Aquest monestir fou fundat el 631 per
sant Eloi, de
professió orfebre, un personatge nascut prop d’aquí i
que havia entrat a la cort del rei merovingi Clotari II
i la del seu successor Dagobert, el qual li va cedir
aquestes terres prop de Llemotges. Per ocupar-les, Eloi
va fer venir uns monjos del
monestir de Luxeuil (Alt
Saona) que havia fundat
sant Columbà a finals del segle
VI i on es seguia una regla redactada per ell mateix. A
partir d’aquí es va formar el monestir de Solignac, el
primer abat del qual fou sant Remacle, també vingut de
Luxeuil. Aviat va esdevenir un centre religiós de primer
ordre i d’aquí hi van sortir el mateix sant Eloi com a
bisbe de Tournai i Noyon, sant Remacle bisbe de
Maastricht i fundador del monestir de Stavelot (Bèlgica)
i els també sants Hadelin i Till. La casa va patir els
efectes destructius d’una invasió sarraïna (735?) i
normanda a finals d’aquell segle; hi consten aportacions
dels monarques carolingis per finançar la seva
reconstrucció. |
|