Aquesta cartoixa femenina fou fundada per Beatriu de Faucigny (1234-1310) vídua de Guigó VII (1225-1269) delfí del Vienès, i casada en segones núpcies amb Gastó VII de Bearn. La fundació es va formalitzar el 1282, acte en que Beatriu hi va aportar els terrenys necessaris procedents del patrimoni familiar dels Faucigny. La construcció de la cartoixa es va desenvolupar amb rapidesa i el 1290 es consagrava la seva església, moment en que es van traslladar les despulles del seu fill Joan I del Vienès (1264-1282) des de l'abadia de Sixt (Alta Savoia). El 1292 el monestir estava en ple funcionament. La fundadora va continuar protegint Mélan fins la seva mort, el 1310, Beatriu es va fer enterrar en aquest lloc. En endavant patiria dificultats pel seu desenvolupament, el 1430 una epidèmia de pesta va afectar el lloc i hi van morir diverses cartoixanes veient-se obligades a fer venir monges d’altres monestirs. El 1528 va ser víctima d’un incendi però el 1530 ja s’havia restaurat. Durant el segle XVII va patir altres trastorns, especialment altres episodis de pesta, les conseqüències econòmiques de les guerres de Religió i desastres naturals. Malgrat tot a començament del segle XVIII es treballava en la reconstrucció d’algunes dependències. El 1793 les cartoixanes van haver d’abandonar la casa després de la supressió arran de la Revolució. Després el lloc va acollir altres funcions, seminari, escola... fins que el 1906 va passar a mans públiques i el 1923 es va convertir en un orfenat, institució que va viure un episodi luctuós el 1967 a causa d’un incendi amb nombroses víctimes.

Claustre de la cartoixa de Mélan
Mémoires et documents publiés par l'Académie salésienne. Vol. 20 (1898)