Monestir de Santa Maria de Bonrepòs

Bona Requies / Bonae Quietis

(La Morera de Montsant, Priorat)

Santa Maria de Bonrepòs
Santa Maria de Bonrepòs

L’origen de Bonrepòs es troba en un antic eremitori establert en aquest lloc després del 1176 i format per membres del primitiu assentament de Santa Maria de Poboleda que segurament s’haurien traslladat a Bonrepòs després de la mort, aquell any, de Pere de Montsant, el seu promotor. El 1191 consta la intervenció en els afers d’aquesta comunitat de Pere Balb i la seva esposa Guillema, personatges relacionats amb el Cister i especialment amb el monestir de Poblet (Conca de Barberà) aquests van impulsar la creació de la nova casa cistercenca de Bonrepòs.

Santa Maria de Bonrepòs
Santa Maria de Bonrepòs
Sota la serra de Montsant

El 1194 van arribar els cartoixans al Montsant, establint-se en el primitiu eremitori de Poboleda (abans de traslladar-se a l'actual Escaladei) el que va encetar un litigi entre les dues cases, que no es va resoldre fins el 1203, moment en que les dues comunitats es van reconèixer mútuament. En el document de concòrdia, entre altres coses, s’especificava que la casa de Bonrepòs podia ser tant masculina com femenina. El 1204 els frares de Bonrepòs van lliurar el lloc a Pere Balb amb la finalitat d’establir-hi un nou monestir. El 1210 l’arquebisbe de Tarragona va reconèixer el projecte del nou assentament femení i va lliurar als promotors el lloc de Santa Maria de Montsant, on sembla que s’havia d’establir la comunitat.

Probablement les monges no van ocupar mai la casa situada dalt la serra a causa de la poca idoneïtat del lloc. Més endavant van arribar les primeres monges des del monestir de Vallbona (Urgell) que es van establir a Bonrepòs abans del 1212, la primera abadessa fou Anglesa Balb, filla dels fundadors. El 1312 el papa Innocenci III confirmava la fundació i la posava sota la seva protecció. El seu desenvolupament fou ràpid i ben aviat estava en ple funcionament, amb una comunitat nombrosa i estable.

Aquesta època de prosperitat es va allargar fins mitjans del segle XIV quan la casa va patir els efectes adversos de la situació econòmica del territori, a finals de segle encara perduraven els problemes de caire econòmic. El 1423 Margarida de Prades, vídua de Martí l’Humà, va ingressar com a monja al monestir de Valldonzella de Barcelona però poc després es va traslladar al Priorat, suposadament per problemes de salut. Va ingressar al monestir de Bonrepòs i el 1428 fou elegida abadessa. Va morir en aquest lloc l’any següent, on fou enterrada. A la situació de precarietat s’hi van afegir acusacions d’escàndols relacionats amb l’observança, fins que el 1452 l’abat visitador va trobar la casa pràcticament sense comunitat i amb greus mancances, per tot plegat va decretar la supressió del monestir i el traspàs dels seus béns a Santes Creus (Alt Camp).

Santa Maria de Bonrepòs
Santa Maria de Bonrepòs
Escut d'Escaladei
Santa Maria de Bonrepòs
Santa Maria de Bonrepòs
Ruïnes del mas de Sant Blai

La proximitat i influència de la cartoixa d’Escaladei en el seu entorn va fer que intervingués molt activament en la liquidació de Bonrepòs donant peu a un litigi entre Escaladei i el Cister que no es va resoldre fins el 1474 amb el resultat del repartiment dels béns, mobles i immobles, entre els dos litigants amb un sensible benefici pels cartoixans. De fet el gruix de les terres van quedar a mans d’Escaladei mentre que els objectes litúrgics i les despulles de les monges, entre les quals les de Margarida de Prades, es van traslladar a Santes Creus. Segons Josep Vives el claustre posterior de Santes Creus seria el de Bonrepòs, que s’hauria desmuntat i traslladat arran d’aquella repartició, malgrat resultar versemblant, no s’ha trobat cap document que ho pugui confirmar. Actualment el lloc de Bonrepòs és ocupat pel mas i capella de Sant Blai, de l’època cartoixana.

Santa Maria de Bonrepòs
El papa Innocenci III va autoritzar la fundació de Bonrepòs
Il·lustració del Liber Chronicarum (1493)
Biblioteca de Catalunya
Santa Maria de Bonrepòs
Santa Maria de Bonrepòs
Santa Maria de Bonrepòs
Santa Maria de Bonrepòs
Planta del mas de Sant Blai
Publicada per Josep Vives

Santes Creus
Monestir de Santes Creus
Claustre posterior
Hom suposa que procedeix de Bonrepòs
Santes Creus
Monestir de Santes Creus
Cenotafi modern de Margarida de Prades,
muller de Martí l'Humà i abadessa de Bonrepòs

Bibliografia:
  • CARRERO, Eduardo (2018). El claustre posterior del monestir de Santes Creus. Una perspectiva des del Cister de la Corona d’Aragó. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Santes Creus
  • FORT I COGUL, Eufemià (1965). L’eremitisme a la Catalunya Nova. Studia Monastica. Vol. 7-1. Abadia de Montserrat
  • FORT I COGUL, Eufemià (1995). El eremitismo en la archidiócesis Tarraconense. España eremítica. Leyre
  • GAVÍN, Josep M. (1977). Inventari d'esglésies. Vol. 1. Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat, Matarranya. Barcelona: Artestudi
  • GORT JUANPERE, Ezequiel (1995). Santa Maria de Bonrepòs. Catalunya Romànica. Vol. XXI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • GORT JUANPERE, Ezequiel (2017). Santa Maria de Bonrepòs, el monestir cistercenc del Montsant. Albarca: Llibres de la Carxana
  • PIQUER I JOVER, Josep Joan (1967). Notícies sobre fundacions femenines cistercenques a Catalunya. I Col·loqui d'història del monaquisme català. Santes Creus, 1966. Vol. I. Santes Creus: Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus
  • TRENCHS, Josep (1983). El Montsant y sus monasterios: colección diplomática (1164-1212). Anales de la Universidad de Alicante: Historia Medieval. Alacant
  • VILLANUEVA, Jaime (1851). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XX. Viage á Tarragona. Real Academia de la Historia
  • VIVES I MIRET, Josep (1955). El enigma del claustro posterior de Santes Creus. Boletín del Archivo Bibliográfico de Santes Creus. Núm. 2. Santes Creus

Situació:
Vista aèria

Les restes del monestir són al mas de Sant Blai. Sortint de la Morera, cap Cornudella, cal desviar-se per un camí a la dreta que hi porta