Abadia de Saint-Junien de Nouaillé
Saint-Hilaire / Nobiliacum / S Iuniani Nobiliacensis
(Nouaillé-Maupertuis, Viena)
L’abadia de Saint-Junien de Nouaillé és coneguda des del segle VII, quan era una petita cel·la dependent de la canònica de Saint-Hilaire-le-Grand de Poitiers. Un diploma del rei Lluís d’Aquitània, datat el 794, confirmava determinats béns a l’abat d’aquest nou establiment monàstic.
L’any 799, l’abat de Saint-Hilaire, Ató —que més tard esdevindria bisbe de Saintes— va restaurar aquella casa i la va poblar amb monjos benedictins; probablement, abans havia seguit la regla de sant Columbà. Poc després, abans del 808, s’hi van afegir uns canonges de Saint-Hilaire, que també adoptaren la Regla de sant Benet. Fins aleshores la casa estava dedicada a sant Hilari, bisbe de Poitiers, però l’any 830 hi arribaren les relíquies de sant Junià (s. VI), abat del proper monestir de Mairé (Deux-Sèvres), que havia quedat en ruïnes.
Les relíquies foren traslladades per l’abat i la comunitat de Mairé, que s’establiren també a Nouaillé arran de la destrucció del seu monestir. A partir d’aquell moment, el lloc passà a ser conegut amb la doble advocació de Saint-Hilaire i Saint-Junien i, finalment, només amb la d’aquest darrer. Un diploma de Pipí I d’Aquitània, datat el 827, atorgava plena autonomia a l’abadia. L’any 1011, aquesta s’incorporà als costums de Cluny, congregació que, entre els segles XI i XII, impulsà la reconstrucció del monestir.
Nouaillé patí els efectes de diversos episodis bèl·lics que afectaren la regió: s’esmenta una incursió normanda l’any 863 i, més endavant, un saqueig el 1356, en el marc de la guerra dels Cent Anys, que el deixà en ruïnes durant molts anys, fins a la seva restauració el 1473. Finalment, el lloc fou incendiat pels hugonots el 1569, deixant l’església pràcticament inservible. La seva restauració fou lenta i només s’impulsà amb l’entrada de Nouaillé a la congregació de Saint-Maur, el 1615; el temple no es va poder consagrar de nou fins al 1640. La vida comunitària es va extingir a finals del segle XVIII, amb la Revolució, moment en què els béns foren venuts i es perdé bona part del patrimoni.
Es conserva l’església, que, després de la Revolució, assumí funcions parroquials. És el resultat de nombroses modificacions efectuades sobre la construcció medieval aixecada entre els segles XI i XII. D’aquest primer període destaca l’atri, sobre el qual s’alça una torre campanar. La intervenció més significativa és la realitzada en el darrer quart del segle XVII, que afectà la capçalera romànica i el creuer. També es conserva el sepulcre de sant Junià, del segle IX. Dins el recinte monàstic, a més de l’església, resten altres elements, entre els quals sobresurt el palau abacial.
Sepulcre de sant Junià (s. IX)
Sepulcre de sant Junià (s. IX)
Mort de sant Benet (s. XVII)
Veüe de l'Abbaye de Noaillé prez poictiers
Louis Boudan, 1699
Bibliothèque nationale de France
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Planta de l'església, publicada a Nouaillé
Bulletin Monumental (1939)
Planta de l'abadia (s. XVII)
Abans de la reforma de la capçalera de l'església
Publicada a Nouaillé (Bulletin Monumental, 1939)
- BABAULT DE CHAUMONT, M. (1841). Notes sur l’ancienne abbaye de Nouaillé, et proposition relative a la conservation de son église. Bulletin de la Société des Antiquaires de l'Ouest. Poitiers / Paris: Fradet et Barbier / Derache
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BOURALIÈRE, A. de la (1904). Nouaillé. Congrès archéologique de France, LXX ss. 1903. Société française d'archéologie
- CROZET, René (1938). Notes et documents sur les monuments religieux de Nouaillé di XVIe au XVIIIe siècle. Bulletins de la Société des antiquaires de l'Ouest. Poitiers
- CROZET, René (1939). Nouaillé. Bulletin Monumental, vol. 98
- DU TEMS, Hugues (1774). Le clergé de France, vol. II. París: Delalain
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 9. París: Bloud et Barral
- LEVILLAIN, L. (1910). Les origines du monastère de Nouaillé. Bibliothèque de l'École des Chartes. Vol. LXXI
- MONSABERT, Pierre de (1936). Chartes de l'abbaye de Nouaillé de 678 à 1200. Société des Archives Historiques du Poitou. Poitiers
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- ROBUCHON, Jules (1883-1888). Paysages et monuments du Poitou. Vol III. París
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
El monestir es troba a la comuna de Nouaillé-Maupertuis, al sud-est de Poitiers