|
Aquesta
casa monàstica, té el seu origen en una comunitat
femenina no regulada que feia vida eremítica fora de la
població de Pollença, al puig de Can Sales, des del
1351. El 1362 van demanar autorització al bisbe de
Mallorca per traslladar-se al Puig de Maria on, des del
1348, hi havia una església on es venerava una imatge de
la Mare de Déu trobada miraculosament i que havia estat
objecte d’invocacions i rogatives arran de l’epidèmia de
pesta que va patir la població en aquells dies. El 1371
la comunitat de beguines va ordenar la seva situació
gràcies a l’adopció de la regla de Sant Pere, que els
fou atorgada pel bisbe que va nomenar a Flor Ricomà com
a priora, el nombre de monges ja havia augmentat
considerablement. En aquesta època es van solucionar les
diferències entre el Puig i els hospitalers de Pollença
que com a beneficiaris dels béns del Temple ostentaven
el domini de la vila i les seves institucions
religioses. La regla de Sant Pere no formava part de les
que l’Església havia aprovat per les comunitats
monàstiques i per això es va demanar la seva
regularització, que es va oficialitzar el 1388 amb un
breu apostòlic que sotmetia la casa a la regla de Sant
Agustí i confirmava Ricomà com priora, aquesta va morir
aquell mateix any. |
|
|

El Puig de
Pollença |

El Puig de
Pollença |
|
Gràcies a la
devoció de la població envers la Mare de Déu del
Puig la comunitat va poder bastir un monestir i
adequar la capella a les seves necessitats. El
1461 el lloc estava ocupat per unes setanta
persones, entre monges i novícies, aquesta
situació li va permetre participar en la
fundació del monestir
jerònim de Santa Elisabet de Palma el 1485
amb l’aportació de dues monges per instaurar
aquella comunitat. A mitjan del segle XVI
Pollença i de retruc el monestir del Puig va
patir els efectes de les revoltes populars i
dels atacs del pirates, el que va aconsellar la
comunitat de religioses el seu refugi temporal a
Palma. |

El Puig de
Pollença |
|
En les sessions
del Concili de Trento es va aprovar un decret
que afectava directament la vida interna de les
comunitats religioses, especialment les
femenines (1563), el bisbe de Mallorca va
treballar per posar en pràctica aquelles
disposicions especialment pel que fa a la
clausura incorporant a la comunitat quatre
religioses de Santa
Margalida amb l’oposició ferma de la
comunitat de tal manera que es va decretar el
1564 la seva dissolució i trasllat de les monges
i bona part del mobiliari a Ciutat aprofitant
també una de les directrius de Trento que
prohibia l’existència de comunitats femenines en
llocs despoblats. Van mantenir el lloc del Puig,
però poc a poc va anar entrant en ruïna i es va
haver de restaurar, en qualitat de santuari. A
Ciutat van ocupar de manera provisional unes
dependències de la casa
i hospital de Sant Antoni mentre pledejaven pel seu retorn.
Llavors la comunitat era coneguda amb el títol de
Sant Antoni de Viana, òlim
(antigament) del Puig de Pollença. Veient
irreversible la situació i trobant-se en una
situació de precarietat a Sant Antoni, les
monges van adquirir uns terrenys al Sitjar on
van aixecar un nou monestir on es van traslladar
l’any 1576 creant el
monestir de la Concepció, continuador de la
casa del Puig de Pollença. |

El Puig de
Pollença
Interior de l'església |
|

El Puig de
Pollença
La Mare de Déu del Puig |

El Puig de
Pollença |
|
|
|