monestirs que cal conèixer...

Benedictins
 

Orígens

L'origen del monestir és embolicat per les llegendes, que unides als interrogants arqueològics i històrics, fa que el lloc tingui un cert aire de misteri. Aquestes llegendes parlen del cos, o de les relíquies, de Sant Pere i d'altres sants, dipositades en aquest indret.

L'entrada de l'església

El cert és que a tocar del monestir es conserven unes estructures d’origen força antic, possiblement romà, i que d’aquest lloc hi procedeixen petits fragments marmoris decorats, d’aquella època, reutilitzats més endavant.

La galilea

El monestir de Sant Pere de Rodes
Josep Salvany, 1912
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

La cel·la monàstica

Les primeres notícies històriques les trobem l'any 878, en un precepte del rei Lluís II el Tartamut, on és citat com a cel·la monàstica depenent de Sant Esteve de Banyoles. En aquesta època Sant Pere formava part d'un conjunt de quatre cel·les (juntament amb les de Sant Joan Ses Closes, Sant Cebrià de Penida i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu), objecte de disputa entre Banyoles i Sant Policarp de Rasès, al Llenguadoc. En aquesta època devien existir construccions molt simples, de les que s’han trobat alguns vestigis. El darrer prior d’aquest centre fou Tasi, que trobem esmentat el 944 amb aquest títol. En aquell moment hi depenia Santa Maria de Roses.

El finestral de la façana
Josep Salvany, 1912
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

El monestir

El 947 va obtenir la independència i el seu primer abat fou Hildesind (947-991), fill de Tasi. Començava llavors la vida d'un gran monestir, s'aixecà l'església, que fou consagrada el 1022, i que parcialment modificada posteriorment és la que encara veiem.

Tingué una gran vitalitat fins a la fi del segle XIV, però després va entrar en franca decadència, amb la relaxació de la vida comunitària, manca de donacions a favor del monestir... al que s’ha d’afegir els efectes de la Pesta Negra (1345), que va emportar-se vint-i-quatre monjos. La por de la pirateria va fer que el lloc es fortifiqués.

A partir del 1447 el centre fou dirigit per abats comendataris que agreujaren la decadència.  El 1654 el lloc es va abandonar durant sis anys a causa de la guerra, fet que marca l'inici de l'espoli dels seus béns. Els efectes dels enfrontaments bèl·lics amb els francesos portaren a successius saqueigs. La Bíblia de Rodes, ara a la Biblioteca Nacional de França, fou espoliada el 1693.

A partir del 1100, i durant tot el segle XII es dugueren a terme obres de reforma de les dependències, potser motivades pels efectes destructius de les disputes entre les cases de Peralada i Empúries, que van afectar el monestir. És llavors que es va fer la galilea, una nova portada, i més endavant la tercera, la del Mestre de Cabestany, que cal situar entre el 1160 i 1163. Aquesta obra es va destruir amb l’abandonament del monestir i ara es conserven alguns fragments, el més important el del Museu Marès de Barcelona, amb l’Aparició de Crist als apòstols, i un bell capitell al Museu de Peralada. També es va fer el nou claustre.

Interior de l'església
Josep Salvany, 1912
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Al segle divuit s'arriba a un estat de decadència total. El 1726 és novament saquejat i el 1798 la comunitat es trasllada a Vila-sacra i d'aquí a Figueres (1809).

El claustre primitiu

Els edificis

Els vestigis més antics que es conserven poden datar-se en l’època romana, més recents són les primeres restes monàstiques, que fins i tot podrien situar-se cap el segle VIII. L’església que encara es conserva és, bàsicament, la que es va començar cap l’any 1000. De sempre s’han produït controvèrsies per aquesta església degut a que surt dels sistemes constructius habituals de l’època.

Es tracta d’un edifici de tres naus (les laterals molt estretes), amb creuer i tres absis, el central amb deambulatori i de planta parabòlica, els laterals són al creuer. La nau central és coberta amb volta de canó suportada per pilars amb columnes adossades, sobre un basament de molta alçada.

A través de la portada principal, antigament decorada amb marbre pel Mestre de Cabestany, es comunica amb una galilea. Aquesta galilea es va bastir amb posterioritat a l’obra de l’església. La façana primitiva era a l’aire lliure i tenia una portada, sembla que decorada, i tres finestres, una per a cada nau.

També es va aixecar llavors el primer claustre, descobert recentment, sota un de posterior. Era de planta quadrangular i es basava en una construcció sòlida amb grans arcs i voltes de canó. D’aquí hom podia accedir a les diverses dependències que van desaparèixer amb la construcció del claustre nou.

El segon claustre

Les obres seguiren amb la construcció del segon claustre, que ara es troba restaurat tot i que els capitells es troben dispersos en llocs ben diversos. Cal esmentar també el campanar, possiblement aixecat a cavall dels segles XI i XII. Fa parella amb una torre de defensa, o torre de l’homenatge també antiga, del segle X, amb modificacions posteriors.

El campanar i la torre de defensa

El conjunt monumental del monestir, tot i que ha patit tota mena d'espoliacions i que es troba en ruïna, encara fa forta impressió gràcies a les restauracions i a la bellesa singular de la seva església.

Capella de Sant Miquel (sobre el creuer)

Interior del campanar

* Bíblia de Rodes (S. XI)
Ara conservada a la Bibliothèque Nationale de France, París. És gairebé segur que va sortir de l'escriptori de Ripoll. Jaime Villanueva ens explica com va anar a parar a França: "...De la biblioteca tan celebrada nada ha quedado. Hay aquí una tradición vaga de que un general Francés, llamado Noailles, trasportó, no sé en qué tiempo, varios códices á París, entre ellos una preciosa Biblia. Esto sería en las guerras del siglo XVII, durante las cuales estuvo muchos años despoblado el monasterio..." Això va passar el 1693.

* Capitell amb animals fantàstics (Mestre de Casbestany, 1160-1163?)
També de l'antiga portada de marbre. Al Museu del Castell de Peralada.