L’existència d’aquest monestir es deu a la voluntat de la reina Elisenda de Montcada (1292?-1364), esposa de Jaume II, que el 1322 ja havia manifestat la voluntat de fundar un monestir de clarisses. L’operació va començar amb l’obtenció, amb aquesta finalitat, de l’oportuna llicència del papa Joan XXII. Inicialment es va fer una donació d’una finca de Valldaura, però la mateixa Elisenda va adquirir el 1326 uns terrenys al lloc de Pedralbes, el lloc on encara es troba el monestir, potser per donar més seguretat a la comunitat que, tot i estar apartada de la ciutat, no es trobava isolada i quedava propera a Sarrià. Es va posar la primera pedra aquell mateix any i el 1327 ja es va poder inaugurar. Tot i no estar acabat, el lloc ja era habitable i els espais utilitzables en cosa d’un any de treballs. Aquella primera comunitat estava formada per catorze religioses que procedien del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona.  

Quan a finals del 1327 la reina va quedar vídua, va retirar-se (inicis del 1328) al monestir que havia fundat, on hi tenia una residència privada, o palau. Des d’aquí va continuar amb la seva tasca reglamentadora i protectora del lloc, amb disposicions i donacions al seu favor. Va morir al monestir anys després, el 1364, on va ser sepultada. La comunitat ja arribava llavors a quaranta membres. La reina havia atorgat testament a favor del monestir, cosa que va consolidar la seva bona posició econòmica.

El segle XIX

Amb la Guerra del Francès, la comunitat va haver de deixar la clausura en algunes ocasions, mentre que en altres també serví de refugi a religioses de diverses comunitats que havien estat expulsades dels seus convents de la ciutat. El 1835, amb la desamortització, es va clausurar el monestir, però les monges hi van poder tornar amb certa rapidesa (1838). A diferència amb altres comunitats, aquests allunyaments del monestir no van significar cap pèrdua notable de patrimoni mobiliari. Actualment una part de les antigues dependències es poden visitar com a museu depenent de l’Ajuntament de Barcelona.

Els edificis

Degut a la ràpida construcció del monestir, aquest conserva una gran unitat, tot i que es van anar portant a terme obres “menors” en èpoques posteriors. Anteriorment el conjunt monàstic era molt més gran i comprenia altres edificis que després van passar a mans particulars, a més d’espais propis que ara són públics i oberts. El conjunt es va aixecar entre el 1326 i 1327, quan es va inaugurar l’obra estaria, si no acabada, a punt de fer-ho. El claustre és de la mateixa època. Una segona etapa constructiva (1415-1419) correspon a la sala capitular (segurament renovació d’una construcció anterior) i el segon pis del claustre.

Una de les darreres intervencions ha estat la rehabilitació de l’antic dormitori i part del palau de la reina com a sala d’exposició de diverses obres de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que més endavant es van portar al MNAC.

Situació

És a la part alta de la ciutat,
al final de l'avinguda del mateix nom