1904). Memoria o descripción histórico artística de la Santa Iglesia Catedral de Tarragona desde su fundación hasta nuestros días. Tarragona: Arís e Hijo
- MORERA, Emilio (1894). Tarragona antigua y moderna: Descripción histórico-arqueológica de todos sus monumentos y edificios públicos. Tarragona: Arís e Hijo
- RAMON, Salvador; FARRÉ, Joan (2008). El retaule de l'altar major. Catedral de Tarragona. Enginyers Industrials de Tarragona
- VICENS, Francesc (1970). Catedral de Tarragona. Barcelona: Ed. Polígrafa
- Enllaç ↗ : Catedral de Tarragona
La catedral de Tarragona és al centre històric de la ciutat