|
Tot i que hi ha indicis de la seva existència des de mitjan del
segle XII, no és fins a les acaballes d'aquest segle que es
comencen a trobar documents relatius a les seves actuacions. El
1202 adquiriren uns terrenys a l'actual Via Laietana per aixecar
la seva casa, que ja era en funcionament el 1208. Malgrat
tractar-se de la ciutat de Barcelona, el lloc no tingué mai
massa importància.
Es va beneficiar de l’extinció de l’orde del Temple, de qui va
rebre un important patrimoni que va administrar des d’aquí. |
Façana de l'església. Segle XVIII
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes |
|
Plànol del convent dels hospitalers (Museo de Antigüedades)
Segons Miquel Garriga i Roca (detall, 1858)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
|
El 1699
els hospitalers abandonaren aquesta casa a causa de la seva decadència.
El lloc fou ocupat ràpidament per les monges del mateix orde que
procedien del convent lleidatà
d'Alguaire, la possessió definitiva no es realitzà fins el 1758. Tot
i es traspassà a la branca femenina de l’orde, els grans priors hi
continuaven residint i es van portar a terme obres d’importància. |
Portal posterior de Santa Madrona |
|
|
|
|
|
Superposició aproximada de la comanda amb el plànol actual de la zona |
|
|
|
El 1835 les monges es van veure obligades a abandonar la casa.
El 1840 s'hi va inaugurar una biblioteca i el Museo Provincial
de Antigüedades. El 1859 retornaren les monges, fins que el 1869
foren expulsades definitivament. El 1882 va començar l'enderroc
del convent, la capella va perdurar fins el 1886, data en que
fou oberta la Via Laietana. La llinda del portal, amb l'escut
del prior Josep de Villalonga és ara a la porta posterior de
l'església de Santa Madrona. Després de canvis diversos, des del
1977 les monges es troben al Monestir de la Mare de Déu
d’Alguaire i Sant Joan de Jerusalem, a Valldoreix. |
Portal posterior de Santa Madrona |
|
|
|
Bibliografia:
-
Joaquím Miret y Sans. Les cases de templers y hospitalers en
Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs. Casa de la
Caritat. Barcelona, 1910
- Joan Fuguet. Catalunya romànica. Vol. XX. El Barcelonès, el
Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona,
1992 |
|
|
|
|
Situació:
1 - La comanda
es trobava, aproximadament, a l'encreuament de la
Via Laietana i de l'Avinguda de la Catedral
2 - Església de Santa Madrona
Situació de la comanda a la Barcelona
de començament del segle XVIII |
 |
|
|
|
|
|
