| 
						
						A l’època de Clodoveu I (481-511) Chelles era una de les 
						residències dels reis francs, Clotilde, muller 
						d’aquell monarca, hi va fundar una capella dedicada a 
						sant Jordi que fou seu d’una comunitat de monges que hom 
						creu que seguia la regla de 
						sant Cesari d’Arle. A partir 
						d’aquella primera construcció, cap el 660, 
						la reina 
						Bathilda (c630-680) llavors vídua i regent de Clodoveu 
						II, hi va aixecar un monestir i va fer venir una nova 
						comunitat des de la propera abadia de Jouarre (Sena i 
						Marne) sota la 
						direcció de Bertile, la primera abadessa d’aquesta casa. 
						Chelles també disposava d’una comunitat masculina que 
						estava al servei de les monges, que més endavant seria 
						substituïda per una de clergues i encara més endavant 
						per monjos benedictins. Bathilda, que hi va ingressar 
						com a religiosa, hi va morir el 680 i hi fou enterrada. 
						L’abadia va estar molt relacionada amb la cort, 
						Swanagilda vídua de Carles Martell va passar els darrers 
						dies en aquest lloc. L’abadessa Gisela (800-810) era 
						filla de Pipí el Breu i germana de Carlemany. També van 
						estar en aquest lloc Ermentruda (830-869) esposa de 
						Carles el Calb, i la seva filla Rotruda. |  | 
					
						| 
						
						A començament del segle XIII el papa Innocenci III 
			(1198-1216) va posar el monestir sota la jurisdicció directa de la 
			Santa Seu. Pel que fa als infortunis, fou víctima d’incendis (el 
			1220, 1399, 1599...) i de les guerres (en els s XIV-XV i les de Religió del 
			segle XVI). A finals del segle XV es trobava en decadència i havia 
			perdut la regularitat, el 1499 bisbe de París va fer venir monges de 
			Fontevrault per donar-li un nou impuls el que va permetre que poc 
			després participés en els moviments reformadors del monacat 
			col·laborant amb altres comunitats en aquest sentit. La Revolució va 
			suprimir el monestir que en aquell moment encara mantenia una 
			comunitat prou considerable, amb més de cinquanta monges, aquestes 
			monges van haver d’abandonar el lloc el 1792 i a finals de segle el 
			monestir ja s’havia enderrocat, ara només es conserven alguns 
			elements. | 
            
         Escut de l'abadia de Chelles
 Publicat a Histoire de l'abbaye royale de Notre-Dame de Chelles
 |