|
|
|
El 1059 Guifré de
Champallement (bisbe d’Auxerre entre el 1054 i 1076) amb la
col·laboració del comte Guillaume I de Nevers va fer donació d’una
església en ruïnes dedicada a la Mare de Déu i situada al lloc de
Seyr a l’abat Hug de Cluny amb la finalitat de fundar-hi una casa
monàstica. Aquest acte és tingut com el fundacional del priorat, tot
i que tradicionalment es considera que la casa té un origen més
antic, que hom situa al voltant del 700. Es tractaria d’un monestir
de grans dimensions que va resultar afectat per una invasió a
mitjans del segle VIII, després seria restaurat en època de Pipí el
Breu (751-768) i destruït pels vàndals cap el 781. El lloc hauria
quedat abandonat fins la seva recuperació, el 1059. El període
posterior a la fundació fou especialment pròsper pel priorat que es
va beneficiar de quantioses donacions el que va permetre el seu
desenvolupament amb la construcció de les dependències monàstiques i
una església de grans dimensions (Notre-Dame) en el darrer quart del
segle XI, edifici que es va ampliar al segle XII amb la construcció
d’una nova capçalera amb un deambulatori amb cinc capelles radials. |
|
|
|
Priorat de La Charité
Antiga façana de l'església |
Priorat de La Charité
Campanar |
|
|
|
Aquesta església seria la
successora d’un primer temple conegut com Saint-Laurent que tindria
un origen força antic, de ben segur anterior al segle XI. Es tracta
de la primera església dedicada a la Mare de Déu (Theotokos)
esmentada en l’acte del 1059 i utilitzada fins els segles XVI-XVII
segurament amb finalitats funeràries, s’han trobat en aquest sector
restes d’època merovíngia. D’altra banda, sota la nau de l’església
de Notre-Dame, que ara és una plaça, s’han descobert les restes
d’una altra capella. De l’església de Notre-Dame cal esmentar els
dos portals conservats, amb una rica decoració escultòrica, que cal
datar entre els anys 1130 i 1135. |
Priorat de La Charité
Portal de l'Assumpció |
|
|
|
La casa de La Charité va tenir un
status particular dins del món
cluniacenc, situació que compartia només amb altres quatre
priorats: Saint-Martin-des-Champs
(París) Sauxillanges (Puèi Domat)
Lewes (Anglaterra) i Souvigny (Alier).
Durant la seva història va impulsar i mantenir un important nombre
de priorats dependents com ara el de
Saint-Christophe d’Halatte (Oise)
Saint-Agnan de Cosne (Nièvre) o Longueville (Sena Marítim).
D’altra banda va mantenir fins el segle XIV el dret d’elecció de
prior sense la intervenció directa de Cluny,
més endavant es restringiria aquesta llibertat amb els nomenaments
reials. El priorat de La Charité va patir diverses batzegades que el
van afectar directament en graus diversos; un incendi el 1201, la
guerra dels Cent Anys durant la primera meitat del segle XV, el 1559
amb un nou incendi que va obligar a emprendre la seva reconstrucció
i poc després, en el mateix segle XVI i a causa de les guerres de
Religió va tornar a patir més destrosses amb el resultat de pèrdua
d’una part de la nau de l’església que va quedar reduïda a només
quatre trams. |
Priorat de La Charité
Campanar |
|
|
|
|
Es tractava d’un establiment
monàstic de grans dimensions, amb un nombre important de monjos (el
Voyage littéraire de deux religieux benedictins... parla
d’una comunitat de 200 membres) que es van anar reduint amb el pas
del temps fins a tretze en el moment de la supressió. Aquesta va
arribar amb la Revolució, a partir del 1789, després vindria la
venda dels béns el 1793. El 1804 es va recuperar el culte a
l’església de Notre-Dame en detriment de les altres esglésies de la
vila. Els espais conventuals van ocupar altres activitats,
