Abadia de Saint-Sauveur de Charroux

La presència d’aquestes preuades relíquies convertí l’abadia en un centre de devoció que atragué molts pelegrins, afavorint també la seva economia. Segons la tradició, una de les relíquies més destacades era coneguda com el Saint-Vœu, i es deia que havia estat lliurada per un àngel a Carlemany, encara que altres versions asseguren que aquest l’hauria donat al papa i que es conservaria a Roma. També s’hi venerava un fragment de la Veracreu. Carlemany confirmà les donacions del comte Roger i declarà l’abadia exempta de l’autoritat episcopal. El papa Lleó III ho confirmà l’any 801, posant-la sota la seva autoritat directa.

La guerra dels Cent Anys afectà greument la prosperitat del monestir, que fou incendiat l’any 1422. El darrer abat regular fou Geoffroy de Cluys, el 1521 fou nomenat el primer abat comendatari. Al segle XVI, l’abadia travessava un període de decadència que s’agreujà amb les guerres de Religió: l’any 1568, la vila de Charroux i la mateixa abadia van ser assaltades i saquejades, quedant en ruïnes. La comunitat no es va recuperar mai del tot i es mantingué precàriament fins al 1762, quan fou unida al capítol de la col·legiata de Brioude (Alvèrnia).

Una de les poques dependències conservades és la sala capitular del segle XV, on es guarden elements escultòrics procedents de la portalada gòtica, avui en gran part desmuntada, encara que hi ha estructures que s’han mantingut in situ, integrades en edificis posteriors. L’any 1856, quan una congregació de monges ursulines ocupava part del recinte, es va descobrir un amagatall en un mur del claustre on s’hi trobaven antics reliquiaris venerats a la rotonda de l’església monàstica, probablement ocultats en temps de les guerres de Religió.