Abadia de Notre-Dame de Sept-Fons

També s’hi esmenten diverses personalitats que hi van col·laborar: Guichard de Borbó i Hudin de Jaligny, que feren importants donacions per donar suport a l’empresa. El primer abat fou Richard. La fundació rebé el vistiplau papal l’any 1158, sota el pontificat d’Adrià IV. Amb el pas del temps, el monestir va patir les inestabilitats socials derivades de la guerra dels Cent Anys i, al segle XVI, es trobava en decadència i gairebé abandonat. L’any 1566 hi arribà el primer abat comendatari, Charles d’Ailliboust, que treballà per redreçar la casa.

El lloc fou venut, mentre els monjos es refugiaven provisionalment en diversos indrets. Una part de la comunitat es va reagrupar a l’antiga abadia de Notre-Dame du Gard (Somme). Des d’allí, el 1816, van poder recomprar Sept-Fons, que el 1845 reprengué la seva activitat monàstica. A partir de 1892 es van unificar els corrents reformats de la família cistercenca —entre els quals el de Sept-Fons—, fet que donà lloc a l’Orde dels Cistercencs Reformats de Notre-Dame de la Trappe, coneguts simplement com a trapencs. Actualment, és una gran abadia que manté l’activitat monàstica en aquest indret, alhora que ha fundat nous monestirs.