Monestirs de
Catalunya

Benedictins

Monestir de Sant Pere de Rodes
< anterior Inici Catalunya Alt Empordà El Port de la Selva següent >
castellano
cercador contacte facebook

Alt Empordà
 
< monestirs imprescindibles... >

Orígens

L'origen del monestir es troba embolicat per les llegendes, que unides als interrogants arqueològics i històrics, fa que el lloc tingui un cert aire de misteri. Aquestes llegendes parlen també del cos, o de les relíquies, de Sant Pere i d'altres sants, dipositades en aquest indret des de l’antiguitat.

El cert és que a tocar del monestir es conserven unes estructures d’origen força antic, possiblement romà, i que d’aquest lloc hi procedeixen petits fragments marmoris decorats, d’aquella època, reutilitzats més endavant.

Sant Pere de Rodes
El monestir de Sant Pere de Rodes


Sant Pere de Rodes
Les torres del monestir

Sant Pere de Rodes
La galilea

Bíblia
de Rodes
 
Fotos
antigues
 
Patrimoni
dispers
 

Sant Pere de Rodes
Portal de la galilea


La cel·la monàstica

Les primeres notícies històriques les trobem l'any 878, en un precepte del rei Lluís II el Tartamut, on el lloc és citat com a cel·la monàstica depenent de Sant Esteve de Banyoles. En aquesta època Sant Pere formava part d'un conjunt de quatre cel·les (juntament amb les de Sant Joan Ses Closes, Sant Cebrià de Penida i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu), objecte de disputa entre Banyoles i Sant Policarp de Rasès, al Llenguadoc. En aquesta època devien existir construccions molt simples, de les que s’han trobat alguns vestigis. El darrer prior d’aquest centre fou Tasi, que trobem esmentat el 944 amb aquest títol. En aquell moment hi depenia Santa Maria de Roses.

Sant Pere de Rodes
Nau de l'església


Sant Pere de Rodes
Columnes de l'església

Sant Pere de Rodes
Nau lateral


El monestir

El 947 va obtenir la independència i el seu primer abat fou Hildesind (947-991), fill de Tasi. Començava llavors la vida d'un gran monestir, s'aixecà l'església, que fou consagrada el 1022, i que parcialment modificada posteriorment és la que encara veiem.

A partir del 1100, i durant tot el segle XII es dugueren a terme obres de reforma de les dependències, potser motivades pels efectes destructius de les disputes entre les cases de Peralada i Empúries, que van afectar el monestir. És llavors que es va fer la galilea, una nova portada, i més endavant la tercera, la del Mestre de Cabestany, que cal situar entre el 1160 i 1163. Aquesta obra es va destruir amb l’abandonament del monestir i ara es conserven alguns fragments, el més important el del Museu Marès de Barcelona, amb l’Aparició de Crist als apòstols, i un bell capitell al Museu de Peralada. També es va fer el nou claustre.

Sant Pere de Rodes
Capitells


Sant Pere de Rodes
La nau central

Sant Pere de Rodes
Volta de la nau central


Tingué una gran vitalitat fins a la fi del segle XIV, però després va entrar en franca decadència, amb la relaxació de la vida comunitària, manca de donacions a favor del monestir... al que s’ha d’afegir els efectes de la Pesta Negra (1345), que va emportar-se vint-i-quatre monjos. La por de la pirateria va fer que el lloc es fortifiqués.

A partir del 1447 el centre fou dirigit per abats comendataris que agreujaren la decadència. El 1654 el lloc es va abandonar durant sis anys a causa de la guerra, fet que marca el inici de l'espoli dels seus béns. Els efectes dels enfrontaments bèl·lics amb els francesos portaren a successius saqueigs. La Bíblia de Rodes, ara a la Biblioteca Nacional de França, fou espoliada el 1693.

Al segle divuit s'arriba a un estat de decadència total. El 1726 és novament saquejat i el 1798 la comunitat es trasllada a Vila-sacra i d'aquí a Figueres (1809).

Sant Pere de Rodes
La cripta


Sant Pere de Rodes
La capella de Sant Miquel

Sant Pere de Rodes
El claustre inferior


Els edificis

Els vestigis més antics que es conserven poden datar-se en l’època romana, més recents són les primeres restes monàstiques, que fins i tot podrien situar-se cap el segle VIII. L’església que encara es conserva és, bàsicament, la que es va començar cap l’any 1000. De sempre s’han produït controvèrsies sobre aquesta església degut a que surt dels sistemes constructius habituals de l’època.

