Abadia de Saint-Martial de Llemotges

És probable que aquests clergues estiguessin vinculats a la catedral de Llemotges, i no fou fins a l’any 848 que van obtenir l’autorització de Carles el Calb († 877) per adoptar la Regla de Sant Benet, segons la reforma impulsada per Benet d’Aniana, tot i l’oposició del bisbat. Al voltant de la figura del sant es construí una cripta amb el seu sepulcre, adossada a la basílica de Saint-Pierre, així com una església per a les cerimònies litúrgiques. A mitjan segle IX es va erigir una nova església dedicada al Salvador (Saint-Sauveur).

L’any 1063, l’abadia de Saint-Martial fou venuda als monjos de Cluny pels vescomtes de Llemotges, malgrat l’oposició de la comunitat. Aquest fet marcà l’inici d’un període de prosperitat: el prestigi creixent del monestir incrementà les seves riqueses i el convertí en un important centre de pelegrinatge. L’any 1097, una butlla del papa Urbà II en confirmà les possessions i el posà sota la seva autoritat directa. Cal destacar el seu escriptori i la seva biblioteca, de la qual s’han conservat diversos manuscrits. També fou clau en el desenvolupament dels orfebres i esmaltadors de Llemotges, l’obra i la tècnica dels quals s’estengueren arreu.

El lloc restà abandonat i, poc després, fou desmantellat. El 1806 desaparegueren els darrers vestigis i s’obrí el carrer de Saint-Martial, seguint l’eix de la nau de l’antiga església. A partir del 1959, s’hi han dut a terme diverses excavacions arqueològiques, que han posat al descobert les restes de les esglésies funeràries de Saint-Pierre-du-Sépulcre i de Sainte-Marie-de-la-Courtine, l’església monàstica carolíngia de Saint-Sauveur, la necròpolis i el sepulcre del mateix sant Marcial.