Monestirs de
Catalunya
Clarisses
Dominiques
Monestir de Santa Clara Vella. Santa Clara de Vic
< anterior Inici Catalunya Osona Vic següent >
castellano
cercador contacte facebook

Osona

La fundació d’aquesta casa va tenir lloc l’any 1383, però ja molt abans s’havia treballat amb aquesta finalitat; hi van haver intents no reeixits, com ara una deixa recollida en un testament del 1287. L’any 1343 arran del testament de Pere de Cuspineda, que hi va deixar els seus béns, i de Pere el Cerimoniós que va facilitar els terrenys, es va posar la primera pedra del futur monestir, el papa Climent VI va atorgar el permís per la nova fundació l’any 1349. Per alguna causa no es va portar a terme i no va ser fins el 1383 que es va materialitzar, començant la construcció en el lloc anomenat Puig de Reig. Un document de l’any 1415 esmenta que el monestir estava situat extramurs, al nord del portal de Santa Eulàlia, lloc que encara es coneix amb el nom de Santa Clara Vella, aquell mateix any de 1415 s’hi van traslladar les monges que fins aquell moment s’estaven en una casa prop de Santa Eulàlia de manera provisional.

Santa Clara de Vic
Monestir de Santa Clara al carrer de Manlleu
Destruït el 1936


Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós, que va participar en la fundació de Santa Clara de Vic
Publicat a La Ilustració Catalana. Núm. 39 (1881)

Retaule major de Santa Clara
Retaule major de Santa Clara de Vic
Museu Episcopal de Vic
Imatge de patrimoni.gencat


El 1433 Leonor Safont i altres monges agustines del convent de Camprodon es van afegir a aquesta comunitat a causa de la ruïna de la seva casa del Ripollès. El 1563, amb la reforma franciscana, el monestir de les clarisses es va deslligar de convent de Sant Francesc (de framenors conventuals) i va passar a dependre directament del bisbat. Amb el pas del temps, l’edifici conventual es trobava en perill de ruïna i hom va prendre la determinació de traslladar-lo al centre de la ciutat i el 1579 es va pensar en ocupar el convent de la Mercè, cosa que no es va arribar a produir. Finalment el 1582, el papa Gregori XIII va emetre una butlla ordenant la seva supressió a causa de l’estat de ruïna i la reduïda comunitat que tenia, amb només dues monges.

Tot i els intents de tornar a fundar la casa de les clarisses (el 1590 es va posar la primera pedra del nou monestir), finalment es van fer gestions amb el convent dels Àngels de Barcelona que va participar en la nova fundació amb una comunitat de monges dominiques, que es va traslladar a Vic el 1596 ocupant el nou convent situat al nord el nucli antic prop del portal i camí de Manlleu. El convent dominic va mantenir l’advocació de Santa Clara i també s’hi va traslladat el retaule major de Lluís Borrassà, el que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. L’església fou destruïda el 1936 i el 1963 van inaugurar un nou convent a la ciutat.

Retaule major de Santa Clara
Retaule major de Santa Clara de Vic (1415)
Mare de Déu de l'Esperança. Santa Clara
Lluís Borrassà
Museu Episcopal de Vic
Foto 1992


Els retaules

Les clarisses van contractar el retaule major amb Lluís Borrassà, operació de la que es conserva el rebut final de l’obra, datat el 1415. És una peça complexa i de grans dimensions centrada per la figura de Sant Francesc lliurant la Regla als framenors i clarisses. Aquest compartiment es troba envoltat per cinc escenes més: la Crucifixió (part superior), Miracle del rei Agbar i Matança del Innocents (esquerra) i Sant Domènec salvant uns nàufrags i Martiri dels sants Judes Tadeu i Simó (a la dreta). A la part inferior nou figures de sants agrupades de tres en tres i a la predel·la deu sants més, de mida més petita. Aquesta obra fou adquirida cap el 1889 pel bisbe Morgades pel Museu Episcopal de Vic, on es conserva.

Aquest retaule l’haurien substituït les dominiques per un de barroc, ara perdut, contractat entre la comunitat i Josep Sunyer i Jacint Morató, que havien de fer un nou moble, que no s’ha conservat.

Retaule major de Santa Clara
Retaule major de Santa Clara de Vic (1415)
Sant Maties
Lluís Borrassà
Museu Episcopal de Vic
Foto 1992

Santa Clara de Vic
El monestir a Plano de la ciudad de Vich (1863)
Institut Cartogràfic de Catalunya


Retaule major de Santa Clara
Retaule major de Santa Clara de Vic (1415)
Sant Pere Màrtir
Lluís Borrassà
Museu Episcopal de Vic
Foto 1992

Retaule major de Santa Clara
Retaule major de Santa Clara de Vic (1415)
Mare de Déu de l'Esperança
Lluís Borrassà
Museu Episcopal de Vic
Foto 1992

Santa Clara de Vic
El retaule barroc de Jacint Morató (segle XVIII)


 

Santa Clara de Vic
Processó davant Santa Clara
Fotografia de Ramon Maresch, publicada a Ilustració Catalana. Núm. 45 (1904)
Biblioteca de Catalunya

 

Bibliografia:
- SALARICH, Joaquin. Vich, su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias. Vic: Soler Hermanos, 1854
- SANAHUJA, Pedro. Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica, 1959
- JUNYENT, Eduard. La ciutat de Vic i la seva història. Barcelona: Curial, 1980
- PÉREZ SANTAMARÍA, Aurora. Retaules catalans del barroc tardà. Algunes consideracions. Locus Amoenus. Núm. 5, 2001
 

Situació:

El primer convent de Santa Clara era al nord del portal de Santa Eulàlia, el segon al costat del portal de Manlleu
No es conserva cap d'ells


Santa Clara de Vic

Baldiri B. - Agost de 2012