Es tracta d’un edifici de tres naus (les laterals molt estretes), amb creuer i tres absis, el central amb deambulatori i de planta parabòlica, els laterals són al creuer. La nau central és coberta amb volta de canó suportada per pilars amb columnes adossades, sobre un basament de molta alçada. 

Sant Pere de Rodes
El claustre inferior

Sant Pere de Rodes
Claustre


Sant Pere de Rodes
El campanar

Sant Pere de Rodes
Interior del campanar

Sant Pere de Rodes
Torre de defensa


La portada principal, antigament decorada amb marbre pel Mestre de Cabestany, comunica amb una galilea. Aquesta galilea es va bastir amb posterioritat a l’obra de l’església. La façana primitiva era a l’aire lliure i tenia una portada, sembla que decorada, i tres finestres, una per a cada nau.

També es va aixecar llavors el primer claustre, descobert recentment, sota un de posterior. Era de planta quadrangular i es basava en una construcció sòlida amb grans arcs i voltes de canó. D’aquí hom podia accedir a les diverses dependències que van desaparèixer amb la construcció del claustre nou.

Sant Pere de Rodes
El monestir

Sant Pere de Rodes
El campanar


Sant Pere de Rodes
Construcció davant l'església

Sant Pere de Rodes

Sant Pere de Rodes
Galeria del claustre


Les obres seguiren amb la construcció del segon claustre, que s’ha restaurat tot i que els capitells es troben dispersos en llocs ben diversos. Cal esmentar també el campanar, possiblement aixecat a cavall dels segles XI i XII. Fa parella amb una torre de defensa, o torre de l’homenatge també antiga, del segle X, amb modificacions posteriors.

El conjunt monumental del monestir, tot i que ha patit tota mena d'espoliacions i que es troba en ruïna, encara fa forta impressió gràcies a les restauracions i a la bellesa singular de la seva església.

Sant Pere de Rodes
Capitell a la nau de l'església

Sant Pere de Rodes
Capitell a la nau de l'església


Sant Pere de Rodes
Interior de l'església

Sant Pere de Rodes
L'absis central

Sant Pere de Rodes
El monestir de Sant Pere de Rodes
Josep Salvany, 1912
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany


Alguns dels objectes procedents de Sant Pere de Rodes i ara conservats fora del monestir:

 

Sant Pere de Rodes
Aparició de Crist als apòstols
(Mestre de Cabestany, 1160-1163?)
Fragment de l'antiga portada de marbre. Al Museu Marès de Barcelona
 

Sant Pere de Rodes
Bíblia de Sant Pere de Rodes
Bibliothèque nationale de France


Sant Pere de Rodes
Capitell amb animals fantàstics
(Mestre de Cabestany, 1160-1163?)
De l'antiga portada de marbre. Al Museu del Castell de Peralada.

Sant Pere de Rodes
Imatge de Sant Pere

 A l'església de Port de la Selva
Josep Salvany, 1912
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany


Bibliografia:
- ALCOY I PEDRÓS, Rosa. Bíblia de Rodes. Catalunya romànica. Vol. X. El Ripollès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987
- LORÉS, Immaculada. El monestir de Sant Pere de Rodes. Universitat Autònoma de Barcelona i altres. Barcelona, 2002
- MAROT, Teresa. El Tresor de Sant Pere de Rodes. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, 1999
- PUJOL I CANELLES, Miquel. El trasllat de la comunitat del monestir de Sant Pere de Rodes al castell de Vila-sacra. Miscel·lània en honor de Josep Maria Marquès. Diputació de Girona, Publicacions de l´Abadia de Montserrat, 2010
- VILLANUEVA, Jaime. Viage literario a las iglesias de España. Tomo. XV. Real Academia de la Historia. Madrid, 1851.
Enllaç:
- Museu d'Història de Catalunya / Sant Pere de Rodes

Situació

El monestir de Sant Pere de Rodes es troba dins el terme municipal del Port de la Selva, al lloc on hi havia antigament l'antic poble de Santa Creu de Rodes, que avui ha desaparegut. Per anar-hi, el millor camí és la carretera, senyalitzada, que surt del nucli urbà de Vilajuïga i que porta fins a l'església de Santa Helena (l'antic Santa Creu de Rodes).
El monestir queda molt a prop.


Sant Pere de Rodes

Baldiri B. - Abril de 2013