comercials i industrials. En els darrers anys el priorat ha estat
excavat, recuperat i restaurat. |
Priorat de La Charité
Restes de la nau perduda |
Priorat de La Charité
Façana actual aixecada després de les destruccions del segle XVI |
|
|
|
Priorat de La Charité
Interior de l'església |
Priorat de La Charité
Interior de l'església |
Priorat de La Charité
Capitell de l'església |
|
|
|
Priorat de La Charité
Capitell de l'església |
Priorat de La Charité
Capitell de l'església |
Priorat de La Charité
Il·lustració publicada a Le Nivernois, album historique et
pittoresque (1840) |
|
|
|
Priorat de La Charité
Timpà de la Transfiguració |
Priorat de La Charité
Timpà de la Transfiguració. Detall |
Priorat de La Charité
Timpà de la Transfiguració. Detall |
|
|
|
Priorat de La Charité
Antiga hostatgeria del priorat |
Priorat de La Charité
Claustre |
Priorat de La Charité
Claustre |
|
|
|
Priorat de La Charité |
Priorat de La Charité
Sala capitular |
Priorat de La Charité
Capçalera |
|
|
|
Priorat de La Charité
Restes de la capçalera de Sant-Laurent |
Priorat de La Charité
Campanar. Dibuix del Dictionnaire raisonné de l'architecture
francaise (1875) |
Priorat de La Charité
Il·lustració publicada a Le Nivernois, album historique et
pittoresque (1840) |
|
|
|
Priorat de La Charité
Detall de La Charité, ses fortifications, ses monuments
et le grand prieuré des bénédictins (La
Nièvre à travers le passé,
1883)
Bibliothèque nationale de France |
Vista de La Charité-sur-Loire
Gravat de Claude de Chastillon (s XVII)
Bibliothèque nationale de France |
|
|
|
Bibliografia:
- ARNAUD, Chantal (2010). Le site de La Charité-sur-Loire. Exposé
des résultats scientifiques. Bulletin du centre d’études
médiévales d’Auxerre. Bucema
- BARNOUD, Paul (2010). La Charité-sur-Loire, un monastère dans
la ville. Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre.
Bucema
- CROSNIER, M. (1877). Les congrégations religieuses dans le
diocèse de Nevers. Vol. 1. Nevers: Michot
- DUPONT, Jean (1976). Nivernais Bourbonnais roman. La
Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- HENRION, Fabrice (2016). Construire et reconstruiré: les
chantiers du prieuré aux XIa et XXe siècles. Le prieuré de La
Charité, histoire et renouveau. Nevers: ADEPAN
- HISQUIN, Séverine (2005). La façade de l’église Notre-Dame de
La Charité-sur-Loire. Recherches sur le portail sculpté de la
Vierge. Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre. Bucema
- JULLIEN, Amédée (1883). La Nièvre à travers le passé.
Nevers: Michot |
-
LEBOEUF, Louis (1897). Histoire de La Charité. La Charité: Taureau
- LESPINASSE, René de (1887). Cartulaire du prieuré de La
Charité-sur-Loire (Nièvre), ordre de Cluni. Nevers: Morin-Boutillier
- MARTÈNE, Edmond; DURAND, Ursin (1717). Voyage littéraire de
deux religieux bénédictins de la congrégation de Saint-Maur.
París: Delaulne
- MORELLET, J. N. (1840). Le Nivernois, album historique et
pittoresque. Vol. 2. Nevers: Bussière
- RENIMEL, Serge (1976). L'établissement clunisien primitif de La
Charité-sur-Loire. Bilan préliminaire des découvertes
archéologiques de 1975. Bulletin Monumental
- ROUX-PERINO, Julie (2008). Cluny. Vic-en-Bigorre: MSM
- SAINT-MAUR, Congregació de (1770). Gallia Christiana in
provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 12. París:
Typographia Regia
- SERBAT, Louis (1916). La Charité. Congrès archéologique de
France. París: Picard
- VAN DOREN, R. (1953). Charité-su-Loire. Dictionnaire d’histoire
et géographie ecclésiastiques. Vol. 12. París: Letouzey |
|
|
|
Situació:
La
Charité-sur-Loire és al nord de Nevers |
 |
|
|
