Abadia de Saint-Pierre de Solignac

Per poblar el nou monestir, Eloi feu venir monjos de Luxeuil (Alt Saona), fundat per sant Columbà a la segona meitat del segle VI, on es seguia una regla redactada per ell mateix. A partir d’aquí es constituí el monestir de Solignac, el primer abat del qual fou sant Remacle, també procedent de Luxeuil. Aviat esdevingué un centre religiós de primer ordre, on es formaren destacats personatges del món monàstic de l’època, com el mateix sant Eloi, futur bisbe de Tournai i Noyon, sant Remacle, bisbe de Maastricht i fundador del monestir de Stavelot (Bèlgica), així com els també sants Hadelin i Till, aquest darrer antic esclau.

Mantingué relacions amb altres grans monestirs, com Saint-Denis (Illa de França), Saint-Géraud d’Orlhac (Cantal), La Chaise-Dieu (Alt Loira), Fleury (Loiret), Beaulieu i Saint-Pierre de Vigeois (ambdós a Corresa), entre d’altres, i obtingué diversos privilegis i títols. Alhora, l’abadia reuní un valuós tresor format per nombroses relíquies i es convertí en lloc de pas per als pelegrins. Gràcies a això, l’església monàstica fou objecte de diverses fases de construcció, restauració i modificació. L’edifici actual és, en la seva major part, una obra del segle XII.

L’edifici actual de l’església correspon, essencialment, a la construcció del segle XII. Se sap que fou consagrada l’any 1143, però un incendi posterior obligà a la seva restauració i a una nova consagració el 1195. Al llarg dels segles ha sofert altres destruccions i reconstruccions. Es tracta d’un edifici de nau única, amb dos trams coberts per cúpules i un creuer. L’absis central, de la mateixa amplada que la nau, conté tres absidioles radials. Als braços del creuer s’hi troben dos petits absis addicionals. La façana de ponent presenta un porxo d’entrada i un campanar, construït posteriorment i actualment molt modificat. Les dependències monàstiques que encara es conserven corresponen a la reconstrucció realitzada pels mauristes.