Ja el 1164 van rebre la
donació de l’església de Santa Maria de la Garriga (a Ribesaltes,
Rosselló), on s’hi va establir una granja o priorat, actiu durant
els segles següents fins que el 1593 va passar a dependre de
Sant
Martí del Canigó.
Durant els enfrontaments motivats per les lluites contra els
albigesos, que van tenir aquestes terres com escenari, Villalonga es
va mantenir dins el marc de l’Església Romana. Això va propiciar que
l’abadia es veiés compensada econòmicament amb una part dels béns
presos als heretges.
El 1162 els monjos de Villalonga intervingueren en la fundació de
l’abadia cistercenca femenina de
Rieunette, en endavant aquest
establiment fou dirigit amb més o menys intensitat des de l’abadia
mare. |

Escala del dormitori, al transsepte |

Galeria del claustre |
Decadència i venda
A partir del segle XVI el monestir va entrar en decadència i els
abats eren comendataris. Amb la Revolució va acabar la vida del
centre monàstic, el 1791 es van posar a la venda les propietats de Villalonga i Compagnes. L’estat de les construccions no era el
desitjable, abans del tancament ja s’havia perdut la nau de
l’església i amb ella la galeria nord del claustre. Tot fa pensar
que les altres tres encara existien. |

Claustre amb l'entrada a la sala capitular |

Capitells del claustre |
Els
edificis
Es conserva la capçalera de l’església del segle XIII, el primer
tram de la nau, el transsepte i la zona absidal, formada per un gran
absis central i dues absidioles obertes a cada braç del creuer. Són
de planta rectangular. Una escala porta des del braç sud del
transsepte al dormitori, a sota del qual i ha la sagristia, la sala
capitular i altres dependències.
Al
sud es troba el claustre del que només es conserva una galeria, amb
bells capitells decorats. Al sud del claustre es troba el refetor,
una bella sala gòtica de tres trams. |

Capitells de l'església |

El
refetor |