Monestir de Sant Pere de Rodes

Sant Pere de Roda / Sancti Petri Rotensis

(el Port de la Selva, Alt Empordà)

Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes

L'origen del monestir es troba embolicat per antigues narracions, tot i els avenços en el coneixement de la primera època d’aquesta casa, els interrogants arqueològics i històrics fan que el lloc tingui un cert aire llegendari. Aquells relats parlen també del cos, o de les relíquies, de sant Pere i d'altres sants, dipositades en aquest indret des de l’antiguitat. Jeroni Pujades situa l’arribada d’aquelles relíquies a començament del segle VII, en temps del papa Bonifaci IV.

Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes

El cert és que a tocar del monestir es conserven unes estructures d’origen força antic, possiblement romà, i que d’aquest lloc hi procedeixen petits fragments marmoris decorats, d’aquella època, reutilitzats més endavant. Les primeres notícies històriques les trobem l'any 878, en un precepte del rei Lluís II el Tartamut, on el lloc és citat com una cel·la monàstica depenent de Sant Esteve de Banyoles. En aquesta època Sant Pere formava part d'un conjunt de quatre cel·les (juntament amb les de Sant Joan Ses Closes, Sant Cebrià de Penida i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu) que foren objecte de disputa entre Banyoles i Sant Policarp de Rasès, al Llenguadoc.

En aquesta època devien existir construccions molt simples, de les que s’han trobat alguns vestigis. El darrer prior d’aquest centre fou Tasi, que trobem esmentat el 944 amb aquest títol. En aquell moment hi depenia Santa Maria de Roses. Cap el 947 Rodes es va consolidar, obtingué la independència de Banyoles assolint una posició hegemònica en el territori. El seu primer abat fou Hildesind (947-991), fill de Tasi. Començava llavors la vida d'un gran monestir, s'aixecà l'església, que fou consagrada el 1022, i que parcialment modificada posteriorment és la que encara veiem.

Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes
Portal de la galilea
Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes
La galilea

A partir del 1100, i durant tot el segle XII es dugueren a terme obres de reforma de les dependències, potser motivades pels efectes destructius de les disputes entre les cases de Peralada i Empúries, que van afectar el monestir. És llavors que es va fer la galilea, una nova portada, i més endavant la tercera, la del Mestre de Cabestany, que cal situar entre el 1160 i 1163. Aquesta obra es va destruir amb l’abandonament del monestir i ara es conserven alguns fragments, el més important el del Museu Marès de Barcelona, amb l’Aparició de Crist als apòstols, i un bell capitell al Museu de Peralada. També es va fer el nou claustre. Tingué una gran vitalitat fins a la fi del segle XIV, però després va entrar en franca decadència, amb la relaxació de la vida comunitària, manca de donacions a favor del monestir... al que s’ha d’afegir els efectes de la pesta negra (1345), que va emportar-se vint-i-quatre monjos.

La por de la pirateria va fer que el lloc es fortifiqués. A partir del 1447 el centre fou dirigit per abats comendataris que agreujaren la decadència. El 1654 el lloc es va abandonar durant sis anys a causa de la guerra, fet que marca el inici de l'espoli dels seus béns. Els efectes dels enfrontaments bèl·lics amb els francesos portaren a successius saqueigs. La Bíblia de Rodes, ara a la Biblioteca Nacional de França, fou espoliada el 1693. Al segle divuit s'arriba a un estat de decadència total. El 1726 és novament saquejat i el 1798 la comunitat es trasllada a Vila-sacra i després a Figueres (1809). Després d’anys d’abandó i de saqueig les imposants restes del cenobi, d’una gran complexitat, es van començar a protegir i particularment a partir del darrer decenni del segle XX, a estudiar i restaurar.

Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes
Nau central de l'església
Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes
Capitells de la nau

Els vestigis més antics que es conserven poden datar-se en l’època romana, més recents són les primeres restes monàstiques, que fins i tot podrien situar-se cap el segle VIII. L’església que encara es conserva és, bàsicament, la que es va començar cap l’any 1000. De sempre s’han produït controvèrsies sobre aquesta església degut a que surt dels sistemes constructius habituals de l’època. Es tracta d’un edifici de tres naus (les laterals molt estretes), amb creuer i tres absis, el central amb deambulatori i de planta parabòlica, els laterals són al creuer. La nau central és coberta amb volta de canó suportada per pilars amb columnes adossades, sobre un basament de molta alçada.

La portada principal, antigament decorada amb marbre pel Mestre de Cabestany, comunica amb una galilea. Aquesta galilea es va bastir amb posterioritat a l’obra de l’església. La façana primitiva era a l’aire lliure i tenia una portada, sembla que decorada, i tres finestres, una per a cada nau. També es va aixecar llavors el primer claustre, descobert recentment, sota un de posterior. Era de planta quadrangular i es basava en una construcció sòlida amb grans arcs i voltes de canó. D’aquí hom podia accedir a les diverses dependències que van desaparèixer amb la construcció del claustre nou.

Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes
La cripta
Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes
La capella de Sant Miquel

Les obres seguiren amb la construcció del segon claustre, que s’ha restaurat tot i que els capitells es troben dispersos en llocs ben diversos. Cal esmentar també el campanar, possiblement aixecat a cavall dels segles XI i XII. Fa parella amb una torre de defensa, o torre de l’homenatge també antiga, del segle X, amb modificacions posteriors. El conjunt monumental del monestir, tot i que ha patit tota mena d'espoliacions i que es troba en ruïna, encara fa forta impressió gràcies a les restauracions i a la bellesa singular de la seva església.

Sant Pere de Rodes Sant Pere de Rodes Sant Pere de Rodes Sant Pere de Rodes Sant Pere de Rodes Sant Pere de Rodes Sant Pere de Rodes Sant Pere de Rodes Sant Pere de Rodes Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes
L'església
Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes
L'absis
Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes
El claustre inferior
Sant Pere de Rodes Sant Pere de Rodes Sant Pere de Rodes Sant Pere de Rodes Sant Pere de Rodes Sant Pere de Rodes Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes
El claustre
Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes
Campanar i torre de defensa
Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes
Interior del campanar
Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes
Il·lustració de Recuerdos y bellezas de España. Cataluña, vol. 2

Sant Pere de Rodes
El monestir de Sant Pere de Rodes
Josep Salvany, 1912
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes
(1979)
Sala capitular
Fotografies antigues
Sant Pere de Rodes
Aparició de Crist als apòstols
(Mestre de Cabestany, 1160-1163?)
Fragment de l'antiga portada de marbre
Museu Marès de Barcelona
Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes
Ara portàtil, segle X
Museu d'Art de Girona

Sala capitular
Patrimoni dispers
Bíblia de Sant Pere de Rodes
Bíblia de Sant Pere de Rodes
Història de Moisès (vol. 1, full 73r)
Bibliothèque nationale de France
Bíblia de Sant Pere de Rodes
Bíblia de Sant Pere de Rodes
Història de Job (vol. 2, full 63r)
Bibliothèque nationale de France
Biblia de Rodes
La Bíblia de Rodes

Bibliografia:
  • ADELL, J. A. i altres (1997). Sant Pere de Rodes (Catalunya). La cel·la i el primer monestir. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. 38
  • ALCOY I PEDRÓS, Rosa (1987). Bíblia de Rodes. Catalunya romànica. Vol. X. El Ripollès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • BADIA I HOMS, Joan (1981). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-B. Girona: Diputació de Girona
  • BADIA I HOMS, Joan; CASES I LOSCOS, M. Lluïsa (1990). Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • BARRACHINA, Jaime (1999). La portada de Sant Pere de Rodes. Locus Amoenvs, 4
  • BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (1999). Atles del comtat d’Empúries i de Peralada (780-991). Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
  • BUSCATÓ, Lluis (2005). Propietat privada versus patrimoni històric i arqueològic. L’exemple del monestir de Sant Pere de Rodes. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. 38
  • COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d’esglésies. Vol. 13, Alt Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
  • GUITERT I FONTSERÉ, Joaquim (1927). Monestir de Sant Pere de Rodes. Barcelona: Casa P. Caritat
  • LORÉS, Immaculada (2002). El monestir de Sant Pere de Rodes. Universitat Autònoma de Barcelona i altres. Barcelona
  • MAROT, Teresa (1999). El Tresor de Sant Pere de Rodes. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona
  • PAPELL, Antoni (1930). Sant Pere de Roda. Figueres: Ideal
  • PIFERRER, P. (1843). Recuerdos y bellezas de España. Cataluña. Vol. 2
  • PLADEVALL, Antoni i altres (1986). Diversos articles a: Lambard: Estudis d’art medieval. Barcelona: I. E. Catalans
  • PLADEVALL, Antoni i altres (1989). Sant Pere de Rodes, un monestir enigmàtic. Espais, núm. 18
  • PLUJÀ, Arnald; MASMARTÍ, Sònia (2013). Els dominis de Sant Pere de Rodes al Cap de Creus. Aj. del Port de la Selva
  • PUIG, Anna Maria; MATARÓ, Montserrat (2012). La cel·la abans del monestir. Sant Pere de Rodes als segles VIII i IX. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vol. 43
  • PUJADES, Geroni (1609). Coronica universal del principat de Cathalunya. Barcelona: Margarit
  • PUJOL I CANELLES, Miquel (2010). El trasllat de la comunitat del monestir de Sant Pere de Rodes al castell de Vila-sacra. Miscel·lània en honor de Josep Maria Marquès. Diputació de Girona, Publicacions de l´Abadia de Montserrat
  • RIU-BARRERA, Eduard (2000). Implantació territorial i forma arquitectònica dels monestirs de la Catalunya Comtal (s. IX-XI). 1r. Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya
  • SUBIAS GALTER, Joan (1948). El monestir de Sant Pere de Roda. Barcelona: Ariel
  • VILLANUEVA, Jaime (1851). Viage literario a las iglesias de España. Tomo. XV. Real Academia de la Historia. Madrid

Situació:
Vista aèria

El monestir de Sant Pere de Rodes és al terme del Port de la Selva. Per anar-hi, el millor camí és la carretera senyalitzada, que surt del nucli urbà de Vilajuïga i que porta fins a l'església de Santa Helena (a l'antic Santa Creu de Rodes). El monestir és molt a prop