Canónica de la catedral de Tarragona

Catedral de Santa Tecla / Santa Maria de Tarragona

(Tarragona, Tarragonès)

Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Portal central, obra de Jaume Cascalls y del maestro Bartomeu

El arzobispado de Tarragona tiene un origen muy antiguo, hay noticias del siglo III con el arzobispo Fructuoso. Se habría construido una primera catedral dedicada a Santa Tecla ubicada en algún lugar desconocido, pero hacia el siglo VI se habría adaptado un espacio situado en el antiguo recinto cultual de época romana que había quedado en desuso, para establecer la catedral visigoda y sus dependencias.

Catedral de Tarragona
Fachada de la catedral de Tarragona

Después de la invasión musulmana, en 1118 Tarragona fue entregada por el conde Ramon Berenguer III al obispo Oleguer de Barcelona. El arzobispado fue ocupado después por el abad de Cuixà y a partir de 1139 por un arzobispo ya con sede en la ciudad, Gregori (1139-1146). Una comunidad de canónigos ya se encontraba en la catedral siguiendo la regla aquisgranense, al menos desde el siglo XI, pero quizás su presencia no fue continua. En 1154, bajo el arzobispo Bernat Tort, se reformó la comunidad y se adoptó la regla de san Agustín. En 1170 Alfonso I llevó a cabo la donación del castillo de Escornalbou a Juan de Santboi, canónigo de Tarragona, elegido por el arzobispo Hug de Cervelló. Se estableció relación entre la mitra y la canónica del Baix Camp.

En 1171 la catedral, dedicada a Santa Tecla, estaba en construcción, así como las dependencias canonicales, como el refectorio (ahora capilla del Santísimo Sacramento). La comunidad canonical fue secularizada en 1530, abandonando entonces la vida comunitaria. Se conserva la iglesia catedralicia ahora dedicada a Santa Maria, un edificio de tres naves, con transepto, construida a partir del siglo XII y con una importante decoración escultórica. Aún conserva un amplio y valioso mobiliario.

Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Apóstoles de la portada
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Virgen del parteluz
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Tímpano del portal central
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Tímpano de un portal lateral
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Capiteles de un portal lateral
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Sarcófago paleocristiano incrustado en la fachada
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Oleguer
San Olegario (Oleguer) de Barcelon
Ilustración de Historia de S. Oleguer arçobispo de Tarragona y obispo de Barcelona
Olegario (Oleguer) de Barcelona

Oleguer, obispo de Barcelona entre los años 1116 y 1137, habría nacido hacia 1060, era hijo de un alto funcionario de Ramon Berenguer I. Disfrutó de una esmerada educación y en 1076 entró a formar parte del capítulo de canónigos de la catedral, en 1089, era ordenado diácono. El obispo Bertran lo había ordenado sacerdote y en 1093 era miembro de la comunidad de canónigos de San Rufo que había fundado el mismo obispo en Sant Adrià. Al año siguiente Oleguer era prior de Sant Adrià, cargo que dejó para convertirse en miembro de la canónica de Saint-Ruf de Aviñón de donde ocupó el cargo de abad. En 1115 acompañó a Dulce de Provenza a Barcelona con motivo de su boda con Ramon Berenguer III, momento en que Oleguer fue aclamado obispo de Barcelona, cargo que rechazó. Tras la intervención del papa aceptó el cargo de obispo y también asumió el de restaurador del arzobispado de Tarragona (1119) cargo que ocupó sin abandonar el de obispo de Barcelona. Mantuvo una intensa actividad participando en concilios, asuntos políticos de la época y viajando a Tierra Santa. Murió en 1137 y es venerado como santo por la Iglesia, su sepulcro está en la catedral de Barcelona.

Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Nave central
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Retablo mayor, obra de Pere Joan (1426)
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Predela del retablo mayor con escenas de la vida de santa Tecla
Pere Joan (1426)
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Capiteles de la nave
Catedral de Tarragona Catedral de Tarragona Catedral de Tarragona Catedral de Tarragona Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Capilla de los Sastres (Reinard Fonoll, sXIV)
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Retablo de la Virgen, del Mestre Aloi,
en la capilla dels Sastres (c1368)
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Fragmentos del retablo de Santes Creus
En una capilla lateral de la catedral
Museu Diocesà de Tarragona
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Sepulcro del arzobispo Joan d'Aragó (c1334)
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Sepulcro del arzobispo Joan d'Aragó (c1334)
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Capilla del Santísimo, antiguo refectorio de la canónica
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Interior de la catedral con el sepulcro de Jaime I
Fotografía de Ediciones Arribas, sin fecha
Colección particular
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
El claustro
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
El claustro
Sala capitular
El claustro
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Claustro
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Claustro. Aparición a Abraham, en Mambré
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Claustro. Episodio de la Historia de José
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Claustro
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
Galería del claustro con el portal de la Epifanía,
que comunica con la iglesia (sXIII)
Sala capitular
Portal de
la Epifanía

Bibliografía:
  • BESERAN I RAMON, Pere (2007). Aloi de Montbrai. L'art gòtic a Catalunya. Escultura I. La configuració de l’estil. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • BOTO, Gerardo (2015). Metaphora, mirar la materia para ver lo etéreo. La puerta claustral de la catedral de Tarragona. Románico, núm. 20
  • BRACONS CLAPÉS, Josep (2002). La façana de la catedral de Tarragona. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • CAMPS, Jordi (1988). El claustre de la catedral de Tarragona: Escultura de l'ala meridional. Barcelona: I. E. Catalans
  • FUENTES, Manuel Maria; RAMOS, Maria-Lluïsa;MENCHÓN; GORT, Ezequiel; PLADEVALL, Antoni (1995). Santa Maria de Tarragona. Catalunya romànica. Vol. XXI. El Tarragonès... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • GARCíA DE CARALPS, Antonio Juan (1617). Historia de S. Oleguer arçobispo de Tarragona y obispo de Barcelona. Barcelona: S. Matevad
  • LIAÑO MARTÍNEZ, Emma (2002). La catedral de Tarragona. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • LIAÑO MARTÍNEZ, Emma (2009). La época del Císter y de las nuevas catedrales en la Corona de Aragón. Arte de épocas inciertas. De la Edad Media a la Edad Contemporánea
  • LOZANO LÓPEZ, Esther; SERRANO COLL, Marta (2010). Els capitells historiats del claustre de la catedral de Tarragona. Tarragona: Arola Editors
  • MACIAS, Josep M.; i altres (2012). Praesidium, templum et ecclesia. Les intervencions arqueològiques a la catedral de Tarragona. Associació Cultural Sant Fructuós
  • MACIAS, Josep M.; MENCHON, Joan J.; i altres (2007). L'Arqueologia de la Catedral de Tarragona. La memòria de les pedres. La catedral de Tarragona. In Sede, l0 anys del pla director de restauració. Tarragona: Arola Editors
  • MANOTE, Maria Rosa (2007). Pere Joan. L'art gòtic a Catalunya. Escultura II. De la plenitud a les darreres influències foranes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • MENCHÓN, Joan Josep (2015). La ciutat de Tarragona entre l'antiguitat tardana i els segles XII-XIII. La recuperació d'un espai urbà. V Congrés d'arqueologia medieval i moderna de Catalunya. Ajuntament de Tarragona
  • MORERA, Emili (1904). Memoria o descripción histórico artística de la Santa Iglesia Catedral de Tarragona desde su fundación hasta nuestros días. Tarragona: Arís e Hijo
  • MORERA, Emilio (1894). Tarragona antigua y moderna: Descripción histórico-arqueológica de todos sus monumentos y edificios públicos. Tarragona: Arís e Hijo
  • RAMON, Salvador; FARRÉ, Joan (2008). El retaule de l'altar major. Catedral de Tarragona. Enginyers Industrials de Tarragona
  • VICENS, Francesc (1970). Catedral de Tarragona. Barcelona: Ed. Polígrafa

  • Enlace ↗ : Catedral de Tarragona

Situación:
Vista aèria

La catedral de Tarragona se encuentra en el centro histórico de la ciudad