Hi ha notícies del priorat de Notre-Dame de Talloires des del segle XI, quan era una dependència de l’abadia benedictina de Savigny. La pèrdua del seu arxiu no permet conèixer amb detall la seva història. Al segle XVII va prendre el títol d’abadia. Fou suprimida amb la Revolució i posteriorment es va convertir en un establiment hoteler.
Fotografia publicada a Revue de photographie (1893)
Rijksmuseum, Amsterdam
Al voltant de l’any 1018, Rodolf III de Borgonya (c. 970-1032) i la seva esposa Ermengarda († c. 1057) van donar el lloc de Talloires a l’abadia de Saint-Martin de Savigny (Roine). D’altra banda, una tradició no prou documentada esmenta que anteriorment havia existit en aquest indret una cel·la monàstica, que es relaciona amb la reina Teutberga († 875), esposa repudiada de Lotari II (835-869).
Al voltant de l’any 1031, segurament amb motiu de la consagració de l’església, el mateix Rodolf i, especialment, Ermengarda van dotar el priorat que ja s’hi havia establert. Possiblement aquella església era una reconstrucció d’un edifici anterior. Es considera que el primer prior d’aquesta casa fou Germain, un dels monjos arribats des de Savigny en època fundacional. Una llegenda elaborada en època molt tardana explica que aquell prior es va retirar com a eremita en un indret de les proximitats i que fou considerat sant. El papa Pasqual II (l’any 1107) i Calixt II (el 1123) van confirmar la dependència de Savigny, mentre que l’any 1145 Eugeni III posava el priorat sota la seva protecció.
L'església en ruïnes. Il·lustració de l'any 1835
Publicat a L'abbaye de Talloires (1923)
Postal antiga, col·lecció particular
Després d’una època de decadència, el priorat va emprendre una reforma de l’observança impulsada al segle XVII per Francesc de Sales, bisbe de Ginebra. Aquest redreçament va culminar amb l’obtenció del títol d’abadia, atorgat pel papa Climent X el 1674. Seguidament es van començar les obres per aixecar unes noves dependències monàstiques, després d’haver patit un incendi. L’abadia fou clausurada el 1792 amb la Revolució; va patir la pèrdua d’edificis, béns mobles i arxiu, i l’església es va enderrocar el 1833. A finals del segle XIX, el que quedava del monestir es va convertir en hotel, funció que encara manté en l’actualitat.
- BESSON, Joseph-Antoine (1871). Mémoires pour l'histoire ecclesiastique des dioceses de Geneve, Tarantaise, Aoste et Maurienne. Moûtiers: Cane
- BRASIER, Vincent (1879). Étude sur saint Germain : moine bénédictin, d'abord prieur de Talloires, ensuite solitaire. Annecy: Abry
- BRASIER, Vincent (1887). Étude sur les origines du prieuré de Talloires. Mémoires et documents de l'Académie Salésienne, vol. 10
- BRIENNE, Dominique; ed. (1908). Consuetudinarium insignis prioratus Tallueriarum. París: Champion
- COMTE, Henri; dir (2018). Millénaire de l'abbaye de Talloires : actes du colloque tenu à Talloires. Annecy: Académie
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- MARIOTTE, Jean-Yves (1972). Annecy et ses environs au XIIe siècle d'après le cartulaire de Talloires. Bibliothèque de l'école des chartes, vol. 130
- PÉROUSE, Gabriel (1923). L’abbaye de Talloires. Chambéry: Dardel
- PHILIPPE, Jules (1861). Notice historique sur l'abbaye de Talloires. Mémoires et documents publiés par la Société savoisienne d'histoire et d'archéologie. Chambéry: Gouvernement
- SAINT-MAUR, Congregació de (1865). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 16. París: Firmin Didot
El priorat de Talloires (Alta Savoia) pertany a la comuna del mateix nom. És a la riba del llac d’Annecy, al sud de Ginebra