Detall de Carte générale de la France
Cassini de Thury (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
L’abadia cistercenca de Bonnevaux es va fundar l’any 1119 gràcies a la iniciativa de Guiu de Borgonya (c. 1060-1124), arquebisbe de Viena del Delfinat (1088-1119) i posteriorment papa (Calixt II, 1119-1124). Des del 1117, aquell prelat havia tractat l’arribada dels cistercencs a la seva diòcesi amb Esteve Harding, abat de Cîteaux (Costa d’Or). El primer abat d’aquesta casa fou Jean (1117-1141), més tard bisbe de Valença (1141-1146) i venerat com a sant. També fou santificat un altre monjo del monestir, Pere II de Tarentesa (1102-1174), que exercí com a abat de Tamié (Savoia) i posteriorment com a arquebisbe de Tarentesa.
Filiació de Bonnevaux
Segons Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Cîteaux (Costa d'Or)
Abadia de Bonnevaux / 1119
Abadia de Mazan (Ardecha) / 1120
Abadia de Montpeyroux (Puèi Domat) / 1126
Abadia de Tamié (Savoia) / 1134
Abadia de Léoncel (Droma) / 1137
Abadia de Valmagna (Erau) / 1155
Abadia de Sylveréal (Gard) / 1173
Abadia de Valbenoîte (Loira) / 1184
Abadia de Valcroissant (Droma) / 1188
Aviat es convertí en un monestir pròsper, fet que li permeté fundar diverses abadies filles: la primera fou Mazan (Ardecha), seguida de Tamié (Savoia) i Valmagna (Erau), entre d’altres. En aquella etapa d’expansió, l’abat de Bonnevaux exercí una influència notable dins l’orde del Cister. Tanmateix, a la segona meitat del segle XIII, l’abat Adam fou destituït a causa de la seva negligència en el govern intern de la casa. El 1576, Bonnevaux fou ocupada per forces calvinistes; el monestir va ser saquejat i incendiat, i es perderen molts dels seus béns, entre els quals l’arxiu.
Malgrat els intents de reconstrucció, l’abadia no recuperà mai l’esplendor anterior. Consta que el 1710 moltes dependències encara restaven en ruïnes, inclosa la mateixa església. El 1740 la comunitat s’havia reduït a cinc religiosos. Amb la Revolució es va perdre definitivament: la pedra de les ruïnes s’aprofità per a altres construccions i, actualment, no en resten vestigis visibles. Només les recerques arqueològiques han pogut aportar algunes dades sobre les seves estructures.
- BAUDRILLART, Alfred (1937). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 9. París: Letouzey et Ané
- BESSE, J.-M.; i altres (1939). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 9: Province ecclésiastique de Vienne. Abbaye de Ligugé
- CHEVALIER, Ulysse (1889). Cartulaire de l'abbaye N.-D. de Bonnevaux, au diocèse de Vienne. Grenoble: Allier
- GOUHIER, Bastien (2021). Abbaye de Bonnevaux. Rapport d'intervention
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- SAINT-MAUR, Congregació de (1865). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 16. París: Firmin Didot
El monestir, avui pràcticament desaparegut, era situat a la comuna de Villeneuve-de-Marc (Isère), a la riba del riu Gère