Abadia de Notre-Dame de Fontaine-le-Comte
Abbaye de Fontaine-le-Comte / Fons Comitis
(Fontaine-le-Comte, Viena)
La canònica agustiniana de Notre-Dame de Fontaine-le-Comte fou fundada per Guillem VIII († 1137), comte de Poitiers i duc d’Aquitània (Guillem X), en una data indeterminada compresa entre els anys 1127 i 1137. En aquell moment, Guillem va cedir el lloc de Fontaine-le-Comte a Geoffroy de Louroux († 1158) i als seus companys amb la finalitat que hi fundessin una església i s’hi establissin com a comunitat, dotant-los també de béns i privilegis.
Aquest mateix comte Guillem, juntament amb Geoffroy, fundà la canònica de Sablonceaux (Charente Marítim). Tot i coincidir en el temps i compartir el primer abat, les dues cases seguiren després trajectòries independents. Geoffroy va participar també en la fundació d’altres monestirs i mantingué relació amb destacades figures del món monàstic, com ara Bernat de Claravall, que el va impulsar a abandonar la vida eremítica; Pere el Venerable, abat de Cluny (Saona i Loira); o Suger, abat de Saint-Denis (Sena Saint-Denis). El 1135 fou nomenat bisbe de Bordeus.
L’any 1199, l’abadia benedictina de Saint-Jean d’Orbestier (Vendée) va passar a dependre de Fontaine-le-Comte i adoptà també la Regla de Sant Agustí. Al llarg del segle XIII, la casa va gaudir d’un període de prosperitat i el papa Climent V li confirmà els seus béns en una butlla datada del 1307. Posteriorment, l’establiment patí les conseqüències de la guerra dels Cent Anys; el 1363 es treballava en la seva reconstrucció després que, a mitjan segle, hagués estat incendiat per tal d’evitar que els anglesos el convertissin en fortalesa.
Després de les guerres de Religió, al segle XVI, l’abadia havia assolit un estat de profunda decadència i es trobava en greu perill de ruïna. El 1654 s’integrà a la congregació de Sainte-Geneviève, fet que li donà nou impuls, tot i que no pogué evitar que, el 1756, fos unida a la comunitat de Saint-Hilaire-de-la-Celle de Poitiers a causa de la vitalitat minvant d’ambdós cenobis. La Revolució va posar fi definitivament a la vida comunitària en aquest lloc.
Actualment es conserva l’església, ara amb funcions parroquials, i algunes construccions annexes. L’església, d’estructura medieval, és de nau única amb transsepte; la capçalera és formada per un gran absis central i dos més oberts als braços del creuer. El claustre i les seves dependències, situats al costat nord de l’església, han desaparegut, però resten encara algunes edificacions auxiliars, entre les quals destaca el palau abacial.
Palau abacial
Infermeria
Infermeria
- AUBERT, R. (1971). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 17. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BRUTAILS, Jean-Auguste (1922). Geoffroi du Louroux, archevêque de Bordeaux de 1136 à 1158, et ses constructions. Bibliothèque de l'École des Chartes, vol. 83
- RÉDET, M. (1838). Notice historique sur l'abbaye de Fontaine-le-Comte, près Poitiers. Mémoires de la Société des antiquaires de l'Ouest. Poitiers / Paris: Fradet et Barbier / Derache
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
La comuna de Fontaine-le-Comte es troba molt a prop de Poitiers, al sud-oest d’aquest