Monestirs de
Catalunya

Clarisses

Monestir de Santa Maria de Pedralbes
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelonès
 
< monestirs imprescindibles... >

L’existència d’aquest monestir es deu a la voluntat de la reina Elisenda de Montcada (1292?-1364), esposa de Jaume II, que el 1322 ja havia manifestat la voluntat de fundar un monestir de clarisses. L’operació va començar amb l’obtenció, amb aquesta finalitat, de l’oportuna llicència del papa Joan XXII. Inicialment es va fer una donació d’una finca de Valldaura, però la mateixa Elisenda va adquirir el 1326 uns terrenys al lloc de Pedralbes, el lloc on encara es troba el monestir, potser per donar més seguretat a la comunitat que, tot i estar apartada de la ciutat, no es trobava isolada i quedava propera a Sarrià. Es va posar la primera pedra aquell mateix any i el 1327 ja es va poder inaugurar. Tot i no estar acabat, el lloc ja era habitable i els espais utilitzables en cosa d’un any de treballs. Aquella primera comunitat estava formada per catorze religioses que procedien del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona.  

Església
Capella de
Sant Miquel
Claustre
Sepulcres
Pedralbes
L'església del monestir

Pedralbes
Pedralbes
Església

Quan a finals del 1327 la reina va quedar vídua, va retirar-se (inicis del 1328) al monestir que havia fundat, on hi tenia una residència privada, o palau. Des d’aquí va continuar amb la seva tasca reglamentadora i protectora del lloc, amb disposicions i donacions al seu favor. Va morir al monestir anys després, el 1364, on va ser sepultada. La comunitat ja arribava llavors a quaranta membres. La reina havia atorgat testament a favor del monestir, cosa que va consolidar la seva bona posició econòmica.

Pedralbes
La nau de l'església

Pedralbes Pedralbes
L'església des del claustre

El segle XIX

Amb la Guerra del Francès, la comunitat va haver de deixar la clausura en algunes ocasions, mentre que en altres també serví de refugi a religioses de diverses comunitats que havien estat expulsades dels seus convents de la ciutat. El 1835, amb la desamortització, es va clausurar el monestir, però les monges hi van poder tornar amb certa rapidesa (1838). A diferència amb altres comunitats, aquests allunyaments del monestir no van significar cap pèrdua notable de patrimoni mobiliari. Actualment una part de les antigues dependències es poden visitar com a museu depenent de l’Ajuntament de Barcelona.

Pedralbes
Sepulcre de Berenguer i Elinor d’Anglesola (segle XIV)

Els edificis

Degut a la ràpida construcció del monestir, aquest conserva una gran unitat, tot i que es van anar portant a terme obres “menors” en èpoques posteriors. Anteriorment el conjunt monàstic era molt més gran i comprenia altres edificis que després van passar a mans particulars, a més d’espais propis que ara són públics i oberts. El conjunt es va aixecar entre el 1326 i 1327, quan es va inaugurar l’obra estaria, si no acabada, a punt de fer-ho. El claustre és de la mateixa època. Una segona etapa constructiva (1415-1419) correspon a la sala capitular (segurament renovació d’una construcció anterior) i el segon pis del claustre.

Una de les darreres intervencions ha estat la rehabilitació de l’antic dormitori i part del palau de la reina com a sala d’exposició de diverses obres de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que més endavant es van portar al MNAC.

Pedralbes
El claustre

El “Conventet”

Al costat del monestir de clarisses es va instituir un convent de frares franciscans pel seu servei, que tot i no dependre de la comunitat femenina, la seva tasca era atendre espiritualment a les monges, a més de resar pels fundadors del lloc. El lloc que ocupaven era conegut com “el Conventet”.

Pedralbes
Pedralbes
Claustre

Pedralbes Pedralbes Pedralbes

La pintura mural de la capella de Sant Miquel

La decoració mural de la capella de Sant Miquel, oberta al claustre, fou contractada entre l’abadessa Francesca de Saportella i el pintor Ferrer Bassa (1343-46) i es representen escenes dels Goigs de la Mare de Déu i de la Passió, a més de figures de diversos personatges, independents.

Pedralbes
 Les Maries al sepulcre
Pedralbes
Camí del Calvari
Sant Miquel
Pedralbes
 Epifania i Maiestas Mariae

Monestir de Pedralbes
El monestir de Pedralbes, en primer terme el Conventet
Dibuix de Lluís Rigalt publicat a España, obra pintoresca en láminas..., 1842
Monestir de Pedralbes
El monestir de Pedralbes
Fotografia de J. Domínguez, 1932
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Monestir de Pedralbes
Claustre del monestir de Pedralbes
Fotografia d'autor desconegut, sense data
Arxiu Fotogràfic de Barcelona

El sepulcre d’Elisenda de Montcada

El sepulcre de la fundadora del monestir té la particularitat de ser doble; és a dir amb una cara que dóna a l’església i una segona al claustre. Són molt similars, només que l’estàtua jacent de l’església la representada com a reina, mentre que en la cara del claustre es veu vestida de clarissa. Segons el que es manifesta en el testament de la difunta, l’obra estaria ja acabada el 1364, quan va morir.

Pedralbes
Tomba de la reina Elisenda
Cantó de l'església
Pedralbes
Tomba de la reina Elisenda
Costat del claustre
Sepulcres

Pedralbes Pedralbes
Sepulcres a la galeria del claustre
Pedralbes
El refetor

Pedralbes Pedralbes Pedralbes
Mural de la Crucifixió (1337?)

La sala capitular Pedralbes Pedralbes
Pedralbes

Pedralbes Pedralbes
La cuina
Pedralbes
La cuina

  Pedralbes  

Bibliografia:

- ALCOY, Rosa (2005). L’art gòtic a Catalunya. Pintura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- ANZIZU, Sor Eulàlia (1897). Fulles històriques del Real Monestir de Santa María de Pedralbes. Barcelona: Estampa de F. Xavier Altés
- BESERAN, Pere; CUBELES, Albert; LUJIÀ, Josep M. Julià (2002). El convent de Santa Maria de Pdralbes. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- CASTELLANO I TRESSERRA, Anna (1998). Pedralbes a l’edat mitjana. Història d’un monestir femení. Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat
- CASTELLANO i altres, Anna (2001). Petras Albas. El monestir de Pedralbes i els Montcada (1326-1673). Barcelona: Ajuntament de Barcelona
- FAVÀ, Cèsar: CORNUDELLA, Rafael Cornudella (2009). Convidats d’Honor. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya
- MANOTE, Maria Rosa; TERÉS, Maria Rosa (2007). L’art gòtic a Catalunya. Escultura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana

Enllaç:
Museu - Monestir de Pedralbes (visita)

Situació

És a la part alta de la ciutat,
al final de l'avinguda del mateix nom


Monestir de Pedralbes

Baldiri B. - Març de 2016