L’església de Marsat és coneguda des del segle VI, quan és esmentada per Gregori de Tours arran d’una visita seva. El priorat benedictí femení també és d’origen antic i, segons la tradició, hauria estat fundat pel bisbe Priest de Clarmont (†676) i sant Calmini (s. VII), fundador, entre altres, dels monestirs de Saint-Chaffre (Alt Loira) i Mozac (Puèi Domat). Santa Namàdia, esposa de Calmini, hauria ingressat en aquesta comunitat.
El priorat de Marsat depenia des d’antic de l’abadia de Mozac, situació confirmada pel papa Alexandre III l’any 1165. Tant l’abadia de Mozac com el priorat de Marsat foren sotmesos a l’abadia de Cluny l’any 1095. Gràcies a la devoció popular a la Mare de Déu, Marsat esdevingué un establiment notable, amb una comunitat rica i nombrosa. Més endavant entrà en decadència i el 1546 fou objecte d’una reforma disciplinària. La comunitat subsistí fins a la Revolució, quan fou definitivament dissolta i els seus béns venuts.
Es conserva l’església, molt modificada, amb una nau del segle X i una segona afegida al seu costat en el segle XII per atendre les funcions parroquials; les respectives capçaleres són dels segles XVI i XIV. Actualment és parròquia i s’hi venera una imatge romànica de la Mare de Déu, que després de la seva restauració al segle XIX presenta coloració negra. També es conserven restes importants del claustre i de la sala capitular.
Esquema de la planta de l'església
Imatge de la Mare de Déu (s. XII, restaurada)
Vue de la porte de l'Eglise de Marsat, près Riom (1820-30)
Jean-Baptiste Jorand
Bibliothèque nationale de France
Façana de la sala capitular
Claustre del priorat de Marsat, abans de la restauració
Fotografia de Camille Enlart (1862-1927)
Médiathèque de l'architecture et du patrimoine - diffusion RMN
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- CASSAGNES-BROUQUET, Sophie (2016). Vierges noires du sud de la France : forme et diffusion d’un culte. Sedes Sapientiae. Presses universitaires du Midi
- COLLIN, Jean (1672). Histoire de la vie des saints principaux et autres personnes du diocè̀se de Limoges. Limoges: Barbou
- DE RÉSIE, Comte (1855). Histoire de l'église d'Auvergne, depuis saint Austremoine jusqu’a l’année 1560. Clemont-Ferrand: L. Catholique
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 10. París: Bloud et Barral
- LEQUENNE, Fernand (1962). Riom, petite ville, grande histoire. Clermont-Ferrand: Bussac
- PERONA, Matthieu (2017). La formation du territoire de Mozac. Des limites médiévales de la justice de l’abbaye à la commune de Mozac. Bulletin Historique et Scientifique de l’Auvergne, 118
El priorat de Marsat es troba a la població homònima, prop de Riom, al sud-oest d’aquesta ciutat