Monasterio de Santa Margarida la Reial

Capuchinas de Barcelona

(Barcelona, Barcelonès)

Santa Margarida la Reial
Santa Margarida la Reial
Dibujo de Eduard Gràcia
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Este monasterio se fundó en 1599 gracias a la voluntad y el empuje que le dio Àngela Prat (Sor Àngela Margarida Serafina). Con autorización de las autoridades locales, ese mismo año se procedió a la bendición de la primera piedra del monasterio en unos terrenos dados por Isabel Manrique, marquesa de Montesclaros, en la Riera d'en Prim, cerca de la calle del Carme.

Santa Margarida la Reial
Santa Margarida la Reial
Convent de les Caputxines (1874)
Lluís Rigalt (1814-1894]
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona (Inv. 1126 D)

El establecimiento se puso bajo la advocación de santa Margarita y pasó a denominarse Real debido al importante apoyo que le dio la reina Margarita de Austria en sus comienzos. La nueva fundación fue confirmada por el papa Clemente VIII (1604) y más adelante por Pablo V (1608). En 1608 Ángela Serafina murió en olor a santidad, incluso se dieron pasos por su beatificación, pero ésta nunca llegó a formalizarse. En los primeros tiempos se intentó que vinieran monjas de Milán para guiar a la nueva comunidad, pero esta iniciativa no se vio realizada. La comunidad de frailes capuchinos de la ciudad rehusó en un principio hacerse cargo de la tutela del nuevo establecimiento, por lo que quedó vinculado a la diócesis.

En 1602, debido a las limitaciones que tenía la casa de la calle del Carme, el obispo cedió a la comunidad, de forma provisional y mientras se hacían las obras de adaptación, el establecimiento de Montalegre que habían dejado las agustinas y que en ese momento se había destinado a seminario. Una vez terminadas las reformas, en 1604, pudieron regresar ya como monasterio regular. Ese mismo año empezó la obra de la nueva iglesia. Esta comunidad, por ser el protomonasterio de España, participó muy activamente en las otras fundaciones: la Anunciació de Girona(1609) Sant Carles Borromeu de Manresa (1638) l'Assumpció de Mataró (1730) etc. La comunidad mantuvo su existencia de forma estable hasta que a causa de la guerra de Sucesión las monjas se vieron obligadas a abandonar el monasterio y refugiarse temporalmente en Pedralbes.

Santa Margarida la Reial
Santa Margarida la Reial
Àngela Serafina, la fundadora
Imagen cedida por el Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears
Santa Margarida la Reial
Santa Margarida la Reial
Enderrocament del convent de les Caputxines (1874)
Lluís Rigalt (1814-1894]
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona (Inv. 1125 D)

Con el siglo XIX el monasterio entró en un largo período de adversidades, empezando por ocupación napoleónica (1809) y siguiendo con un episodio de fiebre amarilla (1821) que hizo que una parte de la comunidad huyera para refugiarse en Manresa. En 1835 fueron exclaustradas, pero en 1844 pudieron regresar, encontrándose con las dependencias conventuales dañadas debido a su utilización como cuartel. Exclaustradas de nuevo entre 1869 y 1877, con motivo de la reducción el número de conventos, se refugiaron en aquellos años en Mataró; cuando volvieron allí se encontraron las dependencias tan afectadas que lo pusieron a la venta para trasladarse fuera de la ciudad; en 1878 se ponía la primera piedra del nuevo monasterio en unos terrenos situados en el Camp de Galvany (Sant Gervasi) y en 1881 se establecieron allí.

Fue una de las casas que quedaron afectadas por la Semana Trágica (1909), lo que significó la destrucción del nuevo monasterio y la profanación de los restos mortales de las religiosas, entre ellos los de la fundadora. También se perdió el archivo. Seguidamente se desplazaron por varios lugares hasta que entre 1910-11 levantaban un nuevo monasterio en la calle Major de Sarrià, de donde fueron expulsadas en 1936. De nuevo se desplazaron por varios lugares y en 1956 pudieron inaugurar una nueva sede, que fue derribada en 1989. El monasterio aún mantiene su actividad en la ciudad de Barcelona en la calle Pomaret.

Santa Margarida la Reial
Santa Margarida la Reial
Enderrocament del convent de les Caputxines (1874)
Lluís Rigalt (1814-1894]
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona (Inv. 1127 D)
Santa Margarida la Reial
Àngela Serafina
Ilustración de Historia y vida de la Venerable Madre Angela Margarita Serafina (1649)
Santa Margarida la Reial
Santa Margarida la Reial
Convent de les Caputxines (1874)
Lluís Rigalt (1814-1894]
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona (Inv. 1124 D)
Santa Margarida la Reial
Santa Margarida la Reial
El patio e iglesia del monasterio de Ciutat Vella
Imagen cedida por el Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears
Santa Margarida la Reial
Planta del monasterio de Santa Margarida, el año 1858
Según Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 52 (detalle)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Santa Margarida la Reial Santa Margarida la Reial
Superposición del monasterio con el plano actual de la zona
Santa Margarida la Reial
Santa Margarida la Reial a comienzos del segle XIX
Imagen cedida por el Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes
Santa Margarida la Reial
Santa Margarida la Reial
Riera Alta / Carme, donde se levantaba el primer monasterio

El monasterio de Camp de Galvany (Sant Gervasi), establecido en 1881
Santa Margarida la Reial
El convento en Sant Gervasi (Galvany)
Fotografía de autor desconocido (c1881-1890)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Santa Margarida la Reial
Santa Margarida la Reial
El monasterio de Galvany después de la Semana Trágica (1909)
Postal antigua, colección particular
Santa Margarida la Reial
Santa Margarida la Reial
El monasterio de Galvany después de la Semana Trágica (1909)
Postal antigua, colección particular
Santa Margarida la Reial
Santa Margarida la Reial
El monasterio de Galvany después de la Semana Trágica (1909)
Postal antigua, colección particular
Santa Margarida la Reial
El actual mercado Galvany
Santa Margarida la Reial
Santa Margarida la Reial
El actual monasterio

Bibliografía:
  • FOGUERES, Juan (1743). Epítome de la admirable vida de la V. M. Sor Angela Margarita Serafina. Barcelona: Suriá
  • FONS, Ivan Pablo (1649). Historia y vida de la Venerable Madre Angela Margarita Serafina, fundadora de las religiosas capuchinas en España. Barcelona: Dexen
  • GAVÍN, Josep M. (1993-96). Inventari d'esglésies. Vol. 26 i 27. Barcelonès (Barcelona Capital). Barcelona: Arxiu Gavín
  • IRIARTE, Lázaro (1984). Àngela Serafina Prat. La fundadora que ha fet escola. Barcelona. Monestir de Santa Margarida
  • PÉREZ SAMPER, María Ángeles 2000). Mujeres en ayunas. El sistema alimentario en los conventos femeninos de la España Moderna. Contrastes. núm. 11
  • PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
  • VALENTÍ SERRA DE MANRESA (2002). Les clarisses-caputxines a Catalunya i Mallorca: de la fundació a la guerra civil (1599-1939). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya

Situación:

El monasterio actual:

Vista aèria

1 - El monasterio de Santa Margarida estana en la calle del Carme esquina Riera Alta. Ha desaparecido
2 - El segundo establecimiento estaba en la calle Santaló, en el mercado de Galvany
3 - El monasteio actual

Vista aèria

Situación del monasterio en la Barcelona de comienzos del siglo XVIII