Monestirs de
Catalunya

Franciscans observants

Convent de Santa Maria de Jesús de Lleida
< anterior Inici Catalunya Segrià Lleida següent >
castellano
cercador contacto facebook

Segrià

Aquesta casa de franciscans observants es va fundar a Lleida gràcies a una butlla del papa Eugeni IV (1443) que autoritzava a fra Francesc Bosc la fundació dels convents de Lleida, Balaguer i Vilafranca del Penedès. La iniciativa va rebre ben aviat el vist-i-plau del bisbat i de la ciutat i el 1444 es va procedir a la fundació, amb seu a l’hospital de Sant Llàtzer. Van estar-se poc temps en aquest lloc, el 1462 la casa va quedar destruïda a causa de la guerra Civil Catalana.

Arran d’això, els observants es van traslladar a l’interior de la ciutat, en una casa de Lluís de Coscó, al Clot de les Monges. En aquest lloc van començar a aixecar un nou convent, però l’oposició d’altres sectors de l’Església van impedir continuar l’obra empresa. L’afer va acabar l’any 1477 amb una concòrdia entre les parts, per la qual els fou cedida l’església de la confraria de Sant Salvador, abans parròquia, al nord-est del turó de la Seu. En aquest lloc van començar la construcció del nou convent, on s’hi van traslladar l’any 1480.

Sant Pere
L'església de Sant Pere, abans del convent de Santa Maria de Jesús
Portada procedent del convent de mercedaris i de l'Ensenyança

El 1567 els observants es van fer amb l’antic convent de Sant Francesc dels franciscans claustrals, però no el van ocupar i el 1576 el van cedir a les clarisses, que al seu torn havien ocupat l’antic lloc dels observants del Clot de les Monges. Aquesta situació es va mantenir fins el 1645, quan arran de la guerra dels Segadors tant aquesta comunitat d’observants com les clarisses que es trobaven a Sant Francesc es van desplaçar dintre de la ciutat, enderrocant-se seguidament els dos convents, no així l’església de Sant Francesc. Els observants van ser acollits al convent de Sant Josep dels carmelites descalços. Un cop retornades les coses a lloc els framenors van reedificar el seu convent (1674-1703). Però novament van patir els efectes de la guerra, ara la de Successió, que va acabar amb la casa dels framenors i amb la vida d’alguns membres de la comunitat, pel que van deixar la ciutat de Lleida fins que foren cridats de nou, el 1722.

Sant Pere de Lleida
L'església de Sant Pere (primera meitat del segle XX)
Fotografia publicada per P. Sanahuja a Historia de la Seráfica...

En aquest retorn els fou cedit un nou lloc per establir-se, al costat del Segre, on van aixecar un nou convent i església, aquesta última està dedicada ara a Sant Pere. El 1835, l’exclaustració va expulsar els setze religiosos que l’ocupaven, el convent fou utilitzat per l’administració i l’església fou cedida al bisbat el 1849. Els framenors retornaren a la ciutat l’any 1908, fundant el convent de Sant Antoni de Pàdua.

Eugeni IV
El papa Eugeni IV, qui va autoritzar l'arribada dels observants a Lleida
Imatge de Wikimedia Commons

Santa Maria de Jesús
El convent de Santa Maria de Jesús
Alexandre de Laborde (1806-20?)
Institut Cartogràfic de Catalunya

Bibliografia:
- SANAHUJA, Pere. Monestir dels framenors observants de Lleida. A Analecta Sacra Tarraconensia. Vol. XI. Barcelona: Biblioteca Balmes, 1935
- SANAHUJA, Pere. Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona. Ed. Seráfica, 1959

 

Situació:

El primer establiment es trobava a l'hospital de Sant Llàtzer
El Clot de les Monges
Sant Salvador
L'actual església de Sant Pere

Baldiri B. - Maig de 2012