Casa de Palau del Temple de Barcelona
Comanda de Santa Maria de Palau / Palau Reial Menor
Santa Maria de Palau
La comanda templera de Barcelona inicialment estava unida a la de Palau-solità (Palau de Plegamans, Vallès Occidental), tenien el mateix comanador, tot i que sembla que la casa de Barcelona en certa manera depenia de la del Vallès. Possiblement estava en funcionament a mitjans del segle XII. El 1134 havien rebut unes cases on més tard aixecarien la comanda, a tocar de la muralla de la ciutat.
Santa Maria de Palau
Al segle XIII la casa de Barcelona va anar agafant més importància i la comanda va acabar regint-se des d’aquí, formalment des del 1282. Va arribar a tenir molta importància i poder, disposava de finques a la ciutat, molins i, fins i tot, drets d’encunyació de moneda. Un cop es va extingir l'orde (1317), els seus béns van passar a l’Hospital i foren administrats des de la casa de Sant Joan de Jerusalem, que els hospitalers ja tenien a la ciutat. Cap el 1323 l’antiga casa templera va passar a mans del bisbe de Vic.
El lloc es va utilitzar entre el 1354 i 1357 com a convent de les dominiques, les que més tard van establir la seva residència definitivament al monestir de Montsió. El bisbe va vendre el lloc a Pere el Cerimoniós, el qual va modificar profundament l’edifici cap el 1368 per a destinar-lo a residència reial i fou conegut més tard com Palau Reial Menor. A finals del segle XV va passar a mans dels Requesens. La demolició i urbanització del solar es va fer el 1858, quan era propietat de la comtessa de Sobradiel.
Santa Maria de Palau
Santa Maria de Palau
L’església és l’únic element que queda de l’antiga comanda, i encara molt modificada. Els templers devien tenir un edifici fortificat, tal com era costum, aprofitant la muralla que hi havia en aquest sector. L’església és un senzill edifici rectangular, d’una única nau. Es conserva una porta que tot i procedir de l’antiga comanda i de la mateixa capella, la seva ubicació original no era aquesta, es va reconstruir el 1868.
Segons Miquel Garriga i Roca (1858)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Dibuix atribuït a Lluís Rigalt
Fotografia publicada a La Real capilla del Palau
Vista del Palau, tomada durante su derribo. Serra (c1858)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Oli de Ramon Martí Alsina, 1859
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Plànol del palau i capella (1740)
Col·lecció particular
Dibuix de Jaume Serra (1858)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Dibuix de Jaume Serra (1858)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- BESERAN RAMON, Pere (2003). El Palau Reial Menor de Barcelona. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Dels palaus a les masies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BONET COSTA, Carles (2012). Conseqüències de l’enderrocament del Palau Reial Menor de Barcelona. Treball de Final de Carrera: UOC
- CATALÀ I ROCA, Pere i altres (1990). Els castells catalans. Vol I. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- FUGUET SANS, Joan (1992). La comanda templera de Palau a Barcelona. Catalunya romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- FUGUET SANS, Joan (1995). L’arquitectura dels templers a Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- FUGUET SANS, Joan (2003). La casa del Palau del Temple, de Barcelona. Locus Amoenus, núm. 7
- FUGUET SANS, Joan (2005). Templers i hospitalers, IV. Guia de la Catalunya Vella, el Penedès, els comtats del Rosselló i Mallorca. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- LÓPEZ, Rosa; GARCÍA, Rebeca (2012). El palacio real menor de Barcelona y su capilla. Reformas del siglo XVI. Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, núm. 24v
- MARCH, José M. (1921). La Real Capilla del Palau en la Ciudad de Barcelona. Barcelona: Residencia del Palau
- MIRET I SANS, Joaquim (reed. 2006). Les cases de templers i hospitalers a Catalunya. Lleida, Pagès Editors
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
La capella és entre als carrers de Palau, Comtessa de Sobradiel, Ataulf i Templaris
Situació de la capella a la Barcelona de començament del segle XVIII