Monestir de Santa Anna de Barcelona
Santa Anna i Santa Eulàlia / Ecclesia Sancti Sepulcri / Sancte Anne Barchinone
L’any 1141, l’orde del Sant Sepulcre va enviar alguns monjos sota la direcció de Guerau amb la finalitat d’establir-se a Barcelona i també amb la voluntat d’implantar-se a la resta de la Península. La primera notícia que tenim de l’existència d’aquesta comunitat a la ciutat és del 1145, quan ja hi consta el seu primer prior: Bernat, antic canonge de la catedral de Barcelona.
Portal de l'església
Aquest Bernat es va encarregar d’organitzar el monestir de Barcelona, mentre que Guerau exercia les funcions de prior general per tota la Península. Inicialment es van establir en una església situada prop de la catedral. En aquesta època ja es comencen a registrar donacions a favor de la comunitat i el 1177 s’esmenta la construcció d’una nova església a l’indret actual. El patrimoni acumulat era en aquell moment molt important, l’any 1215, una butlla del papa Innocenci III confirmava les propietats del monestir.
Cases filials
Del monestir de Santa Anna hi van dependre alguns priorats i altres centres, com ara el Sant Sepulcre d’Olèrdola (o la Tallada, Alt Penedès) almenys des del 1175; el Sant Sepulcre de Perelada (Alt Empordà) del segle XII; Sant Miquel de la Comanda (els Prats de Rei, Anoia) el 1261; Marcèvol (Conflent) segle XIII; El Lledó de Valls (Alt Camp) el 1376; Sant Vicenç de Garraf, el 1421, o Sant Miquel de les Medes (Baix Empordà) el 1413.
Portal de l'església
Santa Eulàlia del Camp
El 1423 aquesta casa es va unir amb la de Santa Eulàlia del Camp, que anys abans s’havia traslladat al convent dels Frares
del Sac, després de la supressió d’aquest darrer orde. La canònica de Santa Eulàlia estava situada a la plaça de Santa Anna, molt a prop d’aquest monestir. Amb la incorporació, la comunitat de Santa Eulàlia també va aportar els seus béns, en aquell moment el monestir de Santa Anna passava per una època de certa decadència i la fusió la va beneficiar. Per un altre costat, la comunitat de Santa Eulàlia estava formada per canonges agustinians, amb uns costums propers als dels canonges del Sant Sepulcre, això va facilitar la fusió entre les dues cases que eren seguidores de la Regla de Sant Agustí. En endavant el monestir es va anomenar Santa Anna i Santa Eulàlia.
El 1489 es va suprimir l’orde del Sant Sepulcre, incorporant-la a la de l’Hospital, bé que formalment la casa de Santa Anna va continuar anomenant-se del Sant Sepulcre i mantenint la seva situació, que en aquest període havia perdut bona part del seu caràcter regular. El 1592 el papa Climent VIII va suprimir el monestir i es va convertir en una col·legiata secular malgrat l’oposició del seu prior Jaume Castellar, que fou excomunicat. El 1822 es va crear la parròquia de Santa Anna, que fou reformada el 1835 i ara encara manté aquesta condició.
Des de la placeta, hom accedeix a l’església per una porta d’arc apuntat de voltants del 1300. L’església és de transició del romànic al gòtic, amb capelles afegides i molt modificades posteriorment. El claustre i la sala capitular són obres que es van endegar seguidament a la fusió de les comunitats de Santa Anna i Santa Eulàlia. Al segle XIX encara es conservava l’edifici conegut com el “noviciat” adossat al claustre, una construcció de grans dimensions i en mal estat de conservació. Era una construcció del segle XIV i fou enderrocat poc després de la demolició de les muralles que tancaven la ciutat per aquell sector. Aquell espai va quedar a tocar de l’actual plaça de Catalunya.
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 67 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Sepulcre de Miquel de Boera (sXVI)
El claustre
El claustre
Portada de la sala capitular
Portada de la sala capitular
El claustre
El claustre
Ramon Martí Alsina (1826-1894)
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Detall d'un goigs
MémoNum - MCEZ de Montpellier
- ALTURO I PERUCHO, Jesús (1985). L'arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística). Barcelona: Fundació Noguera
- ALTURO I PERUCHO, Jesús (1992). El monestir de Santa Anna de Barcelona. Catalunya Romànica. Vol. XX. El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- ARAN I SURIOL, Joan (2002). Santa Anna de Barcelona. Monestir, col·legiata, parròquia. Barcelona: Mediterrànea
- CAPMANY, Aurelio (1929). La Iglesia de Santa Ana de Barcelona. Barcelona: F. Puig
- CONEJO DA PENA, Antoni (2003). Els darrers claustres gòtics. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura II Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- DURAN I SANPERE, Agustí (1973). Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat. Barcelona: Curial
- FIGUEROLA ROTGER, Pere (2003). Els convents de la ciutat de Barcelona al segle XV. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura II Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- JASPERT, Nikolas (1991). La estructuración de las primeras posesiones del Capítulo del Santo Sepulcro en la Península Ibérica. La orden del Santo Sepulcro. I Jornadas de Estudio. Madrid: Alpuerto
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
- VALERO, Joan (1998). L'escultura del segle XV a Santa Anna. Relacions amb els mestres del claustre de la catedral. Lambard. Vol. XI
- VILLANUEVA, Jaime (1851). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XVIII. Madrid: Real Academia de la Historia
L'església de Santa Anna és envoltada d'edificis, al costat de la plaça de Catalunya
Situació del monestir a la Barcelona de començament del segle XVIII