Monasterio de Sant Feliu de Guíxols

Sancti Felicis

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)

Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols

El monasterio de Sant Feliu está dedicado al mártir de origen africano (Félix, o Feliu el Africano, o Feliu de Girona) que predicó en estas tierras y que murió a raíz de las persecuciones de Diocleciano, a principios del siglo IV. Habitualmente, se sitúa su martirio en Girona, pero también se considera que este episodio tuvo lugar en la misma ciudad de Sant Feliu de Guíxols. Se desconoce la fecha concreta de la fundación del monasterio, se ha dicho que podría tratarse de una iniciativa de Carlomagno, a finales del siglo VIII, pero lo más posible es que esto se hubiera producido a principios del siglo X, cuando se repoblaba el territorio.

Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols

El primer documento que menciona directamente este establecimiento es una donación a su favor otorgada por los condes Sunyer y Riquilda de Barcelona. No se conserva, sólo se tiene constancia de su existencia, pero ayuda a situar la fundación antes del 947, fecha en la que Miró sucedió a su padre, Sunyer. En 968, un diploma del rey carolingio Lotario autorizaba al abad Sunyer a dirigir a la vez los monasterios de Sant Feliu y Sant Pol del Maresme, la primera confirmación plena de su existencia. La primera iglesia monástica, que posiblemente se habría levantado en el lugar de un antiguo edificio anterior, quedó destruida por una invasión sarracena, en 965.

El abad Sunyer, el primero conocido, se encargó de reconstruir el monasterio, un edificio románico entre torres de defensa, que posiblemente ya existían con anterioridad. En esta construcción participaron importantes personalidades de la época, como el abad Oliba y la condesa Ermesenda de Barcelona. En 1117 hubo un intento, incluso empleando la fuerza, de unirlo al monasterio languedociano de Lagrasse, que no tuvo éxito. A raíz de la intervención del monasterio en la conquista de Mallorca, éste recibió algunas posesiones en la isla. En 1285 un episodio bélico protagonizado por el ejército francés dañó de nuevo el monasterio, que tuvo que restaurarse.

Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Fachada occidental
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
La Porta Ferrada

Poco después, y como consecuencia del gran desarrollo que tenía la villa, el monasterio emprendió la tarea de renovar y ampliar la iglesia. En 1317 empezaron aquellas obras y a mediados del mismo siglo la antigua cabecera románica había quedado sustituida por los nuevos ábsides góticos. A finales de siglo, la nave resultó también modificada, reconstruyendo una parte de la misma con una construcción gótica quedando todavía parte de la nave antigua, más baja y ocupada por el coro monástico. Una bula del papa Adriano VI unió este monasterio a la Congregación de San Benito de Valladolid (1515).

En el siglo XVIII se llevaron a cabo obras importantes en el conjunto monástico, que renovaron totalmente sus dependencias auxiliares. También estaba el proyecto de reconstruir la iglesia, pero no se llevó adelante y sólo se hicieron pequeñas reformas que no la afectaron en profundidad. En el siglo XIX se produjo una exclaustración temporal de la comunidad (1820-1823) y la definitiva en 1835. La iglesia siguió con sus funciones parroquiales, pero sufrió destrucciones en varias ocasiones, sobre todo en su mobiliario. En 1931 se llevaron a cabo obras de restauración y consolidación de la iglesia, particularmente la Porta Ferrada. En 1936 significó un nuevo episodio de pérdida de patrimonio mobiliario y después de la guerra Civil se volvió a restaurar el edificio.

Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Torre del Fum
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Monasterio del siglo XVIII

La parte visible más antigua del monasterio de Sant Feliu de Guíxols es el sector de poniente de la iglesia donde se sitúa la Porta Ferrada y las torres de defensa (la del Corn, con una base romana, y la del Fum). La cabecera, a levante, es gótica del siglo XIV.

Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Portal del siglo XVIII
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
El martirio del santo, ilustración de La llegenda àuria
Bibliothèque nationale de France

Feliu de Girona, Fèlix, o Feliu el Africano

Sant Feliu es un mártir gerundense de origen norteafricano que murió, seguramente en el actual barrio del Mercadal de Girona, durante las persecuciones de Diocleciano, a principios del siglo IV. También se considera que fue martirizado en Sant Feliu de Guíxols. Fue enterrado extramuros de Girona, lugar donde se levantó una primitiva construcción, o martyrium, en su memoria. Aquel templo funerario se iría ampliando con el paso del tiempo hasta la actual basílica de Sant Feliu, cercana al portal de Sobreportes.

Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
El Arco de Sant Benet, antigua entrada al recinto monástico
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
El Arco de Sant Benet
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Portal de la iglesia
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
La iglesia
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Interior de la iglesia
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Compartimento de un retablo del monasterio (siglo XVII)
Museu d'Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Compartimento de un retablo del monasterio (siglo XVII)
Museu d'Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Huída a Egipto (siglo XVII)
Museu d'Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Presentación en el Templo (siglo XVII)
Museu d'Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Cantoral (siglo XVI)
Museu d'Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Cantoral (siglo XVII)
Museu d'Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Dintel
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Fragmento cerámico con el nombre del monasterio
Museu d'Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Fotografía de Josep Salvany, 1917
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Fotografía de Josep Salvany, 1917
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Bibliografía:
  • ALENY, Joseph de (1680). Antiguedad ilustrada, y verdad manifestada; a cerca la pretensión, si el convento de San Felix de Guixols... Barcelona: Andreu
  • BADIA I HOMS, Joan (1977). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. I. Girona: Diputació de Girona
  • BADIA I HOMS, Joan; CASES I LOSCOS, M Luïsa (1989). Sant Feliu de Guíxols. Catalunya romànica. Vol. VIII. L’Empordà I. Barcelona. Enciclopèdia Catalana
  • BATLLE Y PRATS, Luis (1971). La biblioteca del monasterio de San Feliu de Guíxols. A. del Instituto de Estudios Gerundenses
  • BLANCO, Joan (1991). El monestir de Sant Feliu de Guíxols (segles X-XI). La formació del domini. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
  • CALZADA, Josep; ESTEVA, Lluís (1984). Sant Feliu l’Africà i Sant Feliu de Guixols. Estudis del Baix Empordà, núm. 3
  • CANO, Alonso (1606). Discurso general de este antiquísimo Castillo y Monasterio de Sanct Feliu de Guíxols. Manuscrit. B. Nacional de España
  • CERVERA, Josep Mª. (1984). Història del Monestir de Sant Feliu de Guíxols. Olot: Alzamora
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • ESTEVA, Lluís; PALLÍ; Lluís (1995). Els llocs de la Vall d’Aro, Gissalis i el monestir guixolenc (881-1199). Sant Feliu de Guíxols: Amics del Museu Municipal
  • GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d'esglésies. Vol. 14. Baix Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
  • GIMÉNEZ, Àngel (2014). Quatre moments de canvi en la història del monestir guixolenc. Revista del Baix Empordà. Núm. 47
  • JIMÉNEZ, Àngel (2001). L'església parroquial del monestir de Sant Feliu de Guíxols. Sant Feliu de Guíxols: Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels
  • MARCÓ, Xavier (2011). La senyoria feudal en un vessant de les Gavarres. Els dominis territorials de la vall d'Aro al segle XV
  • MARCÓ, Xavier (2009). El monestir de Sant Feliu de Guíxols. Els monestirs benedictins de l'antic comtat de Besalú. Besalú: Amics de Besalú i el seu Comtat
  • PÉREZ PASTOR, Plàcid (2019). El servei armat de l'abat i convent de Sant Feliu de Guíxols a Mallorca: la cavalleria Na Burgueta (s. XIII-XIX). II Jornades d'Estudis Locals de Llubí
  • VIVO, Jordi; i altres (2012). Del dominus a l’abat. La història de l’entorn del monestir de Sant Feliu de Guíxols. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
  • VIVO LLORCA, Jordi (2023). El monestir de Sant Feliu de Guíxols des de la perspectiva arqueològica. Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia. Universitat de Girona
  • ZARAGOZA, Ernest (1998). Abaciologi del monestir de Sant Feliu de Guíxols (segles X-XIX). Barcelona: P. Abadia de Montserrat

Situación:
Vista aèria

El monasterio de Sant Feliu se encuentra en el centro de la ciudad