Monestirs
Monestirs
d'Aragó
Canònica de Sant Vicenç de Roda
Canónica de San Vicente de Roda
< anterior Inici Espanya Aragó Osca següent >
castellano
cercador contacte facebook

Osca

Orígens

Després d’algun intent fallit de crear el bisbat de Ribagorça, no fou fins l’època de Ramon II de Ribagorça (comte entre el 955 i 970), que aquest territori es va independitzar de la seu d’Urgell i va establir la seu episcopal a Roda.

Ben aviat hauria de tenir una comunitat de canonges, que es troba ja esmentada en un document de l’any 970. Inicialment va tenir molt poca vitalitat però tant el bisbat com la canònica van rebre un nou impuls de la mà de Sanç III que va establir que la comunitat seguís la regla aquisgranesa. Amb això la canònica va viure una època de prosperitat, recuperant béns que s’havien perdut i aconseguint de nous.

Roda d'Isàvena
Catedral de Roda d'Isàvena


Canonges
aquisgranesos



Canonges
agustinians


 

Roda d'Isàvena
Catedral de Roda d'Isàvena

Roda d'Isàvena
Campanar


Reforma

En aquesta època, sota l’episcopat de Ramon Dalmau (1077-1094) es va reformar a fons la canònica. La comunitat estava molt vinculada amb el bisbat i, de fet, era l’encarregada de l’elecció del prelat.

Un personatge important i més endavant objecte de devoció fou el bisbe sant Ramon (1104-1126), que anteriorment havia estat prior de Sant Serni de Tolosa.
Durant una època el monestir d'Alaó estava dirigit des de Roda.

El 1149 la seu episcopal es va traslladar a Lleida amb motiu de la conquesta d’aquesta ciutat per part dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell. Amb tot la comunitat de canonges va quedar-se a Roda, on va continuar la seva activitat, amb més o menys intensitat, fins la desamortització.

Roda d'Isàvena
Capçalera de l'església


Els edificis

El conjunt de la catedral està format per l’església, el claustre amb algunes dependències annexes i el palau prioral. Una primera església fou consagrada en aquest lloc el 957, edifici que fou saquejat pels musulmans el 1006. Es va restaurar amb posterioritat, durant la primera meitat del segle XI. Amb el temps en van anar fent modificacions i reformes, durant gairebé dos segles. Es tracta d’una església de planta basilical, amb tres naus. La portada principal, sota un atri és del segle XIII. Sota el presbiteri es situa una àmplia cripta on es conserva el Sarcòfag de Sant Ramon. Té restes importants de pintures murals.

Roda d'Isàvena
Portada de la catedral

Roda d'Isàvena
Capitell de la portada


El claustre

Al nord de l’església es troba el claustre. L’obra podria situar-se entre el segles XII i XIII, els capitells són senzills i actualment es troben en mal estat degut a que van quedar afectats quan hom va prendre la decisió de tancar les galeries amb obra. També caracteritza aquest espai l’important conjunt d’inscripcions funeràries que conté.

Roda d'Isàvena
Capitell de la portada

Roda d'Isàvena
Claustre


Mobiliari

La catedral de Roda conserva encara un valuós conjunt d’objectes i mobles de diverses èpoques. Aquesta col·lecció va perdre alguns dels objectes més valuosos en un robatori el 1979, algunes peces es van poder recuperar, però d’altres es van perdre, sembla que definitivament.

Roda d'Isàvena
Claustre

Roda d'Isàvena
Inscripcions funeràries al claustre


Roda d'Isàvena
Inscripcions funeràries al claustre

Roda d'Isàvena
Claustre

Roda d'Isàvena
Claustre


Roda d'Isàvena
Catedral de Roda
Fotografia de Kaplan10 a Flickr

Roda d'Isàvena
Cripta de la catedral
Fotografia de Kaplan10 a Flickr

Roda d'Isàvena
Cor de l'església
Fotografia de Kaplan10 a Flickr


Roda d'Isàvena
Conca absidal de la cripta, decorada
Fotografia de Kaplan10 a Flickr

Roda d'Isàvena
Antic refetor

 

Bibliografia
- Manuel Iglesias Costa. Roda de Isábena. Historia y arte. DDPCB. 1989
- Jo
rdi Boix i Pociello. Catalunya romànica XVI la Ribagorça. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1996
 

Situació

Aquesta església és actualment la parròquia de Roda de Ribagorça (o d'Isàvena), a la vall de l'Isàvena


Catedral de Roda d'Isàvena

Baldiri B. - Maig de 2014