Monestirs de
Catalunya

Canonges agustinians

Monestir de Santa Eulàlia del Camp
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelona / Casc antic

L’església de Santa Eulàlia del Camp, que era situada prop del portal Nou, tenia un origen força antic, hi ha constància de la seva existència des del segle IX, tot i que algunes fonts la relacionen amb el lloc d’enterrament de la santa titular, on el bisbe Quirze hauria aixecat una església primitiva, en el segle VII.

El cert és que en 1140 hi havia instaurada en aquet lloc una confraria que tenia una activitat molt important. Més endavant el bisbe de la ciutat Guillem de Torroja (1144-1171) va impulsar la creació d’una comunitat de canonges agustinians en aquest lloc, fet que es va fer realitat el 1155. En aquesta església es conservaven les relíquies de sant Daniel (que té el seu sepulcre al monestir de Sant Daniel de Girona).

Santa Eulàlia del Camp
El passeig de Lluis Companys,
on hi havia el portal Nou i el monestir


El 1173 Alfons I el Cast va encarregar als canonges de Santa Eulàlia el culte de la capella del Palau Reial, ara coneguda com Santa Àgata però que llavors era dedicada a Santa Maria. El priorat canonical de Sant Pere de Cubelles depenia d’aquest lloc. Durant el segle XIII va estar en funcionament un hospital annex a la canònica, on hi havia donats i donades pel seu servei.

MNAC / Santa Eulàlia del Camp
Urna funerària de fra Francesc Botella, mort el 1376
Procedeix del monestir de Santa Eulàlia del Camp
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona


El 1292 i a causa de la insalubritat del lloc, els canonges es van veure obligats a abandonar-lo i foren acollits pels frares del sac en el seu convent situat a la plaça de Santa Anna. L'orde dels Germans de la Penitència de Jesucrist ("del sac") havia estat suprimida el 1274 i els frares estaven liquidant el seu convent. Finalment la comunitat de frares del sac i la de canonges de Santa Eulàlia van unir-se, passant tots ells a ser canonges de Santa Eulàlia, amb residència a la plaça de Santa Anna. El 1420 aquesta comunitat es va fusionar amb la de  Santa Anna, que va passar a anomenar-se de Santa Anna i Santa Eulàlia i es va traslladar. El lloc deixat fou ocupat poc després (el 1423) per les dominicanes de Montsió.

A mitjan del segle XIV, amb la construcció de la muralla entre el portal Nou i Santa Clara, l'església de Santa Eulàlia havia quedat situada extramurs de la ciutat.

Santa Anna
Monestir de Santa Anna, amb el que es va fusionar el 1420


Bibliografia:
- Jaime Villanueva. Viage literario a las iglesias de España. Tomo XVIII. Viage á Barcelona. Real Academia de la Historia. Madrid, 1851
- Agustí Duran i Sanpere. Barcelona i la seva història. Curial. Barcelona, 1973
- Jesús Alturo. Catalunya romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992

 

Situació:

1 - El monestir ha desaparegut.
Era prop del Portal Nou, a l'actual passeig de Lluís Companys
2 - El segon establiment (Montsió)

Santa Eulàlia del Camp
Situació del monestir a la Barcelona
de començament del segle XVIII


 

Baldiri B. - Abril de 2006 / Actualitzat juliol de 2018