Monestir de Santa Anna - Monestirs de Catalunya

Monestirs de
Catalunya

Canonges del Sant Sepulcre

Monestir de Santa Anna

< anterior

Inici

Catalunya

Barcelonès

Barcelona

següent >

castellano

Barcelona / Casc antic

Origen

L’any 1141, l’orde del Sant Sepulcre va enviar uns monjos, sota la direcció de Guerau, amb la finalitat d’establir-se a Barcelona, i amb la voluntat d’implantar-se a la resta de la península. La primera notícia que tenim d’aquesta comunitat a la ciutat és del 1145, quan ja hi consta el seu primer prior: Bernat, antic canonge de la catedral de Barcelona.

El monestir actual, entre les construccions del centre de la ciutat

Portal de l'església

Aquest Bernat s’encarrega d’organitzar el monestir de Barcelona, mentre que Guerau té les funcions de prior general per tota la península. Inicialment es van establir en una església que es trobava prop de la catedral. En aquesta època ja es comencen a registrar donacions a favor de la comunitat i el 1177 s’esmenta la construcció d’una nova església, a l’indret actual. El patrimoni acumulat era en aquell moment molt important. Una butlla del papa Innocenci III (1215) confirmà les propietats del monestir.

Interior

El presbiteri

El creuer

Cases filials

Del monestir de Santa Anna hi van dependre el priorat del Sant Sepulcre d’Olèrdola (Alt Pedenès), al menys del 1175; el Sant Sepulcre de Perelada (Alt Empordà), segle XII; Sant Miquel de la Comanda (els Prats del Rei, Anoia), el 1261; Marcèvol (Conflent) s. XIII; El Lledó de Valls (Alt Camp), 1376; Sant Vicenç de Garraf, el 1421.

Planta del monestir de Santa Anna, el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 67 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Superposició del monestir amb el plànol actual de la zona

Plànol de la zona

Santa Eulàlia del Camp

El 1423 aquesta casa es va unir amb la de Santa Eulàlia del Camp, que anys abans s’havia traslladat al convent dels frares del sac amb motiu de la seva extinció. Llavors va passar a anomenar-se de Santa Anna i Santa Eulàlia.

El 1489 es va suprimir l’orde del Sant Sepulcre, incorporant-la a la de l’Hospital, bé que formalment la casa de Santa Anna va continuar anomenant-se del Sant Sepulcre. A partir del 1592 esdevingué una col·legiata secular, malgrat l’oposició del seu prior Jaume Castellar, que fou excomunicat. El 1822 es va crear la parròquia de Santa Anna, que fou reformada el 1835.

Capella lateral

Sepulcre de Miquel de Boera (s. XVI)

Làpida funerària del paviment

Les construccions

Des de la placeta, hom accedeix a l’església per una porta d’arc apuntat de voltants del 1300. L’església és de transició del romànic al gòtic, amb capelles afegides i molt modificades posteriorment. El claustre i la sala capitular són obres que es van endegar seguidament a la fusió de les comunitats de Santa Anna i Santa Eulàlia.

Al segle XIX es conservava encara, bé que en mal estat, l’edifici conegut com el “noviciat”, de grans dimensions. Del segle XIV fou enderrocat, poc després de les muralles que tancaven la ciutat per aquell sector. Al seu lloc es troba la plaça de Catalunya.

Claustre

Portada de la sala capitular

Ruïnes de Santa Anna (1855?)
Fotografia de Franck (1816-1906)

Ruïnes de l'església del Sant Sepulcre, 1862
Ramon Martí Alsina (1826-1894)
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Daniel, venerat a l'església de Santa Anna
Detall d'un goigs
MémoNum - MCEZ de Montpellier

Bibliografia:
- Jesús Alturo. Catalunya Romànica. Vol. XX. El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992
- Joan Aran i Suriol. Santa Anna de Barcelona. Ed. Mediterrània. Barcelona, 2002
- Pere Jordi Figuerola, Antoni Conejo. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003

Situació:

L'església de Santa Anna es troba anvoltada d'edificis, al costat de la plaça de Catalunya

Situació del monestir a la Barcelona
de començament del segle XVIII

Baldiri B. - Abril de 2006 / Actualitzat juliol de 2018