Fundació
Aquest lloc possiblement ja va ser habitat en època merovíngia, però
la primera notícia que hom té ens parla de l’eremita Datus (Deodat)
a qui s’hi va afegir Medraldus, el 819. Més endavant Datus va
retirar-se en un lloc proper i solitari mentre deixava Medraldus al
cap de l’incipient monestir, que havia adoptat la regla benedictina.
Aquell primer monestir era dedicat a Sant Salvador. |

Interior de l'església |

El
transsepte |
|

El
llanternó |

L'anunciació |

Nau
lateral amb l'escala a les tribunes |
|
Ràpidament va guanyar-se el favor de la reialesa, especialment de
Lluís I el Pietós i Pipí II d’Aquitània. Amb l’arribada de les
relíquies de Santa Fe el lloc va adquirir molta anomenada i devoció
dels fidels, el que es va traduir en una època de vitalitat,
religiosa i econòmica. Aviat es va reunir un valuós conjunt de peces
d’orfebreria, del que encara es conserva una mostra molt
considerable. En aquesta època hom situa una sèrie de miracles amb
la participació de la santa, que va fer de Conques el centre d’un
conglomerat d’esglésies i possessions, a la mateixa regió i encara
en llocs allunyats. A finals del segle IX es va modificar la
dedicació, consagrant-se a Santa Fe.
Entre el segles XI i XII, i especialment sota l’abadiat de Begó III
(1087-1107), es coneix la màxima esplendor de l’abadia, amb la
construcció de l’església, el claustre i altres dependències
monàstiques. |

Tribunes sobre les naus laterals |

L'absis des del transsepte |
|
Decadència
Això
va precedir la decadència causada, entre d’altres, per la Pesta
Negra (1348) i la Guerra dels Cent Anys. Començava així un període
de relaxació dels costums. El 1537 hi intervingué el papa Pau III,
que va dissoldre la comunitat benedictina, i va obrir el pas a una
col·legiata canonical.
Va passar per períodes de saqueig, al mateix segle XVI, el 1628 un nou episodi de pesta l’afectà, i més endavant amb la Revolució
Francesa, època en que els canonges van haver de deixar l’abadia.
Cap el 1830 es vengué una part del claustre. El lloc va quedar molt
tocat i sense mitjans econòmics per redreçar-lo. L’escriptor Prosper
Mérimée, llavors inspector dels Monuments Historiques, va poder
evitar la ruïna del monument, classificant-lo el 1838. A finals del
segle XIX Conques fou ocupat per premonstratencs
procedents de Saint-Michel de Frigolet
(Boques del Roine) i restaurat, depèn de l'abadia de Mondaye
(Calvados). |

Tribunes |

Tribunes |
|
L’església
L’actual església es va començar a bastir en l’abadiat d’Odolric
(1031-1065) sobre una edificació primitiva (anteriorment va existir
un edifici carolingi i un altre posterior, de la segona meitat del
segle X), fou continuada pels seus successors Esteve II (1065-1087)
i especialment Begó III (1087-1108), la va acabar l’abat Bonifaci
(1107-1125). Es tracta d’un important edifici de tres naus amb
creuer. Les naus laterals estan comunicades per darrere el
presbiteri formant un deambulatori, amb tres capelles absidals. El
creuer, de grans dimensions, també té tres naus, de factura similar
al cos central de l’edifici.
La nau central és coberta per una volta de mig punt i les laterals,
més baixes, disposen d’una àmplia tribuna amb finestrals que s’obren
sobre la nau central. La mateixa estructura es repeteix al creuer. |

El presbiteri |

La
nau central |
|
El
llanternó romànic original va caure en època indeterminada,
segurament per les seves deficiències constructives, es va refer
entre el 1460 i 1490 amb tècniques gòtiques. Més endavant i arran
d’un incendi calgué reforçar els pilars interiors.
Interiorment s’hi poden veure elements escultòrics, capitells, etc,
a més d’un interessant grup de l’Anunciació. El presbiteri guarda
una reixa de l’època. La façana, massissa, està flanquejada per les
dues torres dels campanars, amb contraforts poc evidents.
|

Tribuna |

Reixa romànica |
|

Àngel sota el llanternó |

Àngel sota el llanternó |
|
|
El timpà
La porta principal és decorada amb un magnífic timpà. És una de les
obres cabdals de l’escultura romànica, de grans dimensions (6,70 x
3,60 m). Una obra anònima (Mestre del Timpà) executada sota
l’abadiat de Bonifaci (1107-1125) i dedicada al Judici Final. La
peça és dividida horitzontalment en tres espais, al centre hi ha un
Crist Jutge, a la seva dreta un grup on s’hi veu la Mare de Déu,
sant Pere, un abat i altres personatges. A l’esquerra un grup de
condemnats. El registre inferior és centrat per escenes del pesatge
de les ànimes amb les entrades al Paradís i a l’Infern, representats
als seus costats. |

Timpà de la portada de Conques |
|
|
|
|
|
Altres elements
Es conserva una de les ales del claustre amb una galeria de columnes
dobles amb capitells, fruit d’una reconstrucció feta amb elements
dispersos. Adossat a l’església, a la zona del claustre, es troba un
arcosoli amb l’enterrament de l’abat Begó III, també obra de la
reconstrucció. Cal dir que el claustre va quedar força malmès per un
incendi el 1366 i no es va recuperar. |

L'església de Conques |

Lloc de l'antic claustre |
|
El Tresor
L’abadia de Conques guarda un preuat tresor d’orfebreria medieval,
entre les seves peces poden destacar-se:
- Majestat de santa Fe
Creada per a conservar el crani de la santa. Existia una imatge
anterior, que arran de la devoció despertada per un dels seus
miracles (l’any 985), fou refeta profundament. La peça que ara es
pot veure tenia ja aquest aspecte al segle XI. Es tracta d’una
imatge de fusta de la santa asseguda en un tron. Està daurada
enterament i amb incrustacions de pedres diverses.
- Reliquiari de Pipí, o de la Circumcisió
D’or, pedres precioses i esmalts. Del segle VIII amb moltes
modificacions, fins al segle XVI. Tradicionalment s’admet que es
tracta d’una donació del rei Pipí (el Breu o d’Aquitània), també hom
diu que servia per guardar la relíquia del Sant Prepuci. |

Capitell del claustre |

Porta del transsepte |
|
- Reliquiari pentagonal
Amb elements dels segles VII a XIII. Guarda relíquies de diversos
sants.
- Reliquiari exagonal
Amb elements dels segles VII a XII. També guarda les relíquies de
diversos sants.
- Llanterna de Begó
Segona meitat del segle XII. D’argent daurat. Guarda relíquies de
profetes.
- Reliquiari “A” de Carlemany
De l’època de Begó III, amb elements anteriors i modificacions
posteriors. D’or, argent, pedres precioses i esmalts.
- Reliquiari del papa Pascal II
Del 1100. D’argent daurat. Amb la representació de Crist crucificat
entre la Mare de Déu i sant Joan.
- Altar portàtil de Santa Fe
- Altar portàtil de Begó
- Creu processional, gòtica
- Tríptic reliquiari
- Braç reliquiari de sant Jordi |

Arcosoli de l'abat Begó III |

L'abadia de Conques |
|