Capella Reial de Barcelona

Monasterii Sanctarum Reliquiarum / Capilla Real / Capilla de Santa Àgata / Santa Maria del Palau

(Barcelona, Barcelonès)

Capella Reial
Capella Reial
Capilla de Santa Àgata

La real capilla de Santa Maria, formaba parte del conjunto de edificios del antiguo Palacio Real (Palau Reial Major). Su precedente es una capilla románica de la cual no tenemos suficientes noticias, únicamente que el 1173 Alfonso el Casto la cedió a los canónigos de Santa Eulàlia del Camp para que se hicieran cargo del culto. A pesar de que no es seguro, es muy probable que estuviera situada en el mismo lugar de la actual capilla de Santa Àgata.

Capella Reial
Capella Reial
Capilla de Santa Àgata

A comienzos del siglo XIV, Jaime II impulsó la construcción de una nueva capilla sobre la muralla y junto al palacio, seguramente sobre la anterior iglesia románica de Santa Maria, advocación que conservó hasta que en 1601 se impuso la de Santa Àgata, nombre con el que todavía es conocida. El Rey Martín el Humano impulsó la creación de un monasterio anexo al palacio real y con esta finalidad llamó a unos monjes celestinos que tenían que establecerse en el antiguo hospital de Santa Eulàlia (o d’En Guitart, donde ahora está la Pia Almoina) que les fue asignado con el fin de mantener el culto de la Capella Reial (Santa Àgata) y de las Santas Reliquias que custodiaba.

La experiencia no debió resultar tal como se pensaba y en 1423, Alfonso el Magnánimo cedió la capilla al convento de la Mercè de Barcelona, los mercedarios mantuvieron el culto y, si no una comunidad, un rector que estaba a su cargo. En esta época el palacio era propiedad de Pere, Condestable de Portugal, quien encargó el retablo que lleva su nombre, obra encargada a Jaume Huguet y que éste realizó entre los años 1464 y 1465 y que aún se conserva en el mismo lugar. El vínculo de la capilla con los mercedarios perduró hasta 1835, cuando la orden dejó la ciudad.

Capella Reial
Capella Reial
Capilla de Santa Àgata
Capella Reial
Capilla de Santa Àgata
Retablo del Condestable
Jaume Huguet (1464-65)
Fotografía de Amador Alvarez, en Wikimedia
Capella Reial
Planta de la capilla de Santa Àgata, en 1858
Según Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 45 (detalle)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Capella Reial
Capella Reial
Vista de la fachada de la casa de los Mercedarios
Dionís Baixeras, 1908
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Capella Reial
Capella Reial
Capella Reial
Capella Reial
Escudo mercedario

Bibliografía:
  • ADROER I TASIS, Anna Maria (1979). El Palau Reial Major de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona
  • BARRACHINA, Jaume (1993). Retaule del Conestable. Jaume Huguet. 500 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya
  • DURAN I SANPERE, Agustí (1973). Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat. Barcelona: Curial
  • GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
  • RIU-BARRERA, Eduard; i altres (1999). La capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona. Història i restauracions. Barcelona: Generalitat de Catalunya
  • RIU-BARRERA, Eduard (2003). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • ROVIRA I MATA, Carolina (1991). Memòria d’excavació de la capella reial de Santa Àgata. Generalitat de Catalunya
  • UDINA MARTORELL, Frederic (1969). Guia del Museo de Historia de la Ciudad. Barcelona: Museo de Historia de la Ciudad

Situación:
Vista aèria

La actual capilla de Santa Àgata está en la plaza del Rei, junto al Palau Reial

Vista aèria

Situación de la capilla en la Barcelona de comienzos del siglo XVIII