|
Benedictins
|
|
La primera
notícia que hom té de l'església és en un testament
del comte bisbe Miró Bonfill, del 979. El 1075, un altre
document ens fa saber que l'església era en construcció
(possiblement es tracti d'un nou edifici que succeïa un
d'anterior), aquesta fou consagrada el 1085.
El 1107 hom confia aquesta església a l'abat de la Grassa, que hi fundà
un petit priorat benedictí i fixà en dotze el nombre de monjos. Potser
degut a les indulgències que gaudia el priorat, esdevingué aviat un
centre de devoció i pelegrinatge. |
|
  |
|
 |
|
|
|
| |
|
 |
|
A
mitjan del segle XVI, el priorat trencà la seva subjecció a la Grassa, i
des d'aleshores foren priors del Sant Sepulcre monjos d'importants
monestirs del país (Banyoles,
Besalú i
Ripoll).
Al segle XVIII es
fan importants obres de reforma a l'església. A partir
del 1816 passa a dependre de Besalú. La comunitat trobà
el seu fi amb la desamortització del 1835. En
l'actualitat és una església depenent de Sant Pere de
Lligordà. S'hi han fet desencertades obres de
restauració. |
|
 |
|
